Resolucions de la Direcció general dels Registres i del Notariat publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat

El passat 20 de setembre va ser publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat la Resolució de la Direcció general dels Registres i del Notariat de 27 de juliol de 2016, en la qual s’estableix que “No es pot inscriure una ampliació de capital amb càrrec a reserves voluntàries, si deduïdes les pèrdues i reserves negatives que figuren en el balanç, no queden reserves disponibles suficients per aplicar-les a l’augment de capital“.

El capital social, atorga un dret de propietat sobre el patrimoni de la societat als socis  d’acord amb la seva participació i suposa una garantia front a tercers.

Per tant, l’important no es el pur reflex de la partida de reserves del balanç que serveix de base a l’ampliació, sinó que aquest tingui reserves disponibles suficients, deduïdes las pèrdues i  reserves negatives per aplicar-les a l’augment de capital.

La esmentada resolució sorgeix de la negativa per part del registrador a la inscripció d’una ampliació de capital amb càrrec a reserves, en aquest cas en concret amb càrrec a “prima d’emissió”. La peculiaritat de l’operació va ser que en el balanç que es va prendre com a base per a l’operació d’augment de capital, una vegada deduïdes les pèrdues i reserves negatives, no quedaven reserves disponibles suficients per aplicar-les a l’augment de capital.
Si bé, la Llei de societats de capital no fa esment exprés en el seu capítol 303.Augment de capital amb càrrec a reserves, ni en cap altre,  sobre la prohibició de l’augment de capital amb càrrec a reserves si en el balanç de la societat figuren pèrdues, ens hem de redirigir a l’article 59, en el qual ens ve definida l’efectivitat de les aportacions.

Artículo 303. Aumento con cargo a reservas.

1. Cuando el aumento del capital se haga con cargo a reservas, podrán utilizarse para tal fin las reservas disponibles, las reservas por prima de asunción de participaciones sociales o de emisión de acciones y la reserva legal en su totalidad, si la sociedad fuera de responsabilidad limitada, o en la parte que exceda del diez por ciento del capital ya aumentado, si la sociedad fuera anónima.
2. A la operación deberá servir de base un balance aprobado por la junta general referido a una fecha comprendida dentro de los seis meses inmediatamente anteriores al acuerdo de aumento del capital, verificado por el auditor de cuentas de la sociedad, o por un auditor nombrado por el Registro Mercantil a solicitud de los administradores, si la sociedad no estuviera obligada a verificación contable.

Artículo 59. Efectividad de la aportación.

1. Será nula la creación de participaciones sociales y la emisión de acciones que no respondan a una efectiva aportación patrimonial a la sociedad.
2. No podrán crearse participaciones o emitirse acciones por una cifra inferior a la de su valor nominal.

Per tant, implícitament i en correlació amb la pròpia definició de capital social, resulta necessari acreditar que el valor del patrimoni net comptable excedirà de la xifra de capital social i de la reserva legal fins aquest moment constituïda en una quantitat almenys igual a l’import de l’ampliació, és a dir, que aquest tingui reserves disponibles suficients, deduïdes les pèrdues i reserves negatives per aplicar-les a un augment de capital.

En la mateixa data i Butlletí Oficial de l’Estat esmentat  en la resolució anterior, va ésser publicada la Resolució  en la qual ” s’aprova la inscripció en el Registre Mercantil del nomenament d’auditor voluntari tot i que la Junta hagi adoptat l’acord amb posterioritat al tancament de l’exercici a auditar.”

En aquest cas, es tracta la possibilitat d’inscriure el nomenament d’un auditor mercantil per a tres exercicis, havent conclòs l’exercici social abans d’aquest nomenament per al primer d’ells.

Cal distingir si es tracta de nomenament d’auditor voluntari o altres supòsits en els quals la societat estigui obligada a verificar els seus comptes anuals, ja que aquests últims vénen regulats en l’article 264 de la Llei de Societats de Capital

Artículo 264. Nombramiento por la junta general.

1. La persona que deba ejercer la auditoría de cuentas será nombrada por la junta general antes de que finalice el ejercicio a auditar, por un período de tiempo inicial, que no podrá ser inferior a tres años ni superior a nueve, a contar desde la fecha en que se inicie el primer ejercicio a auditar, sin perjuicio de lo dispuesto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas respecto a la posibilidad de prórroga y a la duración de los contratos en relación con sociedades calificadas como entidades de interés público.
2. La junta podrá designar a una o varias personas físicas o jurídicas que actuarán conjuntamente. Cuando los designados sean personas físicas, la junta deberá nombrar tantos suplentes como auditores titulares.
3. La junta general no podrá revocar al auditor antes de que finalice el periodo inicial para el que fue nombrado, o antes de que finalice cada uno de los trabajos para los que fue contratado una vez finalizado el periodo inicial, a no ser que medie justa causa.
4. Cualquier cláusula contractual que limite el nombramiento de determinadas categorías o listas de auditores legales o sociedades de auditoría, será nula de pleno derecho.

Essent el cas objecte d’anàlisi la inscripció del nomenament d’auditor voluntari,  existeix la possibilitat de nomenar auditor encara que hagi acabat l’exercici a auditar , i és en la condició de caràcter voluntari en el qual es basa el registrador per resoldre que, el nomenament  pot inscriure’s en qualsevol moment, fins i tot ja tancat l’exercici a auditar.
En els mateixos termes es manifesta  la Resolució de 20 de  juny de 2016.