Novetats sobre la comptabilització dels arrendaments.

El Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat (IASB) ha emès l’anomenada “NIIF 16 Arrendaments”. La NIIF 16 substitueix els requisits comptables actuals i és una important revisió de la forma en què les empreses comptabilitzen els arrendaments.

Els arrendaments ofereixen una font important i flexible de finançament per a moltes empreses. No obstant això, la norma comptable vigent (la NIC 17 Arrendaments) fa que sigui difícil per als inversors i altres obtenir una imatge precisa dels actius i passius d’arrendament d’una empresa, sobretot per a les indústries com ara els sectors de línies aèries, comerç al detall i de transport.

El tractament comptable dels arrendaments en la comptabilitat de l’arrendatari canviarà de forma notable. La NIIF 16 elimina el model de comptabilitat dual per a llogaters que distingeix entre els contractes d’arrendament financer que es registren dins el balanç i els arrendaments operatius per als quals no s’exigeix el reconeixement de les quotes d’arrendament futures (tot i que s’ha d’informar a la memòria). En el seu lloc, es desenvolupa un model únic, dins el balanç, que és similar al d’arrendament financer actual.

En el cas de l’arrendador es manté la pràctica actual – és a dir, els arrendadors segueixen classificant els arrendaments com a arrendaments financers i operatius-.

Per als arrendataris, el contracte d’arrendament es converteix en un passiu i un actiu equivalent, el dret d’ús del bé objecte del contracte. Per tant, s’incrementarà la mida del balanç amb nous actius però també augmentarà el seu endeutament. El dret d’ús serà objecte d’amortització sistemàtica durant el termini de l’arrendament. Així mateix, s’ha de reconèixer en els comptes una despesa financera pels interessos relacionats amb el pagament de les quantitats ajornades. D’aquesta manera, la despesa d’arrendament lineal que es desprèn de l’actual norma es veurà substituït per una despesa d’amortització constant i per unes despeses financeres decreixents, el que alterarà el resultat final de l’exercici.

El Consell ha introduït diverses mesures d’estalvi de costos pel càlcul i la preparació d’informació, com l’exempció als articles de baix cost, així com contractes d’arrendament de 12 mesos o menys.

La nova norma entra en vigor el gener de 2019, però abans d’aquesta data, les empreses haurien d’analitzar els seus contractes d’arrendament, efectuar noves estimacions que han de ser objecte d’actualització periòdica i avaluar l’impacte que pot tenir en els seus estats financers a partir de la data d’entrada en vigor.