Xecs-restaurant i tiquets menjador. Naturalesa salarial o compensatòria.

En una recent sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem, s’explica que el còmput dels xecs restaurant per al càlcul d’una indemnització per acomiadament dependrà de si aquests xecs tenen una naturalesa salarial o compensatòria.

L’alt tribunal estableix que té naturalesa salarial quan s’abona amb independència del treball realitzat i de les circumstàncies del mateix, i té caràcter indemnitzatori, quan compensa per les despeses que realitza el treballador, al dinar fora del seu domicili els dies de treball.

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma del País Basc (TSJPB), va fallar, el 21 de febrer de 2012, contra l’empresa, per la quantia indemnitzatòria que havia liquidat a un treballador acomiadat, perquè no s’havia inclòs en els càlculs la quantia total dels xecs restaurant.

L’empresa, va interposar recurs de suplicació per considerar que el Jutjat no s’ajustava a dret al donar caràcter salarial a aquests xecs, ja que des d’un punt de vista fiscal, no tenien naturalesa de rendiments de treball. El que porta a considerar que s’havía vulnerat l’art. 26 del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, i l’art. 42 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’Impost Sobre les Renda de les Persones Físiques. La Sala va desestimar el recurs, sent conscient que la solució era contrària a la que venia mantenint la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid en aquesta matèria, instant d’aquesta manera a interposar recurs de cassació per unificació de doctrina, a la Sala de lo Social del Tribunal Suprem.

El 3 d’octubre de 2013, l’alt tribunal, va desestimar, el recurs de cassació, entenent que les sentències presentades donaven solucions diferents a problemes semblants, i que no hi havia cap contradicció ja que les dues es basaven en la mateixa doctrina. Segons la Sala Social del Tribunal Suprem “l’empresa lliurava uns xecs de menjar per import de 167,25 euros mensuals, es lliuraven per dia hàbil, numerats i nominatius” Es a dir, que els xecs restaurant abonats tenien una naturalesa salarial, ja que remuneraven els serveis prestats pel treballador.