El passat 3 d’agost es va publicar al BOE l’ordre HAC/836/2021 de 9 de juliol, per la qual s’aproven les normes per la formulació de comptes anuals consolidats en l’àmbit del sector públic local, just vuit anys després de la publicació de les normes de consolidació en l’àmbit del sector públic estatal, les quals havien estat concebudes com un pla marc per totes les administracions públiques.

El motiu d’aquest retard en l’adaptació de les normes al sector local s’ha de buscar en la manca d’obligació de consolidació durant aquest període, fins que la Llei 3/2017 de Pressupostos va modificar la Llei reguladora d’Hisendes Locals, modificant el contingut del compte general, amb la inclusió dels estats consolidats. (more…)

En data 30 de gener es va publicar el Reial Decret 1/2021, de 12 de gener, pel qual es modifica el Pla General comptable aprovat pel Reial Decret 1514/2007, el Pla General de Comptabilitat de la Petita i Mitjana Empresa aprovat pel Reial decret 1515/2007,  les Normes de Formulació de Comptes Anuals Consolidats aprovat pel Reial decret 1159/2010, i les normes d’adaptació del Pla de Comptabilitat General a entitats sense afany de lucre aprovades pel Reial Decret 1491/2011.

Aquesta modificació ha estat motivada per la necessitat de transposar a la normativa espanyola la normativa comptable internacional que en els darrers anys ha estat adoptada per la Unió Europea, en especial la NIIF-UE 9  “Instruments Financers” i la NIIF-UE 15 “Ingressos procedents del contractes amb clients”.

La transposició de la NIIF-UE 9 ha provocat la necessitat de modificar la definició en el Marc Conceptual de la definició del Valor Raonable, d’acord amb la NIIF-UE 13 “Valoració del valor raonable”, així com l’adaptació de la informació a revelar en la memòria d’acord amb els requeriments de la NIIF-UE 7 “Instruments financers: Informació a revelar”. Tanmateix, no s’ha adoptat el criteri de reconeixement de deterioraments per pèrdues esperades d’actius financers previstes en la NIIF-UE 9, mantenint el criteri actual de pèrdues incorregudes, que sí està recollit en la normativa específica de les entitats financeres, mitjançant la Circular 4/2019 del Banc d’Espanya. (more…)

El Consell de Ministres del passat 12 de gener va aprovar el Reglament d’Auditoria de Comptes i el Reial Decret que modifica el Pla General de Comptabilitat.

Modificació de la normativa comptable

Quant al marc comptable, el text s’adapta a las normes internacionals de comptabilitat adoptades per la Unió Europea en relació amb la comptabilització dels instruments financers i el reconeixement d’ingressos, en concret les NIIF-9 “Instruments Financers”, la NIIF-13 “Definició i desenvolupament del valor raonable” i la NIIF 15 “ingressos ordinaris procedent de contractes de clients”. Aquesta reforma ha de permetre a les societats integrants de grups cotitzats aplicar en els comptes individuals un marc d’informació financera adaptat als principis i criteris comptables internacionals. (more…)

Un cop publicada la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017, es el moment de fer un anàlisis de les modificacions i les mesures més significatives incorporades per el 2017.

Novetats fiscals:

En quan a la imposició directe l’única modificació la trobem en els increments en els límits i percentatges de deduccions aplicables a les inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

En quan a la tributació indirecte s’incorpora parcialment la reclamació del sector cultural de disminució del tipus d’IVA aplicables, passant a tributar al tipus reduït del 10% els espectacles culturals en viu així com els serveis mixtes amb hostaleria.

Un altre aspecte a destacar amb repercussions fiscals es el manteniment, respecte l’any 2016, de l’interès legal del diner i l’interès de demora en el 3,00% i 3,75% respectivament.

Per últim, i d’acord amb l’establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sens finalitats lucratives i incentius fiscal al mecenatge, s’estableixen les activitats prioritàries de mecenatge i els esdeveniments d’excepcional interès públic.

Novetats laborals i de seguretat social

S’estableixen els imports de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) per el 2017, que queden fixats en 17,93 euros diaris,  537,84 euros mensuals i 6.454,03 euros anuals. En els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional ha estat substituïda per la referència a l’IPREM, la quantia anual serà de 7.519,59 euros, llevat que la norma expressament excloguès les pagues extraordinàries, en el que l’import de referència serà de 6.454,03 euros.

S’aproven els límits màxims i mínims de les bases de cotització, que s’estableixen en 3.751,20 euros i 825,60 euros mensuals respectivament en el Regim General, i en 3.751,20 euros i 919,20 euros en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb les particularitats especifiques de bases de cotització per els treballadors majors de 47 anys.

S’ajorna fins al’1 de gener de 2019 l’entrada en vigor de les modificacions de l’Estatut del treball autònom que permetrà la realització d’activitat a temps parcial..

S’amplia la consideració com a període de cotització al 100% del salari no reduït, als treballadors que redueixin la seva jornada per tenir cura d’una persona amb discapacitat durant el primer any (dos primers anys si la persona amb discapacitat es menor a 12 anys).

Es mantenen de forma general les ajudes i bonificacions previstes en anteriors pressupostos, bonificació del 50% en la cotització a la Seguretat Social per canvi de lloc de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs o lactància, i les mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme, comerç vinculat al mateix i hostaleria.

El 17 de desembre ha estat publicat el Reial Decret 602/206, de 2 de desembre, per el qual es modifica el Pla General de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat de PIMEs, les Normes per la Formulació dels Comptes Anuals Consolidades, i les Normes d’Adaptació del Pla General  de Comptabilitat a les entitats sense afany lucratiu, que serà d’aplicació per els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016.

L’objectiu d’aquesta modificació és el desenvolupament reglamentari de les modificacions introduïdes per la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes, dins del procés de transposició de la Directiva 2013/34/UE.

Els canvis introduïts es poden classificar en tres blocs:

• La simplificació de les obligacions comptables de les petites i mitjanes empreses, eliminant l’obligació de presentar l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net, i reduint la informació obligatòria a incloure en la memòria dels Comptes Anuals.
• La modificació de les normes de registre i valoració dels actius intangibles, que passen a tenir la consideració d’actius de vida finita, i per tant subjectes a amortització, el que afecta molt especialment al tractament del Fons de Comerç
• La revisió de les Normes de Formulació dels Comptes Anuals Consolidats, referent a les dispenses de consolidació i el tractament del Fons de Comerç de Consolidació.

En referencia a la valoració del Fons de Comerç, i altres actius intangibles que fins aquest moment es consideraven de vida útil indefinida, la norma estableix l’obligació d’aplicar una amortització d’acord amb la vida útil estimada del mateix, que serà de 10 anys, excepte prova en contrari. En aquest sentit cal remarcar que la disposició transitòria segona estableix del Reial Decret, estableix dues opcions en el primer exercici d’aplicació. La primera estableix l’aplicació prospectiva, es a dir amortitzar el valor en llibres dels  actius a partir de l’exercici 2016, i la segona l’aplicació retrospectiva, seguint un criteri de recuperació lineal en 10 anys a comptar a partir de la data d’adquisició, i registrant-se l’efecte amb contrapartida a reserves.

Cal destacar que l’aplicació de l’amortització del Fons de Comerç no comporta la desaparició de l’obligació de sotmetre a aquests actius al “test de deteriorament” anual, en el cas que existeixin indicis de deteriorament de l’actiu.

El passat 25 de juliol va ser publicada la resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de 15 de juliol, per la qual es sotmetien a informació pública les modificacions de les Normes Tècniques d’Auditoria, establint un període de dos mesos per la presentació d’al·legacions.

L’any 2013 varen ser publicades les Normes Tècniques d‘Auditoria, com a resultat de l’adaptació de les Normes Internacions d’Auditoria per a la seva aplicació a Espanya (NIA-ES). Posteriorment, amb la publicació de la Directiva 2014/56/UE, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, i del Reglament UE 537/2014 del Parlament europeu i del Consell, sobre els requeriments específics per l’auditoria legal de les entitats d’interès públic, que establien nous requeriments als treballs d’auditoria, va donar lloc a l’aprovació de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes, amb noves exigències respecte els treballs d’auditoria dels comptes anuals dels exercicis que s’iniciïn a partir del 17 de juny de 2016.

De forma paral·lela l’IAASB ha finalitzat el procés de revisió de determinades normes internacionals d’auditoria, relacionades fonamentalment amb el procediment d’emissió i contingut de l’informe d’auditoria, el que motiva la necessitat per part del regulador estatal d’adaptar les Normes Tècniques d’Auditoria vigents.

Aquesta nova modificació de les normes aplicables a Espanya incorpora la NIA 701 “Comunicació de les qüestions clau de l’auditoria en l’informe d’auditoria emès per un auditor independent” i modifica les NIA-ES 700, 705,706,720 260 510,570, i 805.

La principal novetat que notaran els usuaris, d’acord amb la nova NIA-ES 701, serà la modificació del contingut de l’informe d’auditoria, en el que cal destacar l’obligació d’incloure els riscos més significatius considerats en la realització dels treballs d’auditoria, i la resposta que s’ha donat als mateixos, o sigui els procediments d’auditoria aplicats. Aquesta part del treball, que fins ara quedava com a documentació interna de l’arxiu de l’auditor, passa a formar part de la informació pública, per tant es dona una rellevància molt significativa ja no a la informació de la pròpia empresa, si no al treball realitzat per l’auditor per arribar a la seva opinió.

Altres modificacions en l’informe d’auditoria serà la inclusió d’aspectes relacionats amb la independència de l’auditor, com la data de designació, els serveis prestats per l’auditor diferents a la auditoria, etc.

Caldrà veure fins a quin punt aquesta informació acabarà sent un informació estandarditzada  més (o camufladament especifica), o serà una informació útil per a tercers interessats  a entendre els riscos que realment s’enfronten els auditors en el moment de formar-se una opinió, i el que és més important, si servirà per aclarir realment els riscos de la pròpia entitat auditada, que a la fi, és el que un lector esperaria trobar en una informació financera realment transparent.

BOE

El passat 17 de juny ha entrat en vigor la nova Llei d’auditoria que va ser aprovada el 20 de juliol, ara fa quasi bé un any.

L’objecte principal d’aquesta Llei és adaptar la legislació interna espanyola als canvis incorporats per la Directiva 2014/56 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2006/43 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, i als requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic establerts pel Reglament (UE) 537/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014.

Recordem que aquesta Llei va ser aprovada sense el consens amb les corporacions d’auditors, creant un rebuig inicial per la major part del sector, que considerava que l’aprovació de la Llei va ser innecessàriament precipitada. (more…)

El passat desembre va ser publicat el projecte de Reial Decret de modificació del Pla General de Comptabilitat i d’altres normes comptables, que preveu sigui d’aplicació per exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, que es preveu sigui aprovat en els propers dies.

Aquesta modificació està motivada per la necessitat d’adaptar a nivell reglamentari les modificacions introduïdes per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, mitjançant la qual es transposava a la norma espanyola les modificacions en normativa comptable de la Directiva 2013/34/UE.

Si bé els aspectes claus de la Directiva ja van ser incorporats al marc normatiu espanyol per la Llei 22/2015, la norma reglamentaria aclareix alguns aspectes que van generar dubtes respecte la forma d’aplicació, en el moment de la seva publicació. El projecte de Reial Decret modifica el PGC, el PGC de PIMEs, les normes de formulació de Comptes Anuals Consolidades i les Normes d’adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius, estructurant-se en tres blocs.

1) Simplificació de les obligacions comptables de les petites empreses. Un dels objectius bàsics de la Directiva és la disminució de les carregues administratives i burocràtiques a les petites empreses, amb la finalitat de millorar la seva productivitat, harmonitzant els requeriments d’informació a nivell dels Estats membres, fixant els requeriments màxims d’informació que els estats podien requerir.

Aquesta reducció d’informació s’ha concretat en la eliminació de l’estat del canvis en el patrimoni net i una reducció d’informació en la memòria, en concret l’eliminació de requeriments d’informació que no siguin purament comptables, a excepció de la informació requerida per normes tributaries. Recordem que el requeriment per poder formular comptes anuals abreujats es no superar, durant dos anys consecutius, dos dels tres perímetres, 4 milions d’actiu, 8 milions de xifra de negocis, i 50 treballadors.
Crida l’atenció que en l’exposició de motius de la norma es faci la prevenció d’establir, mitjançant Ordre del Ministeri de Justícia, l’obligació de subministrar en document separat part de la informació eliminada de la memòria, el que sembla contradictori amb l’objectiu de simplificació burocràtica que persegueix la Directiva. (more…)

A partir de l’any 2008, i molt especialment a partir de l’any 2010, com a conseqüència de les polítiques de restriccions pressupostaries imposades per Europa per tal d’intentar frenar el dèficit públic dels comptes de l’Estat, s’ha reobert un dels debats més mediàtics, la sostenibilitat de la societat del benestar, i en particular de l’actual model sanitari públic. L’anàlisi de les dades dels darrers anys sobre la despesa sanitària pot ajudar a donar una mica de llum a la qüestió.

Les principals fons d’informació.

Son diverses les fonts a nivell internacional que publiquen informació sobre indicadors de salut de la població, recursos dedicats i riscos sanitaris. A l’abast del públic en general, l’Organització Mundial de la Salut publica anualment el seu informe “World Health Statistics”, on s’analitzen conjuntament amb indicadors sanitaris i factors de riscos sanitaris, les dades sobre cobertures de salut, els mitjans tècnics i humans a disposició de la població, i la despesa en salut dedicada en cadascun dels països analitzats, havent-se publicat recentment l’informe del 2014 que incorpora les dades fins l’any 2011. (more…)

Després de casi un any d’espera de la publicació del Reial Decret Llei 9/2013 de 12 de juliol, amb data 10 de juny s’ha publicat al BOE el Reial Decret 413/2014 de  6 de juny, que regula l’activitat de producció elèctrica a partir de fonts d’energia renovable.

Aquesta norma estableix les principals característiques del nou regim jurídic i econòmic de la producció d’energia elèctrica, i que serà d’aplicació, no únicament a partir de la data de publicació en el BOE, si no també a les liquidacions meritades a partir del passat 14 de juliol de 2013, amb caràcter retroactiu, d’acord amb el que disposava la disposició transitòria segona.

L’àmbit d’aplicació del nou Reial Decret recull a les principals categories d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, cogeneració i tractament de residus, noves o preexistents, independentment de quina sigui la potencia instal·lada, establint els drets i obligacions d’aquestes instal·lacions, i les particularitats dels seu funcionament en el mercat. (more…)