La nostra opinió

Definir la mida d’una empresa és important per molts motius. El primer que ens ve al cap és el més operatiu, és a dir, els aspectes relacionats amb el compliment legal i normatiu, com ara les obligacions fiscals, les obligacions laborals o els tràmits administratius. Tanmateix, la importància de la definició de la mida de les empreses va més enllà, ja que afecta també la seva estratègia i la seva capacitat per competir en el mercat, un mercat cada vegada més canviant i dinàmic.

La pertinença a una o altra categoria empresarial incideix directament en l’estratègia financera. En principi, les empreses grans tenen més accés a finançament, talent o tecnologia; ara bé, també es pot donar el cas que el canvi de categoria permeti a algunes empreses accedir a subvencions específiques per a micropimes o pimes, fet que els pot obrir noves oportunitats de negoci.

També és interessant per a les empreses, com comentàvem, que l’ajust dels límits suposa una reducció substancial de les obligacions comptables, fiscals i laborals — menys detalls i menys informació en els comptes anuals, entre d’altres. Això es tradueix en una simplificació de la gestió administrativa i fa que les empreses esdevinguin més àgils i menys burocràtiques.

En conclusió, la mida de l’empresa determina en gran mesura la seva estructura, la seva estratègia i la seva competitivitat. No existeix una “millor dimensió” d’empresa, ja que això dependrà del sector, dels objectius i de l’entorn, entre d’altres factors.

Recordar que Espanya encara no ha fet la transposició completa de la Directiva Delegada (UE) 2023/2775, que modifica els límits per definir la mida d’una empresa i que podrien quedar establerts de la manera següent:

• Microempreses: aquelles amb un balanç que no superi els 450.000 euros i un volum de negoci que no superi els 900.000 euros.
• Petites empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 5 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros.
• Mitjanes empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 25 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 50 milions d’euros.

A més, els estats membres poden establir límits superiors per a les petites empreses, sempre que no superin els 7,5 milions d’euros en balanç i els 15 milions d’euros en volum de negoci.

En resum, la situació actual és que Espanya encara està en procés de transposició de la directiva europea i, per tant, caldrà estar atents a les properes modificacions legals que implementin aquests nous límits.

La consulta pública de la Comissió Europea revela mancances en flexibilitat, accés al mercat i resiliència de les Directives vigents, i apunta a la necessitat d’una reforma que simplifiqui els procediments, reforci els objectius estratègics i adapti el sistema als nous reptes econòmics i socials.

Durant el mes de maig de 2025, la Comissió Europea va publicar l’informe de resultats de la consulta pública sobre l’avaluació de les Directives de Contractació Pública de 2014. Amb la participació de 733 respostes provinents d’agents públics, privats i de la societat civil, l’informe ofereix una visió crítica i reflexiva sobre els èxits i les mancances del marc actual. Com a jurista especialitzat en contractació pública, aquestes conclusions conviden a reflexionar sobre el present i el futur de la regulació en aquest àmbit clau per al funcionament del mercat interior europeu.

Un dels aspectes més destacats és la percepció generalitzada que les Directives no han assolit els objectius de flexibilitat i simplificació normativa: el 54 % dels participants considera que no s’han establert normes més simples, i el 49 % creu que el sistema continua sent poc flexible. Tot i això, es valora positivament la digitalització, especialment per part del sector privat, on el 57 % de les empreses afirma que la contractació electrònica (eProcurement) ha reduït la càrrega administrativa i ha agilitzat els procediments.

Pel que fa a la integritat i la transparència, la valoració és més favorable: un 62 % reconeix que les Directives han incrementat la transparència gràcies a l’estandardització de la publicitat dels procediments. No obstant això, només un 38 % percep que s’hagi reduït la corrupció, la qual cosa suggereix que encara hi ha marge per reforçar els controls i la supervisió.

L’accés al mercat, especialment per a les pimes, continua essent un repte. El 46 % dels enquestats no observa un augment de la competència com a conseqüència del marc actual.

Cal destacar també el component estratègic de la contractació pública, un dels grans eixos de les Directives del 2014. Tot i que els poders adjudicadors afirmen haver incorporat criteris ambientals, socials i d’innovació, els operadors privats discrepen: més del 50 % considera que les Directives no han fomentat activament aquestes pràctiques. Paral·lelament, prop d’un terç dels enquestats qüestiona la rellevància actual d’aquestes normes, fet que reflecteix una desconnexió entre el marc jurídic i les capacitats reals dels operadors econòmics per adaptar-s’hi.

Els reptes relacionats amb la resiliència, com ara la resposta a crisis sanitàries o de seguretat, posen de manifest les limitacions estructurals del model actual: el 49 % considera que les Directives no estan preparades per contribuir eficaçment a l’autonomia estratègica de la UE, i el 44 % dubta de la seva adequació per afrontar disrupcions en les cadenes de subministrament.

Aquestes conclusions reflecteixen una tensió entre els principis rectors de la contractació pública i la creixent pressió perquè aquesta compleixi objectius estratègics, socials i ambientals, fet que planteja la necessitat d’una revisió normativa que abordi una simplificació real i efectiva del règim jurídic (especialment en els procediments de menor valor i en l’aplicació de criteris qualitatius), l’enfortiment de les capacitats tècniques i digitals tant en les administracions com en els operadors econòmics i l’adequació del marc normatiu als contextos d’emergència, que permetin garantir l’interès general sense sacrificar la legalitat.

En definitiva, l’informe posa de manifest allò que el conjunt d’operadors econòmics detectem amb l’aplicació pràctica: que el model europeu de contractació pública necessita evolucionar cap a una major coherència entre mitjans i finalitats, evitant tant el formalisme excessiu com el voluntarisme retòric, i apostant per una contractació pública professional, estratègica i transversal.

El passat 7 d’abril fou publicat el BOICAC núm. 141, en el qual, entre d’altres, s’incorpora la present consulta de comptabilitat.

En concret, es qüestiona el tractament comptable de les despeses d’advocats, assessors i intermediaris que s’han dedicat amb exclusivitat a la negociació del conveni de creditors, així com on han de registrar-se els ingressos obtinguts amb la quitança.

La resposta de l’ICAC és que la comptabilització de l’efecte de l’aprovació del conveni de creditors es reflectirà en els Comptes Anuals de l’exercici en què s’aprovi judicialment, sempre que, de forma racional, sigui previsible el seu compliment i que l’empresa pugui continuar aplicant el principi d’empresa en funcionament.

En relació amb les despeses esmentades en la consulta, l’ICAC conclou que, en el cas que es consideri que aquestes despeses es poden considerar despeses de transacció atribuïbles al passiu, es poden donar dues circumstàncies:

• Si es tracta d’una modificació substancial de les condicions del deute, minoraran l’ingrés que s’hagi produït com a conseqüència de la quitança. Aquest resultat es presentarà en el resultat financer i, si l’import és significatiu, en una partida específica.
• Si no hi ha una modificació substancial del deute, les despeses esmentades es registraran com un ajust en el valor comptable del passiu.

En tot cas, una empresa amb un conveni de creditors aprovat en un procediment concursal i en execució a la data d’aprovació dels Comptes Anuals ha d’incloure a la memòria la informació sobre el concurs de creditors i el conveni.

El 21 de maig de 2025, la Comissió Europea va presentar el quart paquet de simplificació legislativa, conegut com a “Omnibus IV”, amb l’objectiu de reduir les càrregues administratives per a les empreses mitjanes de la Unió Europea. Aquestes mesures busquen fomentar la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació, especialment en un context de rivalitat econòmica amb els Estats Units i la Xina.

Què són les “small mid-caps”?

Les “small mid-caps” són empreses que tenen entre 250 i 750 empleats i un volum de negoci de fins a 150 milions d’euros o actius totals de fins a 129 milions d’euros. A la UE, hi ha aproximadament 38.000 empreses que compleixen aquests criteris. Aquestes empreses sovint es troben en una posició intermèdia: massa grans per beneficiar-se de les exempcions destinades a les pimes, però sense la capacitat administrativa de les grans corporacions.

Mesures clau del paquet Omnibus IV

1. Extensió de beneficis reguladors

Les “small mid-caps” podran accedir a avantatges que fins ara estaven reservats a les pimes, com ara:

• Simplificació en les obligacions de protecció de dades, permetent l’emmagatzematge únicament de dades personals de risc elevat.
• Reducció dels requisits de reportatge en àmbits com els mercats financers i la sostenibilitat.
• Possibilitat d’utilitzar prospectes simplificats per a emissions públiques de valors, amb un estalvi estimat de 20.000 euros per operació.

2. Digitalització i eliminació de tràmits redundants

S’impulsarà la digitalització de processos, com ara:

• Eliminació de la necessitat de proporcionar documents físics, com declaracions de conformitat o instruccions d’ús.
• Ús de codis QR per a la informació de productes, facilitant l’accés a dades per part dels consumidors i autoritats.

3. Harmonització normativa

Es durà a terme una anàlisi per identificar i corregir les incoherències en la transposició de normes europees entre els Estats membres, amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de béns i serveis dins del mercat únic.

Impacte econòmic esperat

La Comissió estima que aquestes mesures podrien suposar un estalvi anual de 400 milions d’euros per a les empreses mitjanes. A més, s’espera que la reducció de càrregues administratives impulsi la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació en sectors clau com la construcció, l’energia, les telecomunicacions i els serveis financers.

Properes passes

El paquet Omnibus IV haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. Es preveu que el procés legislatiu s’estengui durant els pròxims mesos, amb l’objectiu que les mesures entrin en vigor abans de finals de 2025.

Aquestes iniciatives formen part d’un esforç més ampli de la Comissió per reduir les càrregues administratives en un 25% per a totes les empreses i en un 35% per a les pimes abans de 2029.

Amb aquest paquet, la UE busca reforçar el seu teixit empresarial mitjà, reconeixent el seu paper fonamental en l’economia europea i la necessitat de proporcionar-los un entorn regulador més favorable per al seu creixement i expansió.

Una radiografia pràctica i crítica del nou cercador centralitzat d’informes sobre consultes en matèria de contractació pública que l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha posat en marxa.

La contractació pública és un àmbit jurídic altament complex i canviant, que sovint genera dubtes interpretatius en els òrgans de contractació. Davant d’aquesta realitat, els informes emesos pels òrgans consultius —estatals i autonòmics— s’han convertit en una font essencial per a garantir la seguretat jurídica. Amb la finalitat d’agilitzar-ne la consulta i millorar l’accés a aquesta informació, l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha posat en marxa el Buscador d’Informes Consultius, una eina digital centralitzada que permet consultar més eficientment aquests documents.

El Buscador d’Informes Consultius és una plataforma en línia, gratuïta i d’accés obert que centralitza l’accés als informes de naturalesa estrictament consultiva emesos per la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat i els òrgans consultius autonòmics. Aquests informes responen exclusivament a consultes formulades per subjectes legitimats, principalment òrgans de contractació.

No s’hi inclouen altres documents que no tenen naturalesa consultiva, com ara dictàmens normatius, instruccions, circulars o recomanacions. L’accés als informes es fa a través d’enllaços als portals oficials on han estat publicats, i en els casos disponibles, en les llengües cooficials corresponents.

El cercador ofereix diverses opcions de filtratge que permeten realitzar cerques molt afinades:

• Filtres fixos: per òrgan consultiu i per any de publicació.
• Filtres condicionals: per categoria principal, categoria específica i etiquetes temàtiques.
• Filtres de text: per text lliure en el contingut dels informes o per número d’informe (en format normalitzat: XX/AAAA).

Aquesta estructuració permet combinar criteris i obtenir resultats molt acurats, facilitant l’accés als informes rellevants per a cada cas concret. L’actualització és mensual i es fa a mes vençut.

Amb la creació del Buscador, l’OIReScon ha actualitzat el sistema de classificació utilitzat als seus Informes Anuals de Supervisió. Cada informe es categoritza segons:

• Categoria principal: grans blocs temàtics, com ara la preparació de la licitació, tramitació, execució i finalització del contracte.
• Categoria específica: subdivisions detallades que identifiquen aspectes més concrets i recurrents de consulta.

Aquest sistema millora la capacitat d’anàlisi sistemàtica dels dubtes i interpretacions jurídiques més habituals. Per exemple, dins la categoria “Configuració de la licitació” trobem subcategories com “criteris d’adjudicació”, “valor estimat del contracte” o “subrogació dels treballadors”.

El Buscador d’Informes Consultius és una iniciativa destacable en pro de la transparència, la seguretat jurídica i l’eficiència administrativa. Facilita la consulta ràpida, sistemàtica i intel·ligent d’una doctrina administrativa sovint decisiva en la praxi contractual.

Per als professionals del dret públic, constitueix una eina imprescindible que, amb el temps, pot esdevenir una referència tècnica de primer ordre. La seva evolució futura dependrà de la seva integració tecnològica, de l’amplitud de les dades disponibles i de la seva interoperabilitat amb altres instruments d’anàlisi normativa i jurisprudencial.

El Decret llei 5/2025 introdueix una bateria de mesures urgents en matèria fiscal amb l’objectiu de promoure l’accés a l’habitatge, reforçar la justícia fiscal i incentivar l’ús sostenible dels recursos. A continuació, es recullen les principals novetats en relació a l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP/AJD), l’Impost sobre successions i donacions i l’Impost sobre les estades en establiments turístics.

Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

Aquest bloc se centra a incentivar polítiques d’habitatge i introduir una fiscalitat més progressiva:

Tipus reduïts per a col·lectius protegits:

• Joves de 32 a 35 anys: s’amplia l’edat màxima per beneficiar-se del tipus reduït del 5% en la compra d’habitatge habitual.
• Víctimes de violència masclista: accedeixen també al tipus reduït del 5% per a l’adquisició del seu habitatge habitual.

(more…)

El BOE del passat 2 d’abril publicava el Reial decret 254/2025, que modifica el Reial decret 1007/2023, pel qual s’aprova el reglament que estableix els requisits dels sistemes i programes informàtics que suporten els processos de facturació d’empresaris i professionals (Verifactu).

El Reial decret esmentat confirma el que extraoficialment es coneixia ja, l’ampliació dels terminis d’entrada en vigor de les obligacions que s’hi regulen per als subjectes passius afectats:

• Per als subjectes passius de l’impost sobre societats, a excepció de les entitats exemptes i les parcialment exemptes per les rendes subjectes i exemptes, s’amplia el termini fins a l’1 de gener de 2026.
• Per als empresaris i professionals subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques, i els no residents que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent, fins a l’1 de juliol de 2026.

El passat 3 de març, l’ICAC va publicar el document “Dipòsit de Comptes: el seu paper clau per a la transparència empresarial i el règim sancionador”.

En aquest document, l’ICAC destaca la importància del dipòsit dels comptes anuals per garantir la seguretat en l’àmbit comercial. Amb això, justifica la imposició d’un marc normatiu i un règim de sancions en cas d’incompliment.

L’obligació de presentar els comptes anuals està contemplada en el text refós de la Llei de Societats de Capital, on, a l’article 279, apartat 1, es disposa: “Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también el informe de gestión, que incluirá, cuando proceda, el estado de información no financiera, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o esta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil.” (more…)

La IA generativa està revolucionant la contractació pública, permetent automatitzar l’elaboració de plecs, informes i expedients amb major eficiència i seguretat jurídica. Aquesta tecnologia redueix càrrega administrativa i millora la qualitat documental. A Faura Casas ajudem les entitats públiques a implantar-la amb contextos jurídics sòlids, prompts òptims i eines tecnològiques de referència.

La contractació pública a Catalunya, com arreu de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, està immersa en un procés de transformació impulsat per la digitalització i, més recentment, per l’aparició de tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial generativa (IA generativa). Aquesta tecnologia, basada en models de llenguatge avançats, ofereix una oportunitat única per modernitzar processos, millorar l’eficiència i reduir la càrrega administrativa que pesa sobre els òrgans de contractació. (more…)

Una anàlisi jurídica sobre l’Informe 7/2025 i la seva repercussió en les polítiques socials a través de la contractació

La contractació pública és una eina clau per a la provisió de serveis públics essencials, però també s’ha consolidat com un instrument per promoure polítiques públiques de caràcter social. En aquest sentit, la possibilitat d’introduir millores salarials en els contractes del sector públic —particularment aquelles que superen les retribucions previstes en els convenis col·lectius— ha esdevingut una qüestió rellevant i, sovint, controvertida. L’Informe 7/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC) aporta orientació jurídica sobre aquesta matèria, a partir d’una consulta formulada per l’Ajuntament de Viladecans arran de la licitació del contracte de gestió de les escoles bressol municipals.

El cas plantejat es caracteritza per una situació complexa: des de fa més d’una dècada, el personal adscrit al contracte percep salaris superiors al conveni col·lectiu, però sense actualització. Això ha generat desigualtats salarials entre treballadors amb la mateixa categoria professional, segons el moment d’incorporació al servei. Aquesta realitat ha motivat que l’òrgan de contractació consideri incorporar clàusules per promoure una equiparació retributiva o un increment dels salaris actuals, mitjançant condicions d’execució o criteris d’adjudicació. (more…)