La nostra opinió

En data 22 d’agost de 2025, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’edicte del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

El Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya i la documentació complementària es poden examinar a la pàgina web del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Fins al 15 de setembre de 2025, inclòs, es podien formular-hi les al·legacions i les observacions que es considerin oportunes.

El Pla comptable actual es va publicar l’any 2008 i des de llavors, només havia tingut una modificació pel Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al Pla de Comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis previstos destaquen:

• Augment dels llindars de l’actiu (passarà a ser 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passarà a ser 8 milions d’euros) que classifica la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda, fet que permetrà a moltes entitats presentar comptes anuals en format abreujat.
• La inclusió de l’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió petita i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers. Aquí destaca el canvi en la classificació de les categories d’actius i passius.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible hi haurà l’obligació d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on s’expliquen com s’han de valorar aquest tipus d’operacions.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també aquelles operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per les quals s’ha tramitat una autorització del protectorat o una declaració responsable, i l’estat de compliment.

D’acord amb el previst a la Disposició transitòria primera, d’aprovar-se el decret de modificació, la data de primera aplicació s’estableix que serà en els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2027.

El passat 12 de setembre de 2025 va entrar en aplicació el Reglament (UE) 2023/2854 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2023, sobre normes harmonitzades per a un accés just a les dades i la seva utilització, i pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2017/2394 i la Directiva (UE) 2020/1828. Aquest text, més comunament conegut com a “Data Act” o “Llei de Dades”, marca un abans i un després en la manera com es regulen les dades generades pels productes connectats o “Internet of things” (IoT),  i els serveis digitals a la Unió Europea. La norma és una de les peces centrals de l’estratègia europea de dades i es presenta com un instrument fonamental per assolir els objectius de la Dècada Digital i impulsar la transformació tecnològica de la Unió Europea.

La gran novetat del Data Act és que deixa enrere la idea de “propietat” de la dada per posar l’accent en el control d’accés. Fins ara, els fabricants i proveïdors eren els principals custodis de la informació que generaven els dispositius IoT. Els usuaris -tant consumidors com empreses- sovint es trobaven en situació de dependència, sense possibilitat real de recuperar o reutilitzar les seves pròpies dades. El nou reglament corregeix aquesta asimetria establint un conjunt de drets clars per als usuaris i d’obligacions concretes per als titulars de les dades, amb l’objectiu de construir un mercat més just, interoperable i competitiu.

Un dels pilars del Data Act és el dret d’accés (art. 4). Quan un usuari utilitza un producte connectat, com ara un vehicle intel·ligent, una màquina industrial o un televisor amb connexió a internet, genera un flux constant d’informació: dades de rendiment, de consum, d’entorn o d’interacció. Fins ara, aquest flux quedava en mans del fabricant. A partir d’ara, els usuaris tindran el dret a obtenir aquestes dades sense cap cost addicional, sense demora i en formats estructurats i llegibles per màquina. La norma estableix que aquestes condicions han de ser sempre justes, transparents i no discriminatòries, i alhora garanteix que es preservin secrets comercials, drets de propietat intel·lectual i dades personals.

El reglament també introdueix un element transformador: la possibilitat que els usuaris comparteixin les seves dades amb tercers de la seva elecció (art.5). Això significa que un agricultor podrà enviar directament la informació de rendiment de la seva maquinària a un proveïdor de serveis d’anàlisi independent, o que un consumidor podrà autoritzar un taller local a rebre les dades del seu vehicle connectat per fer reparacions més eficients. Aquesta obertura pretén fomentar una competència més sana i trencar monopolis encoberts, ampliant les opcions disponibles per a usuaris i empreses.

A més, la norma preveu supòsits especials, com el dret de les administracions públiques a accedir a dades del sector privat en situacions d’emergència (art. 15). En aquests casos, les dades s’hauran de facilitar sense cost, però el titular rebrà un reconeixement públic pel seu paper en la gestió de la crisi. Aquest mecanisme busca equilibrar l’interès general amb la necessitat de mantenir la confiança entre actors públics i privats.

No obstant, el desplegament pràctic del Data Act no serà senzill. Les empreses hauran de coordinar equips tècnics, legals i comercials per garantir el compliment de les obligacions. Caldrà revisar contractes, repensar processos interns i redissenyar productes perquè siguin compatibles amb el principi d’accessibilitat. Però aquesta mateixa complexitat amaga una oportunitat. Les organitzacions que s’hi adaptin amb rapidesa no només compliran amb la llei, sinó que podran posicionar-se al capdavant d’un mercat de dades més dinàmic, divers i obert.

En definitiva, el Data Act no atorga la propietat de les dades als usuaris, però sí que trenca els murs que impedien el seu accés i ús. És una norma que obre portes a noves formes de competència i col·laboració i que, ben aplicada, pot convertir-se en un motor de creixement i innovació per a tot l’ecosistema europeu. Les empreses i institucions que entenguin aquest canvi no com una càrrega, sinó com una oportunitat, tindran molt de guanyat en la cursa cap a la nova economia de la dada.

En tot cas, convé destacar que la nova regulació s’aplica tant a dades personals com a no personals i, per tant, es troba en interacció amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Quan es tractin dades de caràcter personal, el RGPD continua sent la norma de referència i preval sobre la Data Act com a legislació especial. Això implica, en altres paraules, que ambdues normes seran complementàries l’una de l’altra, i hauran d’actuar de manera coordinada.

El Tribunal Suprem ha fet una passa important a favor de la transparència. En una decisió històrica, la sentència núm. 1119/2025, d’11de setembre de 2025, ha donat la raó a la Fundació Ciudadana Civio, i ha establert que els ciutadans tenen dret a accedir al codi font dels programes informàtics que fa servir l’Administració per prendre decisions automàtiques.

El cas concret es basa en l’aplicació BOSCO, que el Ministeri de Transició Ecològica utilitza per decidir qui pot rebre el bo social, una ajuda per a la factura elèctrica. La Fundació Civio volia saber exactament com funcionava l’algorisme de l’aplicació per comprovar que no hi hagués errors o que es fes servir de manera justa.

Tant el Consell de Transparència com l’Audiència Nacional havien negat l’accés, argumentant que el codi font estava protegit per la propietat intel·lectual i que divulgar-lo podria comprometre la seguretat.

El Tribunal Suprem, però, ha rebatut aquests arguments:

• Naturalesa del dret d’accés a la informació pública: La sentència recalca que el dret d’accés a la informació pública no és només un principi orientador per a l’administració, sinó un dret constitucional subjectiu exercitable pels ciutadans. Aquest dret esdevé particularment rellevant amb l’ús de noves tecnologies, com els sistemes de presa de decisions automatitzades.
• Principi de transparència algorítmica: La sentència reconeix la importància de la “transparència algorítmica” per garantir la rendició de comptes i evitar l’opacitat en les decisions públiques.
• Ponderació de drets i límits: El Tribunal Suprem resol que la simple invocació de la propietat intel·lectual no és suficient per denegar l’accés, especialment quan el programa ha estat desenvolupat per una administració pública per a l’exercici de funcions públiques.
• Seguretat Pública vs. Transparència: Respecte a l’argument de la seguretat pública, el Tribunal Suprem considera que la mera afirmació que la revelació del codi font augmenta la vulnerabilitat del sistema no és un motiu suficient per denegar l’accés. S’assenyala que la transparència pot, de fet, contribuir a la millora del codi i a la seva seguretat, i que, en qualsevol cas, els riscos poden ser gestionats amb mesures com la prohibició de la difusió no autoritzada o la signatura de compromisos de confidencialitat.
• La Funció Pública de BOSCO: La sentència destaca la rellevància pública de l’aplicació BOSCO, ja que serveix per a l’exercici d’una funció pública amb una important projecció social: la protecció dels consumidors vulnerables i la lluita contra la pobresa energètica. El Tribunal Suprem subratlla que la Fundació Ciudadana Civio, com a entitat de vigilància social, té un interès legítim en verificar si l’algorisme de l’aplicació s’ajusta a la llei per evitar possibles errors o discriminacions.

Aquesta sentència anul·la les decisions anteriors i obliga el govern a donar el codi font de l’aplicació BOSCO a la fundació. Això obre la porta a un control més efectiu sobre l’ús de la tecnologia per part de les administracions i dels ciutadans especialment quan afecta els drets i les llibertats d’aquests.

Aquest article analitza en profunditat l’impacte jurídic i administratiu de l’Avantprojecte de Llei per al Bon Ús i la Governança de la Intel·ligència Artificial a Espanya, en connexió estreta amb el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024.

Llegir article: IMPACTO DEL ANTEPROYECTO DE LEY

El passat 29 de juliol fou publicada al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 7/2025, de 28 de juliol, per la qual es crea l’Agència Estatal de Salut Pública (AESAP) i es modifica la llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública. La llei va entrar en vigor el dia 30 de juliol. BOE

La necessitat d’ordenar i modernitzar l’estructura de salut pública a Espanya va quedar de manifest durant la pandèmia de la COVID-19, però ja era una qüestió pendent des de fa temps.

La llei estableix la creació de l’AESAP, una institució adscrita al Ministeri de Sanitat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió, amb l’objectiu de preparar, preveure, detectar i respondre ràpidament davant amenaces i riscos per a la salut pública de la població.

Es posa l’enfocament en “Una sola salut” com a eix fonamental, entenent que la salut humana, animal i mediambiental són interdependents, per tal de promoure el benestar global. El fi és reforçar les polítiques basades en evidència científica i equitat en salut, reduint desigualtats i millorant la preparació davant crisis sanitàries, com va ser la pandèmia de COVID-19.

Les funcions principals de l’Agència estan orientades a:

• Vigilància en Salut Publica. Vigilància, identificació i avaluació de l’estat de salut de la població, prevenció, promoció de la salut, comunicació de riscos i amenaces en matèria de salut publica en especial atenció  a les desigualtats socials en salut.
• En matèria de Sanitat Ambiental. Identificació i avaluació de riscos sanitaris ambientals (químics, biològics, físics), i formulació de recomanacions. Coordinació de la Red Estatal de Vigilància en Salut Pública, amb informes tècnics anuals sobre l’estat de salut i  benestar  de la població.
• En matèria de preparació i resposta davant emergències de salut publica. Elaboració de plans estatals de preparació i resposta davant  emergències sanitàries, gestió de reserves estratègiques sanitàries, en col·laboració amb  el Sistema de Seguridad Nacional.
• En matèria de salut publica internacional. Representació tècnica del Ministeri de Sanitat davant organismes internacionals en matèria de salut pública.
• En matèria d’informació i comunicació en salut. Comunicació responsable a la ciutadania, incloses estratègies per combatre la desinformació en salut.
• En matèria d’assessorament i avaluació  de les actuacions de salut publica. Assessorament tecnicocientífic en planificació d’intervencions sanitàries.
• En matèria d’investigació i capacitació professional en salut publica.  Impulsar la investigació en salut publica, la orientació de les seves prioritats i la participació en activitats d’investigació Orientar i participar en programes de formació i desenvolupament professional dels professionals de la salut publica i impulsar polítiques de captació i retenció del talent. Col·laborar en la innovació en salut publica.

Modificacions principals de la Llei 33/2011:

• S’afegeix a l’article 3 un nou apartat i), que correspon al principi “Una sola salut”.
• L’article 12.3 s’actualitza per exigir sistemes d’alerta precoç i resposta ràpida davant amenaces a la salut pública.
• Es redefineix l’article 47 per formalitzar la creació i funcions de l’AESAP: coordinació tècnica, vigilància, informes anuals i col·laboració amb xarxes estatals, autonòmiques i locals.
• S’afegeix una disposició addicional octava: obligació de subministrament de dades rellevants per l’atenció en salut pública per part de totes les administracions i entitats, públiques i privades.

Altres disposicions importants de la llei:

• S’introdueixen disposicions addicionals relacionades amb aplicacions i plataformes tecnològiques, amb taxes exigibles per serveis i activitats dutes a terme en matèria de plaguicides d’ús ambiental i en la indústria alimentària, així com en la distribució i ús de medicaments veterinaris. També es regula la col·laboració del sector farmacèutic en la preparació i resposta davant emergències sanitàries.
• Les disposicions finals inclouen ajustos legislatius per altres lleis vinculades, l’estatut de la nova Agència, el desenvolupament reglamentari i la vigència de la llei.

Conclusió:

La Llei, amb 8 articles, estableix una nova estructura sanitària central amb l’Agència Estatal de Salut Pública, amb el mandat de dirigir la vigilància epidemiològica, la resposta davant emergències sanitàries i promoure la salut amb un enfocament científic, integrat i equitatiu, sota el principi d’“Una sola salut”.

Ara, els deures corresponen al Ministeri, que disposa d’un termini de sis mesos, és a dir, fins al 29 de gener de 2026, per desenvolupar el Reglament. També està pendent l’assignació de la ciutat seu de l’AESAP, que ha de ser fora de la capital de l’Estat.

Caldrà, per tant, estar a l’aguait dels esdeveniments dels pròxims mesos.

La Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya anuncia la integració funcional entre la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) i el Registre Públic de Contractes (RPC) amb l’objectiu de millorar l’eficiència, la coherència de les dades i el compliment normatiu.

La contractació pública a Catalunya fa un pas important cap a la digitalització integral amb la posada en marxa de la integració entre la PSCP i el RPC. Aquesta actuació, prevista dins l’Estratègia Catalana de Millora de la Compra Pública 2022-2026, té com a finalitat reforçar la fiabilitat de les dades contractuals, reduir càrregues administratives i evitar la duplicació d’informació entre sistemes. La integració permetrà que determinades dades publicades a la PSCP siguin traslladades de manera automatitzada al RPC, donant compliment al principi de “només una vegada” i reforçant la traçabilitat dels expedients. Aquesta operació implica canvis tècnics en les plataformes i en els sistemes gestors d’expedients, així com l’activació progressiva d’un conjunt de camps i validacions que esdevindran obligatoris.

El desplegament es durà a terme en fases. En una primera etapa s’ha iniciat un pilotatge amb entitats seleccionades de l’àmbit de la Generalitat i del món local. A partir del segon semestre de 2025 es preveu l’activació gradual de la resta d’òrgans de contractació, amb contacte personalitzat, accés a formació i guies operatives. Finalment, el 2026 es posarà en marxa el nou RPC, moment en què es desactivaran els serveis web previs, i la PSCP esdevindrà l’únic canal habilitat per a l’enviament de dades al registre.

L’abast de la integració cobreix diverses fases del cicle contractual, incloent adjudicacions, formalitzacions, execució, modificacions, pròrrogues, extincions i publicacions agregades. Tot i això, determinades casuístiques (com els contractes multiadjudicats, els encàrrecs a mitjà propi, les compres precomercials o les modificacions subjectives) restaran fora del circuit automatitzat i hauran de continuar informant-se manualment al RPC fins a la posada en funcionament de la nova versió. Per facilitar el seguiment del procés, s’ha habilitat una consola per consultar l’estat dels enviaments i detectar possibles incidències, que seran notificades als perfils validadors designats.

Aquesta integració representa un avenç rellevant en la consolidació d’un model corporatiu de contractació electrònica interoperable, eficient i alineat amb els requeriments de la LCSP i les exigències de transparència i rendició de comptes. Per part dels òrgans de contractació, serà essencial preveure les adaptacions tecnològiques i organitzatives necessàries, revisar els procediments interns i garantir la capacitació dels equips tècnics per tal d’assegurar una implementació efectiva.

El 22 de juliol de 2025 es va publicar en el DOGC l’Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que  aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ordre incorpora l’actualització del Pla General de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) respecte a l’anterior aprovat l’any 2017.

Les novetats més significatives que es realitza en aquesta actualització es concreta en els aspectes que es detallen a continuació.

L’actualització estableix quin pla comptable s’ha d’aplicar segons el tipus d’entitat del sector públic, i reforça l’obligació de retre comptes i fer seguiment pressupostari.

S’estableix, independentment del pla de comptabilitat que apliquin les entitats del sector públic de la Generalitat que, en cas de discrepància o de no regulació explícita de determinades operacions pel pla aplicat per aquestes, les normes de registre i valoració, així com els principis i criteris comptables del PGCPGC tenen prevalença.

S’incorpora en la norma de reconeixement i valoració 18a, «Transferències, subvencions, donacions i llegats» les normes específiques d’aplicació a determinats supòsits de subvencions, transferències i aportacions que la Intervenció General de la Generalitat havia regulat mitjançant instruccions.

S’ha incorporat la nota 27 de la memòria dels comptes anuals per informar detalladament de les operacions i saldos amb les entitats del perímetre de consolidació de la Generalitat de Catalunya.

S’inclou una norma de reconeixement i valoració relativa al tractament comptable que s’ha de donar als actius utilitzats en els acords de concessió de servei públic. La incorporació d’aquesta nova norma ha suposat la modificació del balanç per a la incorporació de noves partides a l’actiu, així com l’ampliació d’informació a la memòria, a més de la creació de nous comptes al quadre de comptes amb les definicions i relacions comptables respectives.

Es modifica la denominació d’alguns dels indicadors pressupostaris previstos a la nota 24 de la memòria dels comptes anuals.

S’ha modificat la nota 21 de la memòria, «Contractació administrativa. Procediments d’adjudicació» a fi de fer referència únicament a la mateixa en què s’haurà d’elaborar la informació de contractació administrativa en cada exercici d’acord amb la classificació dels contractes i procediments en vigor.

Finalment, s’incorporen una sèrie de modificacions l’objectiu de les quals és aclarir, interpretar i desenvolupar apartats determinats. Entre d’altres, la incorporació de la definició del cost de reposició depreciat que s’haurà d’utilitzar per determinar el valor en ús per al càlcul del deteriorament als actius amb potencial de servei; la inclusió entre els models i les tècniques de valoració previstos per a la determinació del valor raonable d’un actiu, del cost de reposició depreciat, per a aquells actius en què no existeixi un mercat actiu, així com d’altres mètodes de valoració de fàcil obtenció per als béns mobles i s’inclouen les normes de registre i valoració i informació dels béns de patrimoni històric de naturalesa material a incloure en els comptes anuals.

Aquesta Ordre entra en vigor i és aplicable a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2026.

El passat 2 de juliol, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) va adoptar la Declaració de Helsiniki¹ que marca un punt d’inflexió en el camí cap a una aplicació més harmònica i eficaç del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) a la Unió Europea.  

Un dels principals reptes que aborda el CEPD és la fragmentació interpretativa del RGPD. Si bé és cert que el reglament té per objecte establir un marc comú a tota la UE, la realitat mostra que la seva aplicació varia entre les diferents autoritats de protecció de dades, podent arribar a generar inseguretat jurídica i dificultats pràctiques per responsables i encarregats del tractament, en especial per aquells que operen en diversos Estats membres. (more…)

La contractació pública representa un dels pilars fonamentals de la despesa i la gestió administrativa a Espanya, amb una incidència directa sobre l’economia i el benestar social.

Segons dades de l’OCDE, el nivell de despesa en contractació pública durant l’any 2022 va ser de l’11,52% del Producte Interior Brut (PIB) i el 24,11% del total de la despesa pública, tal com es reflecteix en les estadístiques del document Government at a Glance, recollides per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) a l’OECD.Stat, i de les quals es fa ressò l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) en el seu Informe Anual de Supervisió 2023.

Article revista mon juridic

Malgrat la pressió coordinada feta per endarrerir l’aplicació del Reglament (UE) 2024/1689, de 13 de juny, en matèria d’intel·ligència artificial (RIA) per part de més de 100 empreses tecnològiques (entre les que figuren Google i Meta), la Comissió Europea es manté ferma, i el 4 de juliol va manifestar de forma contundent “There is no stop the clock. There is no grace period. There is no pause”.

En efecte, després de mesos d’intenses negociacions, la Comissió va rebre el passat 10 de juliol la versió final del Codi de bones pràctiques d’IA d’ús general, una eina voluntària desenvolupada per tretze experts independents, amb aportacions de més de 1.000 parts interessades, inclosos proveïdors de models, petites i  mitjanes empreses, acadèmics, experts en seguretat de la intel·ligència artificial (IA), titulars de drets i organitzacions de la societat civil.

El Codi està dissenyat per ajudar a la indústria a complir les normes sobre IA d’ús  general del RIA, que entraran en vigor el 2 d’agost de 2025. Les normes passen a ser executables per l’Oficina d’IA de la Comissió un any després en el relatiu als nous models i dos anys després en el relatiu als models existents. Així es pretén garantir que els models d’IA d’ús general introduïts en el mercat europeu siguin segurs i transparents.

El Codi consta de tres capítols: Transparència i drets d’autor (art. 53 RIA), ambdós dirigits a tots els proveïdors de models d’IA d’ús general, i seguretat i protecció (art. 55 RIA), orientats només per a un número limitat de proveïdors dels models més avançats.

• El capítol de transparència del Codi ofereix un model de formulari que permet als proveïdors documentar fàcilment la informació tècnica necessària en un sol lloc i inclou atributs de metadades com temps d’entrenament i càlcul, consum d’energia i mètodes de recopilació i conservació de dades.
• El capítol sobre drets d’autor del Codi ofereix als proveïdors solucions pràctiques per a establir una política que compleixi la legislació de la UE en aquesta matèria, amb detall de llicències i excepcions de mineria de text i dades (TDM) tant per origen de dades (upstream) com per a ús final (downstream).
• Alguns models d’IA d’ús general podrien comportar riscos sistèmics (FLOPS >10^25), com riscos pels drets fonamentals i la seguretat, inclosa la reducció de les barreres pel desenvolupament d’armes químiques o biològiques, o riscos relacionats amb la pèrdua de control sobre el model. El capítol sobre seguretat i protecció conté les pràctiques més avançades per la gestió del risc sistèmic amb obligacions d’avaluació, mitigació de riscos, report d’incidents greus i mesures de ciberseguretat.

Una vegada que el Codi sigui referendat pels Estats membres i la Comissió, els proveïdors de models d’IA d’ús general que el firmin voluntàriament podran demostrar el compliment de les obligacions pertinents del RIA adherint-se al Codi. En fer-ho, els signataris del Codi es beneficiaran d’una menor càrrega administrativa i una major seguretat jurídica en comparació amb els proveïdors que demostrin el compliment d’altres maneres.

El Codi es complementarà amb directrius de la Comissió sobre la IA d’ús general que es publicaran abans de l’entrada en vigor de les obligacions en matèria d’IA d’ús general. Les directrius aclariran qui està dins i fora de l’àmbit d’aplicació de les normes d’IA d’ús general del RIA. 

L’avenç de la IA a la UE és imparable. Des de febrer de 2025 ja apliquen les prohibicions de pràctiques il·legals i l’alfabetització obligatòria en IA per a proveïdors. I ara, quins són els següents passos en el calendari?

• Tal i com s’ha exposat abans, a partir d’agost de 2025, els models d’IA d’ús general, inclosos els models fundacionals, els sistemes basats en API i els desenvolupaments de codi obert han de complir amb el nou marc regulador de la UE.
• L’agost de 2026 seran d’aplicació obligacions de sistemes d’alt risc en sectors com salut, recursos humans, educació i finances.

I amb aquest escenari, encara són moltes les organitzacions que: operen sense auditar els models d’IA, usen models entrenats amb dades opaques o no conformes, no tenen establertes estructures de governança per a la propietat, explicabilitat o seguiment del model, despleguen la IA sense supervisió legal ni responsabilitat formal, …

Davant d’això, cal recordar que el RIA no només regula l’ús, sinó que vincula el lideratge del risc mitjançant documentació, registre i mecanismes d’aplicació. Força similar als requeriments que deriven del RGPD però de forma més profunda, ja que aquest cop el sistema està prenent decisions.

Equip Serveis Jurídics