El TEAC es manifesta en contra de l’exempció de l’IRPF de les prestacions per maternitat.

A l’anterior article del Newsletter publicat al desembre veure informació complerta en l’article 21/12/2016, es feia menció a la Sentencia del TSJ de Madrid del passat 6 de juliol de 2016, en la que es donava la raó a un contribuent que va sol·licitar la devolució de les retencions pagades en concepte d’IRPF al rebre la prestació per maternitat.

El Tribunal va fer una interpretació extensiva del tercer paràgraf de l’article 7.h) de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i va considerar que la menció expressa d’exempció de les prestacions percebudes de les comunitats o entitat locals, no feien més que ampliar el contingut dels supòsits exempts, es a dir, que la sistemàtica del referit precepte no permetia excloure les prestacions per maternitat atorgades pel Institut Nacional de la Seguretat Social.

Doncs ara, el Tribunal Econòmic Administratiu Central, en Resolució dictada el passat 2 de març ha fixat criteri tancant el tema relatiu a l’exempció de les prestacions per maternitat cobrades per la Seguretat Social. En particular, el criteri fixat és el següent:  “la prestació per maternitat pagada per la Seguretat Social no està prevista a la normativa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com a renda exempta de l’Impost a l’article 7 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre”.

Aquesta interpretació literal és plenament compartida pel Departament de Gestió Tributària de l’AEAT, al que s’afegeix que tractant-se d’una exempció tributària, no poden tenir cabudes interpretacions extensives o analògiques que ampliïn l’àmbit de l’exempció més enllà del previst pel legisladors.

També estableix que s’ha de tenir present que la prestació de maternitat satisfeta per la Seguretat Social té la funció de substituir a la retribució normal (no exempta d’IRPF) que obtindria la contribuent pel seu treball habitual i que ha deixat de percebre al gaudir del corresponent permís. La causa real de la concessió d’aquestes prestacions no és, per tant, la maternitat en si sinó la suspensió de la relació laboral que origina la maternitat i que es dóna igual en els casos de maternitat i adopció que en la resta dels previstos a la norma pel cobrament d’altres prestacions, com podrien ser les d’acolliment, la incapacitat temporal per accident o malaltia o el risc per embaràs: la prestació és per la suspensió del contracte i no per la causa que origina la referida suspensió.

Finalment, afegeix que dintre del paràgraf quart del referit article 7.h) es citen les prestacions públiques de maternitat, de manera que l’exempció únicament és d’aplicació a les prestacions per maternitat satisfetes per les Comunitats Autònomes i entitats locals, i no a les satisfetes per la Seguretat Social, ja que en el primer paràgraf de la lletra h), dedicat a les prestacions a càrrec de la Seguretat Social, no es cita expressament la prestació de maternitat.

En conseqüència, ha de concloure’s que amb l’actual regulació de l’Impost el subsidi per maternitat no està exempt, a diferència de les prestacions per maternitat satisfetes per les Comunitats Autònomes i entitats local, sense que, com manifesta el TEAC, pugui estendre’s per analogia l’exempció establerta per a les prestacions públiques pagades per les Comunitats Autònomes i les corporacions locals a les prestacions per maternitat satisfetes per la Seguretat Social.