La Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexación de l’economia espanyola, va establir un nou règim d’actualització de valors monetaris. La política de desindexación obeeix a la necessitat d’actuar contra els perjudicis associats a l’ús indiscriminat de la indexació, mecanisme que consisteix a vincular l’evolució d’un valor monetari a la d’un índex de preus.
Aquest Reial decret té per objecte el desplegament reglamentari de la Llei 2/2015, de 30 de març, pel que fa a les revisions de valors monetaris motivades per variacions de costos, dins de l’habilitació disposada en els articles 4 i 5 de aquesta llei. S’emmarca així mateix en l’habilitació atorgada per l’article 89 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre en la redacció donada per l’apartat tres de la disposició final tercera de la Llei 2/2015, de 30 de març. En particular, l’article 4.3 de la Llei 2/2015, de 30 de març, remet al desplegament reglamentari l’establiment dels principis generals que regeixen totes les revisions valors monetaris motivades per variacions de costos, així com els criteris per a la interpretació de els principis d’eficiència i bona gestió empresarial en els supòsits susceptibles de revisió, els supòsits en què pot aprovar-se un règim de revisió periòdica i predeterminada en funció de preus individuals o índexs específics de preus, les directrius per al disseny d’una fórmula en les revisions periòdiques i predeterminades, els components de costos que s’inclouran en les fórmules de revisió periòdica i predeterminada, els supòsits i límits per a la translació dels costos de mà d’obra al valor monetari subjecte a revisió periòdica i predeterminada i, finalment, els components de la fórmula que incentivin el comportament eficient. Addicionalment, l’article 5.1 de la Llei 2/2015, de 30 de març, estableix que es desenvoluparà per reial decret el contingut mínim de la memòria econòmica prevista per als règims de revisió periòdica no predeterminada i de revisió no periòdica. En aquest àmbit, l’objectiu del Reial decret és regular uns continguts mínims per a aquesta memòria que permetin justificar i verificar l’oportunitat d’aquests tipus de revisió. Per la seva banda, l’article 89.2 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, en la redacció que en fa la disposició final tercera de la Llei 2/2015, de 30 de març, condiciona la revisió periòdica i predeterminada dels contractes al que preveu el desplegament reglamentari de la Llei 2/2015.
Les principals modificacions són :
Article 9- Revisió periòdica i predeterminada de preus en els contractes del sector públic diferents als contractes d’obres i als contractes de subministrament de fabricació d’armament i equipament de les Administracions Públiques
A aquests efectes, en la memòria que acompanyi a l’expedient de contractació, l’òrgan de contractació haurà de justificar el caràcter recurrent de la variació dels diferents components de cost a considerar en la fórmula de revisió de preus, el compliment dels principis i límits continguts en els articles 3, 4, 5 i 7, així com el període de recuperació de la inversió del contracte. Haurà de justificar així mateix que els índexs escollits són aquells que, amb la major desagregació possible d’entre els disponibles al públic, millor reflecteixin l’evolució del component de cost susceptible de revisió en qüestió.
Quan s’utilitzi una fórmula tipus aprovada per Consell de Ministres, només s’exigirà la justificació del període de recuperació de la inversió.
No serà exigible l’especificació de les qüestions contingudes en les lletres a), b) ic) anteriors, en el cas que s’utilitzi una fórmula tipus aprovada per Consell de Ministres.
En cas que no hi hagi fórmula tipus, l’òrgan de contractació justificarà el compliment del principi d’eficiència i bona gestió empresarial esmentat en l’article 4, segons el que disposen els apartats 7 i 8.
A aquests efectes, l’òrgan de contractació ha de:
En el cas dels contractes de concessió d’obra pública, l’òrgan de contractació podrà optar per incloure aquest tràmit d’informació com a part del que preveu l’apartat 3 de l’article 128 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.
El Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat haurà d’evacuar l’informe preceptiu en un termini no superior a vint dies, a comptar de l’endemà de la recepció de la proposta d’estructura de costos esmentada en la lletra d) anterior. En cas que el Comitè consideri que la informació remesa no és suficient o requereixi algun aclariment, pot sol·licitar a l’òrgan proponent informació addicional. Aquest requeriment suspèn el termini d’evacuació de l’informe fins que no hi hagi resposta de l’òrgan de contractació.
En el cas de les comunitats autònomes i de les entitats locals, així com dels organismes i entitats que en depenen, aquest informe podrà ser demanat l’òrgan autonòmic consultiu en matèria de contractació pública, si existís. En cas contrari, ha de ser recaptat del Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat.
En tot cas, l’òrgan de contractació ha de comunicar a efectes informatius al Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat i, si s’escau, a l’òrgan autonòmic consultiu corresponent, l’estructura de costos inclosa en el plec.
En cas que es presentin al·legacions en aquest tràmit, l’òrgan de contractació ha de valorar la seva acceptació o rebuig de manera motivada en la memòria.
En el cas dels contractes de concessió d’obra pública, l’òrgan de contractació podrà optar per incloure aquest tràmit d’informació com a part del que preveu l’apartat 3 de l’article 128 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.
L’òrgan de contractació ha de comunicar a efectes informatius al Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat i, si s’escau, a l’òrgan autonòmic consultiu corresponent, l’estructura de costos inclosa en el plec.
Article 10 Període de recuperació de la inversió dels contractes
La determinació del període de recuperació de la inversió del contracte haurà de basar-se en paràmetres objectius, en funció de la naturalesa concreta de l’objecte del contracte. Les estimacions han de realitzar-se sobre la base de prediccions raonables i, sempre que sigui possible, basades en fonts estadístiques oficials.
on:
t són els anys mesurats en nombres enters.
FCT és el flux de caixa esperat de l’any t, definit com la suma del següent:
El flux de caixa procedent de les activitats d’explotació comprendrà, entre d’altres, cobraments i pagaments derivats de cànons i tributs, excloent aquells que gravin el benefici del contractista.
Tot i que no es prevegi la seva efectiva alienació en el moment de realitzar les projeccions, s’inclourà com a cobrament procedent de les activitats d’inversió el valor residual dels actius, entès com l’import que es podria recuperar al terme del contracte o bé de la vida útil l’element patrimonial, en cas que aquesta finalitzi amb anterioritat, ja sigui per la seva venda en el mercat o per altres mitjans.
Per determinar el valor residual s’analitzaran les característiques dels elements patrimonials, com ara la seva vida útil, usos alternatius, mobilitat i divisibilitat.
FCT no inclourà cobraments i pagaments derivats d’activitats de finançament.
L’estimació dels fluxos de caixa es realitzarà sense considerar cap actualització dels valors monetaris que componen FCT.
b és la taxa de descompte, el valor serà el rendiment mitjà en el mercat secundari del deute de l’Estat a deu anys en els últims sis mesos incrementat en un diferencial de 200 punts bàsics. Es prendrà com a referència per al càlcul d’aquest rendiment mitjà les últimes dades disponibles publicades pel Banc d’Espanya en el Butlletí del mercat de deute públic.
L’instrument de deute i el diferencial que serveixen de base al càlcul de la taxa de descompte podran ser modificats per ordre del ministre d’Hisenda i Funció Pública, previ informe de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat, per adaptar-lo als terminis i condicions de risc i rendibilitat observades en els contractes del sector públic.
@ Faura-Casas