La nostra opinió

El Butlletí Oficial de l’Estat del passat 19 de febrer publicava el Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, pel qual es fixa el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l’exercici 2026.

Les quanties del nou SMI, vigent a partir de l’1 de gener de 2026, suposen un increment del 3,10% respecte de les fixades fins al 31 de desembre de 2025, i queden establertes en:

• SMI diari: 40,70 €
• SMI mensual: 1.221 €
• SMI anual a efectes de compensació i absorció: 17.094 €
• SMI per jornada legal en activitat per a contractes de treball de durada determinada els serveis dels quals en una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies: 57,82 €
• SMI per hora d’empleats de la llar: 9,55 €

Per la seva banda, l’article 28 del Reial decret llei 5/2026, de 17 de febrer, modifica la disposició addicional seixanta-unena de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb l’objecte que els salaris de quantia inferior a l’SMI fixat per al 2026 estiguin exempts de tributació.

Àrea fiscal-laboral

D’acord amb el que estableix l’article 5 del Reial decret 1451/1983, d’11 de maig, pel qual es regula l’ocupació selectiva i les mesures de foment del treball dels treballadors minusvàlids, les empreses que hi estiguin obligades hauran de comunicar al Servei Públic d’Ocupació de la comunitat autònoma corresponent, abans del 31 de març de cada any, la llista detallada dels llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat i aquells que, per les seves característiques, quedin reservats per a aquest col·lectiu.

L’article 42 del Reial decret legislatiu 1/2013 determina que les empreses amb una plantilla de 50 o més empleats estan obligades a reservar, com a mínim, un 2% dels seus llocs de treball per a persones amb discapacitat.

Per determinar si s’arriba a aquest llindar dels 50 treballadors, s’ha de tenir en compte:

• La suma de la plantilla de tots els centres de treball de l’empresa.
• Qualsevol modalitat contractual, incloent-hi el personal contractat a través d’empreses de treball temporal (ETT) mitjançant contractes de posada a disposició.

Excepcionalment, les empreses poden quedar totalment o parcialment exemptes d’aquesta contractació directa (via negociació col·lectiva o per decisió de l’empresari comunicada a l’autoritat laboral) si apliquen alguna de les mesures alternatives previstes al Reial decret 364/2005, de 8 d’abril, pel qual es regula el compliment alternatiu, amb caràcter excepcional, de la quota de reserva en favor dels treballadors amb discapacitat.

En cas de no poder complir la quota de reserva, l’empresa ha de:

• Sol·licitar la declaració d’excepcionalitat i l’autorització per a les mesures alternatives.
• Presentar, dins del primer trimestre de l’exercici següent, la memòria de seguiment durant els tres anys següents mentre l’autorització estigui vigent.

Les conseqüències de l’incompliment de la norma per no respectar la reserva de llocs de treball ni aplicar les mesures alternatives poden comportar sancions, ja que es considera una infracció tipificada en l’article 15 del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS).

La implantació dels Plans de Mesures Antifrau (PMA) va representar un primer pas imprescindible en la gestió dels fons Next Generation EU. Tanmateix, l’actual marc normatiu i els criteris de supervisió consoliden la idea que el PMA, tot i necessari, no és suficient per si sol. La Guia de control de nivell 1 publicada per la Generalitat de Catalunya reforça l’exigència de disposar d’un sistema complet de control intern de nivell 1, estructurat mitjançant una Unitat de Verificació Independent (UVI) i un Pla de Control Intern (PCI) operatiu, capaç de verificar, documentar i acreditar el compliment de fites, objectius i principis transversals.

La implementació dels fons vinculats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència ha comportat un procés d’adaptació intens per part de les entitats públiques, organismes instrumentals i entitats dependents. En una primera etapa, la prioritat es va situar en la configuració dels Plans de Mesures Antifrau, concebuts com a resposta immediata a les exigències europees en matèria de prevenció del frau, corrupció, conflictes d’interès i doble finançament. Aquell esforç permetia establir un marc mínim d’integritat institucional i de protecció dels interessos financers de la Unió.

Amb el pas del temps, el model de governança del MRR ha evolucionat cap a una concepció més integral del control. Els òrgans supervisors han desplaçat progressivament el focus des de la mera existència formal de determinats instruments cap a l’anàlisi del funcionament efectiu dels sistemes interns de gestió i verificació. Aquesta evolució respon a una lògica clara: la solidesa del sistema no depèn únicament de disposar de documents aprovats, sinó de la capacitat de les entitats per demostrar, amb evidències consistents, que aquests instruments s’apliquen realment i que el conjunt del model de gestió funciona de manera adequada.

En aquest context, la publicació de la Guia de control de nivell 1 per a l’elaboració del Pla de Control Intern (PCI) per part del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya adquireix una rellevància singular. La Guia no introdueix obligacions substancialment noves, sinó que ordena i sistematitza exigències ja presents en el marc europeu i estatal, especialment en el Reglament del MRR i en l’Ordre HFP/1030/2021. El seu principal valor rau en clarificar que el Pla de Mesures Antifrau, malgrat la seva importància, constitueix només una peça dins d’un sistema de control intern necessàriament més ampli.

El PMA identifica riscos específics i defineix mesures preventives i correctores. El PCI, en canvi, respon a una funció diferent: articular un sistema integral de verificació interna destinat a comprovar que el conjunt del model de gestió (incloses les mesures antifrau) s’aplica correctament i genera evidències suficients. Aquesta distinció conceptual és essencial, ja que el control intern de nivell 1 ha de permetre verificar de manera independent, sistemàtica i documentada el correcte funcionament del sistema de gestió, el compliment efectiu de les fites i objectius, l’aplicació real dels principis transversals i la coherència de la informació pressupostària i comptable vinculada a les actuacions finançades.

Aquest sistema s’articula, necessàriament, mitjançant la designació d’una Unitat de Verificació Independent (UVI) amb separació funcional respecte de les unitats gestores. La independència no és un requisit formal accessori, sinó una condició estructural del model de control, atès que garanteix la credibilitat i objectivitat de les verificacions. A aquesta arquitectura s’hi afegeix l’elaboració d’un Pla de Control Intern (PCI) que defineixi l’abast, la metodologia, el cronograma de verificacions, els criteris de mostreig i el sistema d’informes i seguiment de les incidències detectades. El PCI esdevé així un instrument operatiu que ordena l’activitat verificadora i assegura la traçabilitat del sistema.

La importància pràctica d’aquest reforç del control intern s’ha d’interpretar en el context de la fase actual del MRR. L’execució material de les inversions conviu amb una intensificació progressiva dels controls ex post, tant a escala estatal com europea. En aquest escenari, la capacitat de les entitats per acreditar documentalment que les actuacions s’han executat conforme a la normativa aplicable, que les fites i objectius s’han assolit de manera efectiva i que els principis transversals han estat respectats esdevé un element central. No n’hi ha prou amb executar correctament; cal poder demostrar-ho de manera robusta i sistemàtica.

Aquesta exigència es veu reforçada pel desenvolupament normatiu recent en matèria de procediments de reintegrament dels fons MRR, que identifica com a causes de reintegrament no només els incompliments materials, sinó també la manca d’emissió o acreditació adequada d’informes de gestió o la insuficiència de documentació i evidències requerides pels òrgans de control. Això posa de manifest que el risc jurídic i financer pot derivar tant d’una execució incorrecta com d’un sistema de control intern insuficient o no adequadament documentat.

L’experiència acumulada en aquests anys permet constatar que moltes entitats han desplegat amb rigor els seus Plans de Mesures Antifrau, però encara presenten bretxes en la formalització o execució del control intern de nivell 1. La inexistència d’una UVI clarament definida, la manca d’un PCI operatiu o la realització de verificacions sense metodologia homogènia són situacions relativament habituals. Aquestes disfuncions no impliquen necessàriament irregularitats materials, però poden debilitar la posició de l’entitat davant auditories o actuacions de control.

El control intern continua essent una funció pròpia de cada entitat. Tanmateix, la complexitat tècnica i normativa del marc MRR fa sovint recomanable disposar de suport jurídic i metodològic especialitzat que permeti analitzar l’encaix del model existent, identificar possibles bretxes i definir instruments de verificació alineats amb els criteris actuals de control. Aquest acompanyament contribueix a reforçar la solidesa i seguretat jurídica del sistema, sense alterar la naturalesa pròpia i indelegable de les funcions de control intern.

La Llei 9/2025 obliga empreses i entitats públiques amb més de 200 treballadors (o 100 per torn) a aprovar un Pla de Mobilitat Sostenible al Treball abans del desembre de 2027. El PMST ha d’incloure una diagnosi, mesures concretes i informes de seguiment periòdics. Pot implicar canvis en les condicions laborals que s’hauran de negociar col·lectivament. La norma preveu sancions per incompliment i possibles ajuts per facilitar-ne l’aplicació.

https://mcusercontent.com/e66bf1b471e77f2fc47abdaa6/files/ad6c8194-f837-a9ce-8dcc-9f78a0f232ff/2026.02.16_Plans_de_mobilitat_CAT.01.pdf

Article publicat al Butlletí informatiu del Bufet Vallbé (febrer 2026)

El passat 19 de gener fou publicat el BOICAC núm. 144, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Tractament comptable del traspàs d’existències a inversió immobiliària
En concret, es tracta el cas d’una societat dedicada a la promoció immobiliària que té comptabilitzat un edifici com a existències i manté registrat un deteriorament comptable, i que ara té la intenció de rehabilitar l’edifici per dedicar-lo al lloguer d’oficines.

La qüestió que es planteja és si l’actiu s’ha de traspassar a inversió immobiliària abans de realitzar la rehabilitació i si s’ha de fer pel valor net o bé registrant el preu d’adquisició i el deteriorament acumulat.

La resposta de l’ICAC és que, en el moment en què l’empresa decideix destinar l’immoble al lloguer, és quan s’ha de realitzar la reclassificació comptable i, d’altra banda, la reclassificació s’ha de fer per l’import en llibres; és a dir, s’ha de traspassar tant l’import brut de les existències comptabilitzat com també la correcció de valor pel deteriorament acumulat fins a la data, en el corresponent compte compensatori.

En qualsevol cas, la memòria dels Comptes Anuals haurà de facilitar tota la informació significativa sobre els fets, de manera que els Comptes Anuals reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials
La consulta planteja dubtes sobre el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials. En concret:

• Si s’han de tenir en compte com a factures pendents de pagament les rebudes de manera avançada del proveïdor abans que s’hagi prestat el servei.
• Si s’han de tenir en compte com a factures pagades els imports satisfets al proveïdor de manera avançada (bestretes), sense que s’hagi produït el servei.
• Quan es rep una factura rectificativa d’una factura anterior, quin import s’ha de considerar: l’original o el rectificat?

En el primer cas, la resposta és negativa; és a dir, només s’han de considerar les operacions en què s’ha rebut el servei, i és en aquest moment quan es comencen a computar els dies de pagament o els dies pendents de pagament, segons correspongui.

En el segon cas, la resposta és positiva; és a dir, si s’ha efectuat el pagament avançat, figurarà al numerador del rati de les operacions pagades amb signe negatiu, calculant el nombre de dies entre el pagament i la recepció del servei.

En la tercera pregunta, l’import que s’ha de tenir en compte és l’import del deute efectiu amb el proveïdor que ha prestat el servei.

Per últim, cal recordar que la societat ha de facilitar, en la memòria dels Comptes Anuals, tota la informació necessària i adequada per aclarir aquelles circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

El BOE del 28 de gener  ha publicat la Resolució de 27 de gener de 2026 del Congrés dels Diputats, per la qual es disposa la derogació del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre. Aquesta derogació, entre d’altres, comporta les següents conseqüències:

No convalidació de la pròrroga de la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues derivades de la COVID19

La derogació d’aquest Reial decret llei, ha deixat sense efecte la pròrroga fins al tancament de l’exercici 2026 de la suspensió prevista a la disposició addicional quarta, relativa a la no consideració de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a l’efecte de determinar la concurrència de la causa de dissolució establerta a l’article 363.1.e) del Text refós de la Llei de societats de capital.

Això suposa que, a partir de la data de derogació, si el patrimoni net de la societat queda per sota de la meitat del capital social, els administradors hauran d’actuar conforme a les obligacions legals, incloent-hi la convocatòria de la junta general per adoptar les mesures oportunes (el restabliment de l’equilibri patrimonial o bé la dissolució de l’entitat).

Derogació del termini extraordinari per a la renúncia a l’acolliment al Subministrament Immediat d’Informació.

El Reial decret llei 16/2025 establia un termini extraordinari fins al 31 de gener de 2026 per a la renúncia extraordinària a portar els llibres registre d’IVA mitjançant la Seu Electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (el SII), i la baixa extraordinària del règim de devolució mensual de l’IVA per a l’any 2026.

Amb aquesta derogació, aquelles entitats que s’haguessin s’haguessin acollit al SII amb l’objectiu de quedar exclosos d’acomplir amb els requisits relatius als Sistemes Informàtics de Facturació (Verifactu), i no hagin optat per la renúncia amb anterioritat a la data de derogació, hauran d’aplicar el SII per als llibres registres d’IVA a partir de l’1 de gener de 2026.

En qualsevol cas, caldrà seguir amb atenció l’evolució normativa, atès que no es descarta que aquesta mesura pugui ser aprovada novament mitjançant una altra via legislativa.

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha fet públic el Butlletí de Notícies RED 12/2025, en el qual s’anuncia l’inici, a partir de l’1 de gener de 2026, del procediment de regularització anual de les bases i quotes dels treballadors enquadrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) corresponents a l’exercici 2024.

Aquest procediment s’aplica a totes les persones treballadores per compte propi que hagin estat en situació d’alta almenys un dia durant l’any 2024 i es basa en els rendiments nets comunicats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). El butlletí explica el desenvolupament del procés, els terminis, les opcions disponibles per mantenir determinades bases de cotització, els canals d’atenció habilitats i les implicacions sobre la tarifa plana.

1. Desenvolupament del procediment de regularització

El procés s’iniciarà al gener de 2026 mitjançant notificacions enviades a través del sistema NOTESS. La regularització s’estructura en tres etapes diferenciades:

Primera fase: Inclou els autònoms que, durant 2024, van cotitzar per una base superior a la que resultaria dels seus rendiments nets computables. En aquests casos, es permet mantenir la base cotitzada sempre que no superi la base vigent a 31 de desembre de 2022. L’opció de manteniment s’haurà d’exercir abans que finalitzi el mes següent al de la recepció del tràmit d’audiència (normalment fins al 28 de febrer de 2026 si la notificació es rep al gener).

Segona fase:  Prevista per a mitjans de febrer de 2026, afectarà els autònoms que es trobin en alguna de les situacions següents:

• Haver cotitzat per una base superior a la que correspon als seus rendiments.
• Haver cotitzat per una base inferior a la que correspon.
• No haver presentat la declaració de l’IRPF davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).
• Haver presentat la declaració sense declarar ingressos.

Tercera fase: Comprèn aquells supòsits en què la base provisional passa a tenir caràcter definitiu de manera automàtica, ja sigui perquè s’ajusta al tram de rendiments corresponent o perquè el període d’alta no és susceptible de regularització. 

2. Canals d’informació i suport

La TGSS posa a disposició diversos canals per atendre consultes relacionades amb la regularització:

• De forma telemàtica per part d’usuaris autoritzats del sistema RED a través del sistema CASIA,(Coordinació, Atenció i Suport Integral a l’Autoritzat RED) mitjançant un tràmit telemàtic específic de regularització del RETA.
• A l’Oficina Virutal de la Seguretat Social, que permet consultar la regularització i, si escau, sol·licitar el manteniment d’una base superior dins del termini establert.
• Atenció telefònica, a través dels números 908 706 767 i 901 203 040 (opció 9 després de seleccionar “Autoritzat RED”), amb identificació prèvia de l’autoritzat RED i de l’autònom afectat.

3. Serveis disponibles a l’Oficina Virtual

A l’Oficina Virtual s’habiliten els serveis següents:

• Regularització en curs: permet consultar les dades que originen la regularització i exercir, si escau, l’opció de mantenir una base superior (per als autònoms no notificats mitjançant tràmit d’audiència – models TA U 24 XXX).
• Regularitzacions finalitzades: permet accedir a processos de regularització d’exercicis anteriors ja tancats. Actualment, només està disponible la corresponent a l’any 2023.

L’opció de manteniment de la base es pot revocar dins del mateix termini i a través del mateix servei telemàtic.

4. Comunicacions informatives prèvies

Abans de l’enviament de les notificacions administratives formals, la TGSS remetrà correus electrònics informatius als autoritzats RED afectats, des de l’adreça
tcomunica.tgsssscc.sgacor@tgss.mkcld.seg-social.es, amb l’assumpte “Regularització anual treballadors autònoms”.

Aquests avisos tenen un caràcter merament informatiu i no substitueixen la notificació administrativa oficial.

5. Efectes sobre la tarifa plana

D’acord amb l’article 38 ter de la Llei General de la Seguretat Social:

• El primer període de tarifa plana (12 mesos) no està subjecte a regularització.
• Durant el segon període (altres 12 mesos), només es regularitzarà si els rendiments nets anuals superen el salari mínim interprofessional anual de l’exercici corresponent.

En aquest supòsit, es reclamaran les quotes no ingressades pels mesos en què es va aplicar la reducció, calculant la part proporcional dels rendiments imputables a aquests mesos.
Tot i que el benefici es perd respecte a 2024, es manté per a 2025, i la seva procedència es verificarà en l’exercici següent. Aquesta situació s’indicarà expressament a la resolució de regularització (models TA TPR 24 XXX).

6. Informació fiscal facilitada per l’Agència Espanyola d’Administració Tributària

L’AEAT ha publicat les caselles i claus fiscals que comunica a la TGSS per determinar la base definitiva de cotització, segons el tipus d’activitat desenvolupada:

• Activitats econòmiques, empresarials o professionals: caselles específiques del model 100 de l’IRPF.
• Activitat a través de societats o entitats:
  • Model 190, relatiu als rendiments del treball (incloent consellers i administradors).
  • Model 193, corresponent als rendiments del capital mobiliari.

En el cas de contribuents sotmesos a les hisendes forals del País Basc o de Navarra, les caselles aplicables s’adaptaran a la normativa foral corresponent.

El 16 de desembre de 2025, el Parlament Europeu va aprovar la reforma Òmnibus I, el primer «paquet legislatiu òmnibus» de la Unió Europea, per tal de fixar el marc regulador de sostenibilitat de la Unió.

Es pretén reduir les càrregues administratives de les empreses i millorar-ne la competitivitat, sense renunciar als objectius del Pacte Verd Europeu (Green Deal).

El text final de la Directiva Òmnibus entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.

L’aprovació de la Directiva Òmnibus I implica que únicament estan obligades a proporcionar informació de sostenibilitat sota la CSRD aquelles empreses que, durant dos exercicis consecutius, tinguin una plantilla superior a 1.000 persones treballadores i una xifra de negoci net superior a 450 milions d’euros. Aquests límits s’apliquen tant a empreses que reporten individualment com a grups consolidats i suposen una disminució d’entre el 80 i el 90 % del nombre d’empreses que, amb els límits actuals, haurien de reportar per complir amb la normativa.

El text aprovat contempla també una revisió dels límits en un termini de cinc anys.

Les empreses que estan obligades hauran de reportar a partir de l’any 2028, amb les dades del 2027.

Els requisits seran molt menys exigents que la proposta inicial de la CSRD. En aquesta línia, l’EFRAG ha realitzat una proposta de simplificació de les normes que ha de ser aprovada en els propers mesos pel Consell de la Unió Europea.

Òmnibus I també limita la informació que les empreses subjectes a la CSRD poden sol·licitar a la seva cadena de valor: proveïdors, clients, etc.

Un altre aspecte és la revisió de la verificació de la informació. En aquest sentit, es manté l’obligació de verificació de la informació de sostenibilitat per part d’una entitat externa independent, per tal de garantir que no hi hagi errades significatives, però l’abast de la verificació serà limitat i es desenvoluparà d’acord amb el que prevegi un acte delegat que haurà de ser aprovat per la Comissió abans de l’1 de juliol de 2027.

Els estats membres tenen un termini de dotze mesos per tal de transposar Òmnibus I al seu ordenament jurídic.

Per tant, de moment, les empreses que estan obligades a publicar anualment els EINF han de continuar fent-ho.

No cal oblidar tampoc que la informació sobre sostenibilitat és voluntària per a totes aquelles empreses que no estan obligades a publicar anualment l’EINF.

En definitiva, haurem d’estar pendents de la publicació de la Directiva al Diari Oficial de la Unió Europea, que marcarà la data d’entrada en vigor de la mateixa.

El debat suscitat per l’eventual introducció del preu com a únic criteri d’adjudicació als contractes públics evidencia un desconeixement profund del model europeu vigent. Tant la normativa com la majoria de doctrines insisteixen que la contractació pública no s’ha d’orientar al cost immediat més baix, sinó al valor econòmic i social generat per la millor relació qualitat-preu. Convertir el preu en l’únic paràmetre de decisió no simplifica el sistema: l’empobreix, soscava l’eficiència i contradiu els principis de proporcionalitat, transparència i bona administració que sustenten la Llei de contractes del sector públic.

Article publicat  a la web del Obsertario de Contratación Pública  https://www.obcp.es/opiniones/el-precio-como-unico-criterio-de-adjudicacion-una-involucion-contraria-al-modelo-europeo

Tenir un pla d’igualtat degudament registrat no és només una obligació legal de les empreses de més de 50 treballadors des de l’any 2020, sinó també una necessitat absoluta, ja que no tenir-lo pot tenir conseqüències imprevistes i desproporcionades: multes per incompliment d’obligació legal (que poden arribar a més de 200.000 euros en casos greus), risc reputacional, limitacions en licitacions i concursos i pèrdua de subvencions i ajudes. Com a mostra de les conseqüències que pot tenir la manca d’un pla d’igualtat hi ha el contracte de ciberseguretat de l’Estat, que no s’ha pogut concedir ni a Telefònica ni a MasOrange per culpa que un dels seus socis no tenia pla d’igualtat registrat.

La necessitat absoluta del pla d’igualtat contrasta, tanmateix amb la dificultat que suposa per a moltes empreses emprendre un projecte d’aquest tipus, tal com està previst legalment. No ens podem enganyar i pensar que es tracta d’una simple formalitat. El pla d’igualtat, tal com preveu la legislació, requereix una negociació amb la representació legal dels treballadors que tingui l’empresa (generalment, el Comitè d’Empresa) o amb els sindicats més representatius, si l’empresa no té representants dels treballadors, i implica l’elaboració d’una anàlisi exhaustiva sobre la situació retributiva de l’empresa i la valoració dels llocs de treball, a més d’una diagnosi estructurada sobre diferents aspectes relatius a la igualtat. D’altra banda, el pla negociat ha de contenir mesures detallades amb calendari d’execució, destinació de recursos, persones assignades i previsió de valoració. Sovint es tracta d’un projecte que es pot allargar durant mesos i que, en dependre d’una negociació, pot plantejar problemes seriosos a l’hora de ser aprovat. A tot això hem d’afegir el fet que el registre examina amb molta atenció que s’hagin satisfet totes les formalitats previstes per la llei i, en cas que no sigui així, denega el registre, deixant l’empresa en situació d’incompliment. Per tant, és molt important que tot el projecte tingui en compte aquells aspectes formals més fonamentals.

La normativa vigent sobre plans d’igualtat, en definitiva, planteja un repte important per a totes les empreses, ja que suposa un esforç significatiu en temps, recursos i dedicació, però és un esforç que manifestament no pot deixar de fer-se, tenint en compte que l’incompliment té conseqüències encara més costoses.