La nostra opinió

1. Introducció

El Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, introdueix un nou marc regulador de les obligacions empresarials d’informació sobre les condicions de treball i suposa una modificació rellevant de la forma en què les empreses han de documentar i comunicar les condicions essencials de les relacions laborals.

La norma, publicada en el BOE de 15 de setembre de 2026, transposa parcialment la Directiva (UE) 2019/1152, relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles a la Unió Europea, i substitueix íntegrament a l’anterior Reial decret 1659/1998, de 24 de juliol. La seva entrada en vigor està prevista per al 5 d’octubre de 2026.

El canvi no consisteix únicament a ampliar el contingut del contracte de treball. La nova regulació modifica també el moment en què ha de facilitar-se la informació, el seu nivell de detall, els mitjans utilitzats per a comunicar-la i la gestió de les modificacions posteriors de les condicions de treball.

En conseqüència, les empreses hauran de revisar els seus processos de contractació i, en particular, la coordinació entre les àrees de recursos humans, selecció, relacions laborals, nòmines i responsables dels equips.

2. Un nou concepte de transparència en la relació laboral

L’objectiu de la nova regulació és reforçar la transparència i previsibilitat de les condicions laborals des de l’inici de la relació de treball.

La informació deixa de concebre’s únicament com una formalitat vinculada a la contractació i passa a constituir un element essencial de la relació laboral. La persona treballadora ha de conèixer, des d’abans de la seva incorporació, els principals elements que determinaran la prestació de serveis.

El Reial decret manté el principi que determinades condicions poden constar directament en el contracte de treball o en un o diversos documents complementaris. Per tant, no és imprescindible que tota la informació aparegui físicament en el contracte, sempre que l’empresa faciliti de manera adequada tota la informació exigida.

Aquesta possibilitat pot resultar especialment útil per a empreses que disposin de polítiques internes, convenis col·lectius, sistemes retributius o procediments corporatius que permetin complementar el contracte.

3. La principal novetat: la informació ha de facilitar-se abans de l’inici de la relació laboral

Un dels canvis més rellevants es refereix al moment de lliurament de la informació.

Amb caràcter general, la informació haurà de facilitar-se abans del començament de la relació laboral. El nou règim suposa, per tant, un canvi important respecte del sistema anterior i obliga al fet que l’empresa disposi de la informació contractual prou definida abans de la incorporació efectiva de la persona treballadora.

Aquesta modificació té conseqüències pràctiques importants.

L’empresa haurà d’evitar situacions en les quals determinats elements essencials —per exemple, el sistema de retribució variable, la distribució de la jornada, el centre de treball o determinades condicions de prestació— es concretin després de la incorporació.

La informació contractual haurà d’estar preparada per a poder ser lliurada en el moment corresponent, la qual cosa exigeix adaptar els procediments interns de contractació.

4. Principals conseqüències pràctiques per a les empreses?

La substitució del Reial decret 1659/1998 obliga a revisar els contractes i documents informatius utilitzats per les empreses. L’adaptació ha d’atendre especialment a:

• El lliurament de la informació abans del començament de la prestació laboral.
• La descripció més precisa del salari, la jornada, la distribució irregular i els procediments de modificació. L’empresa haurà d’informar a la persona treballadora, de manera separada, la quantia del salari base i de cadascun dels complements, amb la seva periodicitat i sistema de pagament. A més, respecte dels conceptes variables (primes, comissions, primes de productivitat, retribució per objectius), haurà d’indicar-se el sistema de càlcul i els criteris que determinen la seva percepció.
• Durada i condicions del període de prova. La nova regulació exigeix també informació específica sobre el període de prova, incloent-hi la seva durada i les condicions relatives a les experiències que constitueixen el seu objecte.

Per tant, l’empresa haurà de documentar adequadament la durada i condicions del període de prova, sense que el nou Reial decret estableixi per si mateix un nou règim general de durada màxima.

• La identificació d’algorismes que intervinguin en decisions individuals sobre condicions de treball. Quan l’empresa utilitzi sistemes algorítmics o automatitzats per a adoptar decisions sobre condicions de treball (com ara jornada, assignació de tasques, salaris, progressió professional, etc), haurà d’informar a la persona treballadora tant de la seva existència com dels criteris i regles de funcionament.
• La incorporació d’informació sobre igualtat, conciliació, assetjament i mesures LGTBI quan resulti aplicable. L’empresa haurà d’informar de l’existència i la identificació del pla d’igualtat aplicable, així com, quan disposi d’ells, de la política de conciliació , del protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe i del conjunt de mesures per a la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI .

Serà suficient amb identificar els documents i fer-los accessibles a la persona treballadora.

• L’acreditació de la transmissió o recepció de la informació quan s’utilitzin mitjans electrònics.

La informació podrà facilitar-se en paper o mitjançant mitjans electrònics. Tot i això, el format electrònic haurà de reunir determinades garanties: la informació haurà de ser accessible, poder emmagatzemar-se i imprimir-se i l’empresa haurà de conservar constància de la seva transmissió o recepció.

Aquest aspecte té una conseqüència pràctica important: no n’hi ha prou amb disposar internament de la informació.

• Informació addicional en cas de desplaçaments internacionals. Abans de desplaçar-se s’haurà d’informar de la destinació, durada prevista, compensacions econòmiques, repatriació, condicions aplicables a la destinació, etc.
• L’actualització dels contractes de pescadors i la implantació de contractes escrits amb contingut mínim per a la gent de mar.

5. Contractes vigents a l’entrada en vigor

El nou règim també afecta a les relacions laborals que estiguin vigents el 5 d’octubre de 2026. En aquests casos, el lliurament de la informació anterior no és automàtica amb caràcter general: la persona treballadora haurà de sol·licitar-la i l’empresa haurà de facilitar-la, si no està al seu abast, dins dels trenta dies hàbils següents a la recepció de la sol·licitud.

La petició pot incloure la informació general de l’article 3, la informació sobre serveis a l’estranger quan la persona ja hagués viatjat i les modificacions produïdes abans de l’entrada en vigor.

Les modificacions que tinguin efecte després del 5 d’octubre de 2026 hauran de comunicar-se conforme al règim ordinari: al més aviat possible i, a tot tardar, el dia en què resultin efectives.

L’aprovació del Reglament (UE) 2026/1744, conegut com el “Digital Omnibus sobre IA”, constitueix la primera gran reforma del Reglament (UE) 2024/1689 sobre Intel·ligència Artificial (Llei d’IA). El seu objectiu principal no és alterar els fonaments del model europeu per a la regulació de la intel·ligència artificial, sinó facilitar la seva aplicació pràctica mitjançant mesures de simplificació administrativa, aclariment legal i reforç de la coherència reguladora.

La Comissió Europea parteix d’un problema: l’experiència inicial en l’aplicació de la Llei d’IA ha revelat retards en el desenvolupament d’estàndards harmonitzats, dificultats derivades de la coexistència amb regulacions sectorials i càrregues de compliment especialment importants per a les petites i mitjanes empreses (PIME). En resposta, el Reglament Omnibus pretén reduir la duplicació i els costos reguladors sense disminuir els nivells de protecció de la salut, la seguretat i els drets fonamentals.

Un dels eixos centrals de la reforma és la millora de la coordinació entre la Llei d’IA i la legislació sectorial europea. El nou article 2.13 permet limitar certes obligacions aplicables als sistemes d’IA d’alt risc quan altres legislacions sectorials garanteixen un nivell equivalent de protecció. Aquesta mesura és especialment rellevant per a sectors ja subjectes a procediments exigents d’avaluació de la conformitat, com ara dispositius mèdics, aviació o maquinària.

La reforma també redefineix el concepte de “component de seguretat“, restringint-lo a aquells sistemes la finalitat dels quals és prevenir o mitigar riscos per a la salut o la seguretat. Això evita la classificació automàtica de moltes aplicacions d’IA com a sistemes d’alt risc destinats només a funcions d’assistència, automatització, eficiència o control de qualitat.

La simplificació també s’estén a les pimes i a noves categories de mitjanes societats. El Reglament ofereix diverses mesures de suport a aquests operadors, incloent-hi la possibilitat d’utilitzar documentació tècnica simplificada i mecanismes més flexibles per als sistemes de gestió de la qualitat. L’objectiu és evitar que les obligacions reguladores dificultin el desenvolupament d’aquestes start-ups.

Juntament amb les mesures de simplificació, el Reglament introdueix una de les seves novetats més significatives pel que fa a la protecció dels drets fonamentals. S’incorporen noves pràctiques prohibides relacionades amb l’ús de sistemes d’IA destinats a generar o manipular imatges, vídeos o àudios íntims de persones identificables sense el seu consentiment, així com aquells capaços de produir material d’abús sexual infantil.

La reforma respon al creixement d’aplicacions de “nudificació” i altres tecnologies generatives capaces de crear contingut fals de naturalesa íntima. El legislador europeu considera que aquests sistemes suposen riscos especialment greus per a la dignitat humana, la privacitat, l’autonomia personal i els drets de les víctimes. Per tant, tant la seva posada al mercat com el seu ús en determinades circumstàncies estan prohibits, tot i que els usos il·legals es distingeixen acuradament de les aplicacions legítimes per a ús mèdic, científic o basat en el consentiment exprés de la persona implicada.

Un altre dels aspectes més rellevants del Reglament Omnibus és l’enfortiment institucional de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial. La reforma atorga a aquest organisme poders exclusius de supervisió respecte a certs sistemes basats en models d’IA d’ús general i aquells integrats en plataformes digitals molt grans.

Per garantir una supervisió efectiva, a l’Oficina d’IA se li atorguen amplis poders d’investigació, inspecció i sancions, similars als que tenen les autoritats de vigilància de mercat. A més, pot imposar multes i mesures coercitives, coordinar accions amb les autoritats nacionals i assumir funcions directes d’avaluació de la conformitat en determinats casos. La reforma, per tant, reflecteix una centralització progressiva de la supervisió dels sistemes d’IA amb el major impacte transfronterer.

Finalment, el Reglament modifica el calendari per a la implementació de les obligacions relatives als sistemes d’alt risc. Les obligacions previstes per als sistemes inclosos a l’Annex III es retarden fins al 2 de desembre de 2027, mentre que les vinculades als sistemes integrats en productes regulats per regulacions sectorials europees seran exigibles a partir del 2 d’agost de 2028.

Aquesta pròrroga dels terminis pretén permetre temps suficient per al desenvolupament d’estàndards tècnics, directrius i mecanismes de governança necessaris per a una aplicació homogènia de la Llei d’IA a tota la Unió Europea.

El Reglament (UE) 2026/1744 no canvia els principis bàsics de la Llei d’IA, sinó que pretén facilitar-ne l’aplicació pràctica. Amb aquest objectiu, redueix les càrregues administratives, aclareix diverses obligacions per a les empreses i millora la coordinació amb altres estàndards europeus. Al mateix temps, reforça la protecció contra nous riscos associats a la IA generativa i reforça el paper de l’Oficina Europea d’IA com a autoritat supervisora. En resum, aquesta reforma representa un pas cap a un marc regulador més senzill, eficient i coherent, mantenint la protecció dels drets fonamentals com un dels pilars del model europeu.

Amb l’aprovació del Reglament (UE) 2025/327, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2025, relatiu a l’Espai Europeu de Dades de Salut (EEDS), sorgeix la necessitat que els diferents ordenaments jurídics europeus adoptin les disposicions necessàries i destinin els recursos necessaris a fer-lo plenament aplicable. Recordem que l’objectiu declarat d’aquest Reglament és millorar l’accés a les dades de salut electròniques i garantir-ne el control; com passa sovint amb els Reglaments europeus, tot i que ja està vigent, no serà aplicable fins el 26/03/2027, amb un desplegament progressiu previst fins l’any 2035.

És en el context del desplegament de l’Espai Europeu de Dades de Salut que es planteja ara a Catalunya definir un Organisme d’Accés a les Dades de Salut (ODAS) per a l’accés a les dades de salut per a un ús secundari (finalitats diferents de l’assistencial), el qual ha de ser una estructura permanent i ha de tenir competències en la gestió i accés a les dades de salut. També ha de ser una estructura descentralitzada i coordinada amb les infraestructures europees i l’organisme estatal competent, en el cas de Catalunya. Mitjançant l’Acord GOV/214/2026, de 25 d’agost, la Generalitat ha decidit que aquest organisme sigui l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que és l’entitat de dret públic adscrita al Departament de Salut que ja tenia encomanat el tractament de les dades de salut destinades a l’ús secundari, amb finalitats de recerca, a Catalunya. L’AQuAS, per tant, assumeix ara la condició d’ODAS i actuarà com a únic punt d’accés de totes les sol·licituds d’accés a dades de salut que es facin per a ús secundari a Catalunya. Restarà exclòs del seu àmbit d’actuació el tractament de les dades de salut electròniques amb finalitats assistencials, diagnòstiques o terapèutiques, directament vinculades a la prestació de l’atenció sanitària, el qual continuarà corresponent al Servei Català de la Salut.

Amb aquesta resolució, en resum, veiem com es defineix el marc jurídic català corresponent a l’Espai Europeu de Dades de Salut, el qual preveu un Espai de Dades de Salut de Catalunya gestionat pel Servei Català de la Salut per a l’ús primari, com per a les funcions pròpies de planificació, compra de serveis i gestió del sistema sanitari, i un Organisme d’Accés a Dades de Salut per a l’ús secundari, que a Catalunya serà l’AQuAS. No cal dir que, tal com preveu l’acord de govern, aquests canvis implicaran dotar l’AQuAS del pressupost, personal, estructura i recursos necessaris, cosa que, si tot va bé, es produirà abans de l’entrada en aplicació del Reglament europeu l’any vinent.

El Decret 160/2026 regula el nou sistema de compra pública corporativa de la Generalitat. La seva aplicació obliga algunes entitats a integrar-s’hi, permet l’adhesió voluntària d’altres i exigeix revisar les adhesions anteriors.

La Generalitat de Catalunya ha aprovat, mitjançant el Decret 160/2026, de 8 de setembre, el Reglament del sistema de compra pública corporativa. Sota la denominació Catalunya Compra Pública, el nou model amplia les funcions de l’antiga Comissió Central de Subministraments: incorpora la planificació de necessitats i l’agregació de demanda, i preveu l’ús d’instruments com els acords marc, els sistemes dinàmics d’adquisició, les subhastes i els catàlegs electrònics.

Per a les entitats del sector públic, la primera qüestió és determinar quina relació tenen amb el nou sistema. La integració és obligatòria per als departaments de la Generalitat, les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut. En canvi, la resta d’entitats del sector públic de la Generalitat, les universitats públiques, les entitats locals i els seus respectius sectors públics poden adherir-s’hi voluntàriament. Cal tenir present que una futura ordre podrà ampliar la vinculació obligatòria a determinades entitats participades majoritàriament per la Generalitat i a altres entitats del seu sector públic.

El canvi també afecta les entitats que ja participaven en el sistema anterior. Aquestes disposen de tres mesos per ratificar l’adhesió; si no ho fan, causaran baixa del nou sistema, sens perjudici de les adhesions específiques que continuïn vigents. Per tant, convé identificar les adhesions existents i comprovar quines actuacions requereixen dins del termini transitori.

Pel que fa a les noves adhesions, la decisió mereix una anàlisi prèvia. L’adhesió específica a un acord marc o a un sistema dinàmic comporta el compromís de mantenir-s’hi durant tota la seva vigència, incloses les pròrrogues, i de canalitzar-hi les contractacions compreses en el seu objecte. Abans d’adoptar-la, cada entitat hauria de contrastar les categories i necessitats cobertes amb la seva previsió de compra, examinar les condicions del sistema i valorar el marge d’autonomia contractual i les excepcions aplicables.

El Reglament preserva inicialment els sistemes sectorials existents, entre d’altres, en els àmbits sanitari, tecnològic, acadèmic i científic. La convivència d’aquests sistemes amb Catalunya Compra Pública exigirà delimitar bé l’abast de cadascun quan una entitat pugui recórrer a més d’una via de contractació.

La compra centralitzada pot facilitar l’accés a instruments de contractació i reduir la càrrega de preparar determinades licitacions. Alhora, demana anticipar necessitats, coordinar les unitats internes i seguir l’execució dels contractes. La decisió immediata és concreta: comprovar si l’entitat està obligada a integrar-se, si ha de ratificar una adhesió anterior o si li convé adherir-se voluntàriament a un instrument determinat.

La Comissió Europea proposa un reglament únic, directament aplicable, que simplifica els procediments, reforça el pes de la qualitat i converteix la compra pública en una eina de política industrial i autonomia estratègica. Si prospera, obligarà a replantejar profundament l’actual LCSP.

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta de nou Reglament sobre contractació pública i concessions. El text, encara en una fase inicial de la tramitació legislativa, planteja una reforma de gran abast: substituir les tres directives de 2014 (contractació pública, sectors especials i concessions) per un únic reglament europeu.

El canvi d’instrument jurídic no és menor ja que a diferència d’una directiva, un reglament és directament aplicable als estats membres, sense necessitat de transposició. La proposta pretén reduir les diferències entre legislacions nacionals i avançar cap a un mercat europeu de la contractació més homogeni.

Per al sistema espanyol, això exigiria revisar en profunditat la Llei de contractes del sector públic (LCSP). Bona part del règim aplicable als contractes subjectes a regulació harmonitzada quedaria directament coberta per la norma europea. La LCSP continuaria sent necessària per regular els contractes inferiors als llindars europeus, les especialitats organitzatives i altres qüestions pròpies del dret administratiu intern, però deixaria de ser l’eix exclusiu del sistema.

En tot cas, no estem davant d’una norma vigent ni definitiva. La proposta haurà de ser negociada pel Parlament Europeu i el Consell, i el text resultant pot experimentar modificacions substancials. A més, la Comissió preveu que el reglament sigui aplicable dos anys després de la seva entrada en vigor.

La proposta reorganitza els procediments entorn de tres grans modalitats: procediment obert, procediment dinàmic i procediment d’innovació.

La novetat no és únicament terminològica. Dins d’aquestes categories es permeten combinacions més flexibles: amb selecció prèvia o sense, amb negociació o sense, i amb diferents formes d’ordenar la participació dels operadors econòmics.

Un exemple especialment significatiu apareix en el procediment dinàmic. Quan no hi hagi selecció prèvia i es rebin més de cinc manifestacions d’interès, l’òrgan de contractació podria limitar les invitacions a un mínim de cinc empreses seleccionades mitjançant un algoritme aleatori i no discriminatori.

Aquest mecanisme contrasta amb el sistema dinàmic d’adquisició regulat actualment per la LCSP, que obliga a convidar totes les empreses admeses a presentar oferta en cada contracte específic. La mesura pot agilitzar la gestió, però també planteja interrogants evidents: és compatible l’aleatorietat amb l’elecció de l’oferta més adequada? Com s’hauria d’auditar l’algoritme? Quines garanties tindrien les empreses que, tot i complir els requisits, no fossin convidades?

És un bon exemple de la tensió que recorre tota la proposta: simplificar els procediments sense reduir la transparència, la competència ni les garanties jurídiques.

Un altre dels canvis rellevants és el reforç de la qualitat en els criteris d’adjudicació. La proposta estableix, com a regla general, que els criteris qualitatius representin almenys un 30% de la puntuació. En els serveis intensius en mà d’obra, aquest mínim s’elevaria al 50%.

La mesura connecta amb una crítica recurrent a la contractació pública: el pes excessiu del preu i la dificultat per valorar adequadament aspectes com la qualitat tècnica, la innovació, la sostenibilitat o les condicions d’execució.

El reglament permet, però, excepcions quan la qualitat ja quedi garantida mitjançant les prescripcions tècniques, les condicions d’execució o una combinació d’ambdues. També preveu la possibilitat de fixar el preu i fer competir les empreses exclusivament per la qualitat.

En comparació amb la LCSP, la proposta europea formula una regla general més clara. La legislació espanyola ja exigeix una majoria de criteris qualitatius en alguns contractes, com els serveis de caràcter intel·lectual o determinats serveis de l’annex IV, però no estableix un percentatge mínim transversal per al conjunt de les licitacions.

La qüestió decisiva, tanmateix, no serà només quant pesa la qualitat, sinó com es defineix i com s’avalua. Augmentar-ne formalment la ponderació aporta poc si els criteris són genèrics, no permeten diferenciar les ofertes o depenen d’una motivació insuficient.

La proposta també reforça la dimensió estratègica de la compra pública. Ja no es tracta únicament d’incorporar clàusules socials o ambientals, sinó d’utilitzar la contractació per protegir la resiliència econòmica, la seguretat de subministrament i l’autonomia estratègica de la Unió.

El text preveu diferents instruments de preferència europea: restriccions a la participació d’operadors de tercers països, requisits sobre l’origen dels productes o avantatges en l’avaluació de les ofertes europees. Fins i tot es podria rebutjar una oferta quan menys del 50% dels productes o serveis tinguessin origen europeu o procedissin d’un país amb acords que garanteixin un accés equivalent al mercat.

Aquest plantejament pot tenir un impacte especialment important en sectors considerats estratègics. També generarà debats jurídics i econòmics sobre la concurrència, la proporcionalitat de les mesures i la manera de determinar l’origen real d’un producte o servei dins de cadenes de subministrament globals.

La digitalització és un altre dels pilars de la reforma. La proposta impulsa serveis europeus per acreditar l’aptitud de les empreses, credencials digitals verificables, sistemes d’interoperabilitat i espais nacionals de dades de contractació pública.

L’objectiu és avançar cap al principi de “només una vegada”: que les empreses no hagin d’aportar reiteradament informació que ja està en poder de l’Administració. Això pot reduir càrregues administratives, facilitar la participació transfronterera i millorar l’accés de les pimes al mercat públic.

Però la transformació no dependrà només de disposar de noves plataformes. Caldrà garantir la qualitat de les dades, la compatibilitat entre sistemes i una governança clara sobre l’ús de la informació i dels algoritmes.

Europa vol menys fragmentació normativa, procediments més flexibles, més pes de la qualitat, una digitalització real i una contractació pública alineada amb els objectius industrials i estratègics de la Unió.

Si el reglament prospera, no n’hi haurà prou amb modificar alguns articles de la LCSP. Caldrà repensar l’arquitectura de la llei, la relació entre el dret europeu i el dret intern i, sobretot, la manera com planifiquem, tramitem i gestionem els contractes públics.

La reforma tot just comença. També hauria de començar, des d’ara, el debat sobre com ens hi volem adaptar.

La Intel·ligència Artificial ha deixat de ser una tecnologia experimental per convertir-se en una eina habitual en el dia a dia laboral. Així ho reflecteixen les dades del nou estudi El moment de la veritat de la IA a l’empresa, elaborat per OpinionWay per a Cegid, que analitza l’impacte de la IA en els entorns professionals de diversos països europeus.

A Espanya, els treballadors calculen que l’ús d’aquestes eines els permet estalviar una mitjana de sis hores de feina cada setmana. Una dada que situa el nostre país al capdavant dels quatre mercats analitzats, per davant de Portugal (5 hores), Alemanya (4 hores) i França (3 hores).

Si traslladem aquesta xifra a un mes, parlem d’un estalvi aproximat de 24 hores, l’equivalent a tres jornades laborals completes.

Més temps per a tasques de valor

L’impacte de la IA, però, no es limita a fer més ràpid allò que ja fèiem. Els professionals també perceben millores en diferents àmbits de la seva activitat.

Un 36% afirma que aquestes eines els permeten respondre amb més rapidesa, mentre que un 31% considera que potencien la seva creativitat. A més, un 29% assegura que ha millorat la seva organització i un 24% destaca la reducció d’errors.

En conjunt, el 93% dels professionals espanyols enquestats identifica almenys un benefici derivat de l’ús de la IA a la feina.

Aquest guany de temps també pot tenir una altra conseqüència: permetre que els treballadors dediquin més esforços a activitats en què l’experiència i el criteri humà tenen un paper especialment important, com l’anàlisi, la creativitat o la relació amb els clients.

De l’automatització al suport en la presa de decisions

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és que la IA comença a tenir un paper més rellevant en processos que van més enllà de les tasques rutinàries.

El 53% dels treballadors espanyols afirma consultar la IA sempre o sovint quan ha de prendre una decisió important relacionada amb la seva feina. De nou, Espanya presenta el percentatge més elevat dels quatre països analitzats: Portugal se situa en el 44%, Alemanya en el 40% i França en el 31%.

La diferència també és notable segons l’edat. Entre els professionals d’entre 18 i 29 anys, el 76% recorre amb molta freqüència a la IA davant de decisions importants. El percentatge és del 60% entre els 30 i els 39 anys, del 50% entre els 40 i els 49 i del 37% entre els majors de 50 anys.

Aquestes dades apunten a una evolució en la manera d’utilitzar la intel·ligència artificial. Ja no es tracta només d’una eina per automatitzar o accelerar determinades tasques, sinó també d’un recurs per organitzar informació, explorar alternatives i analitzar diferents escenaris.

La IA guanya, així, protagonisme com a eina de suport al professional. Una tecnologia que pot ajudar a enriquir l’anàlisi i facilitar la feina, però en què el criteri, la responsabilitat i la decisió final continuen en mans de les persones.

El passat 21 de juliol fou publicat el BOICAC núm. 146, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials

La consulta resol quatre qüestions sobre la metodologia del càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, en concret:

• La data d’inici del còmput, tant del nombre de dies de pagament com del nombre de dies pendents de pagament, serà la data de recepció de les mercaderies o de prestació dels serveis, i la data de recepció de la factura només es podrà tenir en compte com a data d’inici del còmput en aquells casos que ho assenyali expressament la Llei 3/2004.
• En els pagaments fraccionats, cada pagament parcial s’incorpora individualment al càlcul, ponderat per l’import satisfet en cada cas.
• Si l’empresa paga dintre del termini pactat i legalment permès, és a dir, 60 dies com a màxim, no hi ha cap incompliment que impliqui mora. En cas contrari, s’estaria incomplint el termini de pagament establert per llei.
• En el cas de factures d’exercicis anteriors pagades en l’exercici actual, el còmput va des de la data d’inici fins al pagament material.

De totes maneres, i d’acord amb l’article 6 de la Resolució, la societat inclourà en la memòria dels comptes anuals tota aquella informació que es consideri necessària per aclarir circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

Obligació de publicació de l’informe regulat en la disposició addicional onzena de la llei 22/2015 d’auditoria de comptes, impost sobre societats, per part de filials o sucursals d’una dominant no subjecta al dret d’un estat membre

L’ICAC admet que, quan hi hagi diverses filials espanyoles d’una mateixa dominant última no subjecta al Dret d’un Estat membre o diverses sucursals d’una mateixa empresa estrangera, l’obligació pot complir-se mitjançant una única publicació realitzada per una de les entitats espanyoles afectades, designada pel grup o per l’empresa estrangera, sempre que aquesta publicació inclogui la informació requerida per la norma. Ara bé, han de concórrer garanties suficients d’integritat, traçabilitat i accessibilitat de la informació i que la resta d’entitats potencialment afectades identifiquin de manera clara l’entitat que compleix amb l’obligació i el lloc on pot consultar-se l’informe. L’entitat inclourà una declaració manifestant aquest fet, així com aquelles dades que facilitin la localització de la informació en la documentació a dipositar al Registre Mercantil.

En data 30 de juliol de 2026, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 124/2026, de 28 de juliol, de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya  (https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=1051481).

L’anterior pla comptable aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre, només havia tingut una modificació, mitjançant el Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis aprovats destaquen:

• L’augment dels llindars de l’actiu (passa a 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passa a 8 milions d’euros), mantenint en llindar de 50 treballadors, per establir la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda.
• L’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió reduïda i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable. Aquesta modificació s’ha realitzat tant per a les normes de registre de valoració de les entitats de dimensió gran com de les de dimensió mitjana i reduïda.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers i la classificació de les categories d’actius i passius financers.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible s’haurà d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on de manera breu s’explica com s’han de valorar aquestes operacions entre entitats no lucratives.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també la relació de les operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per a les quals s’ha presentat una declaració responsable o s’ha tramitat una autorització i estat de compliment de les resolucions corresponents.”.

D’acord amb el previst a la Disposició final segona, la data de primera aplicació s’estableix per als exercicis comptables que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2027.

La intel·ligència artificial (IA) ja no és una tecnologia de futur. La seva incorporació als processos de les administracions públiques és una realitat i, previsiblement, ho serà cada vegada més. Aquesta evolució planteja una doble qüestió per a l’auditoria pública: com podem utilitzar la IA per millorar els nostres treballs i com hem d’auditar els processos en què la IA ja intervé?

La resposta a aquesta doble pregunta comença a prendre forma. La recent Instrucció ONA 1/2026 sobre l’ús responsable de la intel·ligència artificial en l’auditoria i el control financer i la GPF-ICEX 5381, Guia d’auditoria de processos de gestió que integren IA Generativa, ofereixen un marc especialment interessant per entendre cap a on evoluciona l’auditoria pública.

Auditar amb IA

La primera dimensió és la més intuïtiva: utilitzar la IA com a eina de suport a l’auditor.

En aquest àmbit, les possibilitats són àmplies. La IA pot ajudar a tractar i organitzar grans volums d’informació, resumir expedients i documents, extreure dades rellevants i comparar textos o versions. També pot identificar patrons, tendències o anomalies i donar suport a les proves de detall i a la preparació dels papers de treball.

En l’auditoria pública sovint treballem amb molts expedients, contractes, factures, bases de dades i normativa. Aquesta capacitat d’anàlisi pot representar un canvi important. La IA pot ajudar a identificar, dins del conjunt de les dades, els elements que mereixen una atenció específica, més enllà de la revisió d’una mostra limitada.

Però aquí apareix una idea essencial: la IA és una eina de suport, no un substitut del judici professional de l’auditor. Els resultats generats per una eina d’IA poden ser útils per orientar, analitzar o preparar el treball, però han de ser revisats i validats. Entre els riscos identificats hi ha la manca de qualitat o contextualització de les dades, la variabilitat dels resultats, els problemes d’explicabilitat i, especialment, l’acceptació acrítica de resultats que no hagin estat contrastats.

Això obliga a mantenir, i fins i tot reforçar, principis tan propis de l’auditoria com l’escepticisme professional, la revisió humana i la necessitat d’obtenir evidència suficient i adequada.

I si la IA forma part del procés que auditem?

Aquí apareix el segon repte, probablement el més nou.

L’auditor pot trobar-se amb una administració que utilitza IA per classificar expedients, detectar riscos, tramitar subvencions, prendre decisions o generar informació que posteriorment forma part dels registres administratius o financers.

En aquests casos ja no n’hi ha prou amb utilitzar la IA com a eina d’auditoria. Cal entendre i, si escau, auditar el sistema d’IA que forma part del procés de gestió.

La GPF-ICEX 5381 planteja precisament aquest enfocament. L’auditor ha de comprendre el procés, identificar el tipus d’IA que s’utilitza, com està desplegada, quines dades empra i quins controls s’han establert. A partir d’aquí, ha d’identificar i valorar els riscos específics associats a la IA, com ara els biaixos, les inexactituds, les “al·lucinacions” o la manca de traçabilitat. També ha de revisar els controls destinats a mitigar-los.

Això comporta una evolució del mateix concepte d’auditoria. No es tracta de determinar si una tecnologia és “bona” o “dolenta”, sinó de comprovar si els riscos que genera estan identificats, gestionats i controlats adequadament. També cal valorar quin impacte tenen sobre l’àmbit objecte de fiscalització.

Una nova manera d’entendre els equips d’auditoria

Aquest nou escenari també tindrà conseqüències sobre les competències necessàries en els equips d’auditoria.

Comprendre els processos basats en IA pot requerir coneixements en tecnologies de la informació, dades, seguretat i funcionament dels models. En alguns casos, també caldran coneixements específics d’intel·ligència artificial. La mateixa GPF-ICEX 5381 assenyala que, quan els riscos associats a la IA són rellevants, la participació d’especialistes en TI i IA pot contribuir a obtenir una evidència d’auditoria més sòlida.

Per tant, l’auditor del futur probablement haurà de combinar cada vegada més coneixements financers, de control, jurídics i tecnològics.

Més tecnologia, però també més control

La incorporació de la IA no significa que l’auditoria pública perdi els seus principis tradicionals. Més aviat els reforça.

Cal garantir la qualitat de les dades, la traçabilitat dels processos, la supervisió humana, la seguretat de la informació i la fiabilitat dels resultats. Això fa que alguns principis essencials de l’auditoria adquireixin una nova dimensió.

Les proves poden incloure, per exemple, la verificació de les regles i validacions del sistema, proves d’entrada i sortida amb dades de referència, anàlisi dels resultats produïts per la IA o revisió de la documentació tècnica i dels mecanismes de monitorització.

En definitiva, la IA pot fer que l’auditoria sigui més eficient, però també pot fer-la més exigent.

El repte no és només incorporar la intel·ligència artificial a les eines de treball. Cal entendre com aquesta tecnologia transforma els processos que auditem i adaptar-hi les metodologies, els controls i les competències dels equips.

En aquesta nova etapa, l’auditoria pública haurà d’aprendre a fer dues coses alhora: auditar amb intel·ligència artificial i auditar la intel·ligència artificial.

El 9 de juliol de 2026 es van aprovar dues normes que configuren el marc pressupostari i fiscal de la Generalitat de Catalunya per a aquest exercici, publicades al DOGC el 13 de juliol:

• Llei 10/2026, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026.
• Llei 11/2026, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (la coneguda “llei d’acompanyament”).

Es tracta dels primers pressupostos que aprova el Parlament des del 2023, després d’un llarg període de pròrroga pressupostària. A continuació us n’exposem les principals novetats i els aspectes amb més incidència pràctica per a les entitats, tant del sector públic com del sector privat.

1. Llei 10/2026: els pressupostos de la Generalitat

1.1 Xifres globals

Els comptes aprovats preveuen una despesa consolidada de 49.162 milions d’euros, un 22,8% més que els darrers pressupostos vigents (els de 2023) i un 10,3% més que l’exercici 2025. Els beneficis fiscals estimats associats als tributs propis i als tributs estatals cedits a la Generalitat s’estimen en 14.329,4 milions d’euros. El pressupost incorpora, a més, uns 893 milions d’euros mitjançant disposicions addicionals derivades dels acords parlamentaris que en van fer possible l’aprovació, amb un impacte total proper als 4.700 milions d’euros per al període 2026-2030.

Un tret rellevant d’aquest exercici és l’acceleració de la inversió pública: excloent els fons finalistes, la inversió creix un 45% respecte a l’anterior pressupost (una injecció addicional d’uns 1.257 milions d’euros), fins a situar-se en 4.146 milions d’euros. Aquest salt s’explica, en bona part, pel superàvit corrent més elevat de la sèrie històrica de la Generalitat.

Per departaments, les dotacions més altes corresponen a Salut (13.840 M€), Educació i Formació Professional (8.356 M€), Drets Socials i Inclusió (4.248 M€) i Territori, Habitatge i Transició Ecològica (3.453 M€).

1.2 Principals partides sectorials

• Salut: 616 milions d’euros addicionals per a l’atenció primària i 5.911 noves places de personal sanitari i administratiu.
• Educació: incorporació de 4.162 mestres al sistema, duplicació de la partida d’ajuts al transport i menjador escolar (253 M€), creació de 900 places d’escola bressol pública i 314 milions d’euros per construir, ampliar o reformar centres educatius (als quals s’hi sumen 400 M€ addicionals en millora d’equipaments educatius dins el paquet d’inversions pactat).
• Drets socials: creació de 15 noves residències públiques (unes 1.000 noves places residencials) i un increment de 118 milions d’euros del contracte programa de serveis socials amb els ens locals, que assoleix una dotació rècord de 450 milions d’euros.
• Habitatge: dotació de 1.900 milions d’euros amb caràcter general (màxim històric), que s’insereix en un paquet més ampli d’unes 2.500 milions d’euros al llarg de la legislatura —inclosos 1.000 milions en préstecs de l’ICF— per incrementar l’habitatge de protecció oficial i facilitar el lloguer assequible, juntament amb el programa Regenera de rehabilitació del parc residencial.
• Transport: manteniment de les bonificacions de la T-Usual i la T-Jove per a tota la legislatura (194 M€), 355 milions d’euros per a Rodalies de Catalunya, 311 milions per a infraestructures ferroviàries i de metro, i 101 milions per al nou tramvia del Camp de Tarragona.
• Administració local: 185 milions d’euros del Fons de Cooperació Local de Catalunya.
• Altres partides destacades: consolidació del programa ICREA d’atracció i retenció de talent científic (uns 48 M€), reforç de l’Agència Tributària de Catalunya (122 M€ en l’exercici, dins d’un compromís més ampli de 527 M€ fins al 2029 per preparar l’ATC davant un eventual traspàs de la gestió de l’IRPF), més de 90 milions d’euros per a la promoció i defensa de la llengua catalana, i el Pla de Pobles (400 M€) per a la revitalització de nuclis urbans petits.

El quadre macroeconòmic que acompanya els pressupostos preveu un creixement del PIB català del 2,1% el 2026 (després d’un 2,7% el 2025) i una reducció progressiva de la ràtio deute/PIB, que es podria accentuar si es materialitza la cancel·lació parcial (20%) del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmica.

1.3 Aspectes tècnics de gestió pressupostària: continuïtat i novetats respecte al règim vigent

Un element rellevant per als departaments financers i d’intervenció és que la Llei 10/2026 no trenca amb el model jurídic-pressupostari aplicat fins ara: reprodueix, amb petits ajustos, l’estructura de títols i articles de la Llei 2/2023 (la norma que ha regit la pròrroga pressupostària des de finals de 2025). Per tant, les entitats que han operat sota el règim de pròrroga no haurien de trobar-se amb canvis de fons en els mecanismes de gestió, sinó principalment amb l’actualització de xifres, referències temporals i alguns aspectes puntuals que detallem a continuació.

a) Àmbit d’aplicació i estat d’ingressos i despeses

L’àmbit d’aplicació (article 1) es manté sense variacions substancials: pressupost de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de les entitats autònomes i de les entitats participades no majoritàriament que es classifiquen dins el sector “Administració pública de la Generalitat” d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes. Com a novetat quantitativa rellevant respecte a l’exercici anterior:

• El pressupost de l’Administració de la Generalitat (estat d’ingressos i despeses del Govern, el Parlament i els organismes estatutaris i consultius sense pressupost propi) s’aprova per un import de 56.937.011.408,90 euros, xifra que cal distingir de la despesa consolidada del sector públic (49.162 M€), atès que inclou operacions internes i finançament no consolidat entre seccions i entitats.
• Els ingressos no financers de la Generalitat s’estimen en 48.231 M€, un 27,9% més (+10.527 M€) que en els darrers pressupostos aprovats (2023). D’aquest import, 32.894 M€ provenen del model de finançament (bestretes i liquidacions), amb un increment del 30,3% (+7.658 M€); 6.481 M€ de la recaptació de tributs propis i cedits, un 30,6% més (+1.517 M€); i 7.886 M€ de recursos finalistes.

b) Règim de modificacions de crèdit (capítol II, articles 4 a 17)

Els mecanismes de modificació pressupostària es mantenen essencialment iguals que en el règim anterior, amb els mateixos instruments: transferències de crèdit (art. 8), generació de crèdits (art. 9), crèdits ampliables (art. 10), incorporació de romanents de crèdit (art. 11), competències específiques en matèria de modificacions (art. 12), retencions de saldos pressupostaris (art. 13), transferències o aportacions a determinades entitats i gestió de romanents de tresoreria (art. 14), comptabilització de transferències internes (art. 15), Fons de Contingència (art. 16) i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (art. 17). La diferència pràctica més rellevant respecte a l’exercici anterior és de caràcter temporal: la incorporació de romanents de crèdit finançats amb fons finalistes es refereix ara als romanents existents el 31 de desembre de 2025 (en comptes del 2024), i es manté la limitació —ja existent en la normativa anterior— que no es poden incorporar romanents que ja hagin estat incorporats en els dos exercicis precedents, llevat que el període d’execució del projecte ho justifiqui.

c) Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública (títol II, articles 18 a 23)

Es manté la mateixa bateria d’articles que en els pressupostos anteriors: pressupostos de les universitats públiques (art. 18), limitació de l’augment de la despesa i compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària (art. 19, en el marc del quadre macroeconòmic que preveu un creixement del PIB del 2,1% i una reducció progressiva de la ràtio deute/PIB), compromisos de despesa d’exercicis anteriors (art. 20), despeses amb càrrec a pressupostos futurs (art. 21) i identificació i seguiment pressupostari dels projectes d’inversió (art. 22).

Una novetat que sí que té un impacte quantitatiu directe és la del contingut de l’article 23 i l’annex 1, relatiu als mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats, que introdueix un increment significatiu respecte als imports vigents fins ara: els centres amb més del 30% d’alumnat amb necessitats educatives específiques d’origen socioeconòmic (NESE B) veuran incrementat el mòdul de despeses de funcionament en un 50%, i la resta de centres concertats en un 25%, per al 2026. Aquest increment s’emmarca en un calendari plurianual pactat: un increment lineal del 5% el 2027, seguit d’increments diferenciats (22% i 31,5% per a centres amb més alumnat NESE B, i 14% i 10% per a la resta) el 2028 i el 2029, i un increment del 53,4% del mòdul dels centres amb menys alumnat NESE B el 2030. A més, el mòdul de finançament de l’escolaritat vinculat a les “motxilles escolars” per alumnat NESE B s’incrementa un 19,6% a partir de setembre de 2026, passant de 988,10 euros a 1.181,65 euros per alumne.

d) Despeses de personal (títol III, articles 24 a 37)

El règim de retribucions, acreditació, oferta d’ocupació pública (art. 32) i contractació temporal (art. 33) manté l’estructura de la normativa anterior. La diferència quantitativa rellevant per al 2026 és l’increment retributiu de l’1,5% aplicat a les taules salarials del personal funcionari, estatutari i laboral respecte a l’any anterior. Aquest increment s’ha d’entendre en el marc de l’acord estatal plurianual amb els sindicats (que preveu increments successius fins al 2028): l’increment del 2,5% aplicat el 2025 i l’1,5% del 2026 configuren una pujada acumulada del 4% en aquests dos exercicis. Els triennis i la resta de conceptes retributius bàsics s’actualitzen amb el mateix percentatge.

2. Llei 11/2026: mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic

Aquesta llei d’acompanyament s’estructura en quatre grans parts —fiscal, financera, sector públic i administrativa— i modifica un nombre elevat de disposicions legals vigents (decrets llei, decrets legislatius i lleis ordinàries). En destaquem els aspectes amb més incidència pràctica.

2.1 Mesures fiscals

Tributs cedits (Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats -ITPiAJD- i Impost de successions i donacions -ISD-):

• ITPiAJD: Es reajusta la definició de gran tenidor als efectes de l’aplicació del tipus del 20% en la transmissió onerosa d’habitatges (règim introduït prèviament pel Decret llei 5/2025): es considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial, o amb una superfície construïda superior a 1.500 m² d’ús residencial situats a Catalunya. Aquest ajust en la definició és especialment rellevant per a clients amb carteres immobiliàries de mida mitjana o gran, que han de reavaluar si es troben (o no) dins l’àmbit subjectiu de la mesura.
• En l’Impost sobre successions i donacions, es deroga el règim de reduccions previst per a determinades donacions per causa de mort en les quals es pacta la transmissió immediata de la propietat subjecta a condició resolutòria de revocació o premoriència del donatari (apartat 4 de l’article 632-1 del llibre quart del Codi civil de Catalunya).
• Es preveu un nou formulari electrònic per a l’autoliquidació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que simplifica el compliment d’aquesta obligació per a les societats afectades.

IRPF — noves deduccions autonòmiques:

• Deducció en la quota íntegra autonòmica pels ajuts públics rebuts per persones afectades per la talidomida a Espanya durant el període 1950-1985.
• Deducció de 250 euros per cada membre de la unitat familiar amb malaltia celíaca diagnosticada.
• Deducció del 15% (amb el límit del 5% de la quota) per inversions no productives i de prevenció d’incendis, aplicable als titulars de terrenys forestals amb un instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent.
• Nova deducció per a titulars de finques inscrites al Registre de Finques amb Iniciatives de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat: 300 euros si la finca es troba en un espai natural protegit, 200 euros en la resta de casos, amb un tram addicional d’1 euro per hectàrea (fins a un màxim de 500 hectàrees) si la finca s’inclou, a més, dins la xarxa Natura 2000. En tots els casos, la iniciativa de conservació ha de tenir una durada mínima de deu anys.

Altres tributs:

• S’actualitzen els tipus de gravamen de l’Impost sobre dipòsit de residus controlats per al període 2026-2031.
• Es revisen les bases de càlcul del cànon de l’aigua per als usos domèstics, industrials i ramaders (no actualitzades des del 2017), amb l’objectiu de dotar l’Agència Catalana de l’Aigua d’un marc econòmic estable que permeti complir el principi de recuperació de costos del cicle de l’aigua previst per la normativa europea.
• Es modifica el règim de comunicació a l’Agència Tributària de Catalunya dels cartrons jugats a les sales de bingo, dins els tributs sobre el joc.

Taxes: en clau de simplificació, s’eliminen 22 taxes i se’n modifiquen 70, amb l’objectiu de reduir la càrrega administrativa i actualitzar els imports al cost real dels serveis prestats.

2.2 Mesures financeres

En l’àmbit del règim jurídic de les finances públiques, la llei modifica la Llei 16/1984, de l’estatut de la funció interventora, i el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (Decret legislatiu 3/2002), amb els efectes següents:

• Es reforcen i s’actualitzen les funcions de fiscalització de la Intervenció General, incorporant expressament com a objecte de control la comprovació material de la despesa efectuada amb cabals públics i de tot acte o operació que impliqui una variació patrimonial, i ampliant l’àmbit de fiscalització a les adquisicions de béns, drets i altres inversions.
• S’habilita que, en casos justificats, la fiscalització es pugui fer en la fase de resolució de l’expedient i no abans, amb l’objectiu de reduir terminis i guanyar eficiència en la tramitació.
• Se simplifica la normativa reguladora del control intern de les entitats del sector públic.
• Es regula la possibilitat de concedir subvencions sense concurrència competitiva quan l’especificitat de l’activitat subvencionada ho justifiqui.

2.3 Mesures en l’àmbit del sector públic

• S’introdueixen membres independents en els òrgans de govern d’algunes entitats del sector públic.
• S’amplia l’àmbit d’actuació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) a l’àmbit dels drets socials i l’atenció integrada, per generar sinergies i optimitzar recursos.
• S’estenen les funcions d’auditoria de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya al Parlament de Catalunya i a altres òrgans estatutaris i institucions independents.
• Se suprimeix el Consell Català de l’Esport, les competències del qual assumeix directament el Departament d’Esports.
• Es reforça el paper estratègic del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat), declarant els seus serveis TIC com a essencials i reconeixent la utilitat pública de les seves infraestructures per garantir serveis crítics i cobertura de comunicacions.
• S’introdueixen modificacions organitzatives puntuals en l’Institut Català d’Energia, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, l’Institut Català de la Salut (competències del Consell d’Administració per organitzar centres i unitats), i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (nova figura de gerent amb contracte laboral d’alta direcció, sota supervisió del Consell d’Administració). També s’incorporen entitats sanitàries transfrontereres al règim d’autonomia de gestió.

2.4 Mesures administratives

 Aquest és, probablement, el bloc amb més transcendència pràctica transversal, tant per al sector públic com per al privat:

• Tramitació d’urgència legislativa: per primera vegada, s’habilita la tramitació d’urgència per a avantprojectes de llei i disposicions reglamentàries, la qual cosa permetrà reduir a la meitat la majoria dels terminis dels tràmits administratius associats.
• Normes experimentals i sandboxes: es crea un procediment per aprovar normes de caràcter temporal que permetin valorar-ne l’eficàcia abans de la seva consolidació definitiva, i s’habiliten espais de proves controlats (sandboxes regulatoris) per testar nous productes, tecnologies i processos. Es preveuen convocatòries d’idees perquè ens locals, associacions empresarials, sindicats i ciutadania puguin proposar normes experimentals i espais de proves.
• Transformació digital de procediments: en un termini màxim de dos anys, s’ha de completar la transformació digital dels processos vinculats a activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, amb l’objectiu d’eliminar documentació redundant i reduir els terminis de tramitació, en línia amb el principi de “dada única” (la ciutadania i les empreses no han de tornar a aportar dades que ja consten en poder de l’Administració).
• Dret d’accés a dades pròpies: es regula el dret de la ciutadania a accedir a les dades personals o de la seva activitat que estiguin en poder de l’Administració, per poder-les aportar en altres procediments administratius.
• Contractació pública: s’autoritza els secretaris generals i òrgans transversals dels departaments a adjudicar contractes d’obres i concessions d’obres i de serveis amb un valor estimat igual o superior als llindars harmonitzats (5.538.000 euros), amb l’objectiu d’agilitar l’execució d’inversions públiques. S’obre, a més, la porta a la creació d’un Tribunal de Contractes propi amb seu a Barcelona, i es regula el règim jurídic d’Infraestructures de Catalunya, SAU, com a mitjà propi respecte dels ens locals catalans.
• Habitatge i urbanisme:
  • S’obliga les administracions que disposen d’informació sobre contractes de lloguer (Hisenda, ajuntaments, organismes d’habitatge) a compartir-la amb l’Institut Català del Sòl.
  • Es reforça l’obligació de dipositar les fiances de lloguer al Registre de fiances, acompanyada del contracte que n’acrediti l’import d’acord amb l’índex de preus de referència.
  • S’amplia l’accés al registre de grans tenidors de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, permetent la consulta també a persones físiques que acreditin un interès legítim, amb les garanties de protecció de dades corresponents.
  • Es facilita la rehabilitació d’edificis mitjançant l’ocupació temporal i excepcional de sòl reservat a zones verdes o equipaments quan sigui indispensable per instal·lar ascensors o altres elements d’accessibilitat, o per reduir la demanda energètica de climatització.
  • S’amplia el concepte d’equipament comunitari per incloure els anomenats “allotjaments dotacionals”: formes d’allotjament temporal (no habitatge ordinari, ni HPO, ni hoteler) destinades a situacions d’emergència habitacional, mobilitat laboral o formativa, o reallotjaments temporals.