El passat 20 de setembre va ser publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat la Resolució de la Direcció general dels Registres i del Notariat de 27 de juliol de 2016, en la qual s’estableix que “No es pot inscriure una ampliació de capital amb càrrec a reserves voluntàries, si deduïdes les pèrdues i reserves negatives que figuren en el balanç, no queden reserves disponibles suficients per aplicar-les a l’augment de capital“.
El capital social, atorga un dret de propietat sobre el patrimoni de la societat als socis d’acord amb la seva participació i suposa una garantia front a tercers.
Per tant, l’important no es el pur reflex de la partida de reserves del balanç que serveix de base a l’ampliació, sinó que aquest tingui reserves disponibles suficients, deduïdes las pèrdues i reserves negatives per aplicar-les a l’augment de capital.
La esmentada resolució sorgeix de la negativa per part del registrador a la inscripció d’una ampliació de capital amb càrrec a reserves, en aquest cas en concret amb càrrec a “prima d’emissió”. La peculiaritat de l’operació va ser que en el balanç que es va prendre com a base per a l’operació d’augment de capital, una vegada deduïdes les pèrdues i reserves negatives, no quedaven reserves disponibles suficients per aplicar-les a l’augment de capital.
Si bé, la Llei de societats de capital no fa esment exprés en el seu capítol 303.Augment de capital amb càrrec a reserves, ni en cap altre, sobre la prohibició de l’augment de capital amb càrrec a reserves si en el balanç de la societat figuren pèrdues, ens hem de redirigir a l’article 59, en el qual ens ve definida l’efectivitat de les aportacions.
Artículo 303. Aumento con cargo a reservas.
Artículo 59. Efectividad de la aportación.
Per tant, implícitament i en correlació amb la pròpia definició de capital social, resulta necessari acreditar que el valor del patrimoni net comptable excedirà de la xifra de capital social i de la reserva legal fins aquest moment constituïda en una quantitat almenys igual a l’import de l’ampliació, és a dir, que aquest tingui reserves disponibles suficients, deduïdes les pèrdues i reserves negatives per aplicar-les a un augment de capital.
En la mateixa data i Butlletí Oficial de l’Estat esmentat en la resolució anterior, va ésser publicada la Resolució en la qual ” s’aprova la inscripció en el Registre Mercantil del nomenament d’auditor voluntari tot i que la Junta hagi adoptat l’acord amb posterioritat al tancament de l’exercici a auditar.”
En aquest cas, es tracta la possibilitat d’inscriure el nomenament d’un auditor mercantil per a tres exercicis, havent conclòs l’exercici social abans d’aquest nomenament per al primer d’ells.
Cal distingir si es tracta de nomenament d’auditor voluntari o altres supòsits en els quals la societat estigui obligada a verificar els seus comptes anuals, ja que aquests últims vénen regulats en l’article 264 de la Llei de Societats de Capital
Artículo 264. Nombramiento por la junta general.
Essent el cas objecte d’anàlisi la inscripció del nomenament d’auditor voluntari, existeix la possibilitat de nomenar auditor encara que hagi acabat l’exercici a auditar , i és en la condició de caràcter voluntari en el qual es basa el registrador per resoldre que, el nomenament pot inscriure’s en qualsevol moment, fins i tot ja tancat l’exercici a auditar.
En els mateixos termes es manifesta la Resolució de 20 de juny de 2016.
@ Faura-Casas