La nostra opinió

El passat 2 de juliol, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) va adoptar la Declaració de Helsiniki¹ que marca un punt d’inflexió en el camí cap a una aplicació més harmònica i eficaç del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) a la Unió Europea.  

Un dels principals reptes que aborda el CEPD és la fragmentació interpretativa del RGPD. Si bé és cert que el reglament té per objecte establir un marc comú a tota la UE, la realitat mostra que la seva aplicació varia entre les diferents autoritats de protecció de dades, podent arribar a generar inseguretat jurídica i dificultats pràctiques per responsables i encarregats del tractament, en especial per aquells que operen en diversos Estats membres. (more…)

La contractació pública representa un dels pilars fonamentals de la despesa i la gestió administrativa a Espanya, amb una incidència directa sobre l’economia i el benestar social.

Segons dades de l’OCDE, el nivell de despesa en contractació pública durant l’any 2022 va ser de l’11,52% del Producte Interior Brut (PIB) i el 24,11% del total de la despesa pública, tal com es reflecteix en les estadístiques del document Government at a Glance, recollides per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) a l’OECD.Stat, i de les quals es fa ressò l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) en el seu Informe Anual de Supervisió 2023.

Article revista mon juridic

Malgrat la pressió coordinada feta per endarrerir l’aplicació del Reglament (UE) 2024/1689, de 13 de juny, en matèria d’intel·ligència artificial (RIA) per part de més de 100 empreses tecnològiques (entre les que figuren Google i Meta), la Comissió Europea es manté ferma, i el 4 de juliol va manifestar de forma contundent “There is no stop the clock. There is no grace period. There is no pause”.

En efecte, després de mesos d’intenses negociacions, la Comissió va rebre el passat 10 de juliol la versió final del Codi de bones pràctiques d’IA d’ús general, una eina voluntària desenvolupada per tretze experts independents, amb aportacions de més de 1.000 parts interessades, inclosos proveïdors de models, petites i  mitjanes empreses, acadèmics, experts en seguretat de la intel·ligència artificial (IA), titulars de drets i organitzacions de la societat civil.

El Codi està dissenyat per ajudar a la indústria a complir les normes sobre IA d’ús  general del RIA, que entraran en vigor el 2 d’agost de 2025. Les normes passen a ser executables per l’Oficina d’IA de la Comissió un any després en el relatiu als nous models i dos anys després en el relatiu als models existents. Així es pretén garantir que els models d’IA d’ús general introduïts en el mercat europeu siguin segurs i transparents.

El Codi consta de tres capítols: Transparència i drets d’autor (art. 53 RIA), ambdós dirigits a tots els proveïdors de models d’IA d’ús general, i seguretat i protecció (art. 55 RIA), orientats només per a un número limitat de proveïdors dels models més avançats.

• El capítol de transparència del Codi ofereix un model de formulari que permet als proveïdors documentar fàcilment la informació tècnica necessària en un sol lloc i inclou atributs de metadades com temps d’entrenament i càlcul, consum d’energia i mètodes de recopilació i conservació de dades.
• El capítol sobre drets d’autor del Codi ofereix als proveïdors solucions pràctiques per a establir una política que compleixi la legislació de la UE en aquesta matèria, amb detall de llicències i excepcions de mineria de text i dades (TDM) tant per origen de dades (upstream) com per a ús final (downstream).
• Alguns models d’IA d’ús general podrien comportar riscos sistèmics (FLOPS >10^25), com riscos pels drets fonamentals i la seguretat, inclosa la reducció de les barreres pel desenvolupament d’armes químiques o biològiques, o riscos relacionats amb la pèrdua de control sobre el model. El capítol sobre seguretat i protecció conté les pràctiques més avançades per la gestió del risc sistèmic amb obligacions d’avaluació, mitigació de riscos, report d’incidents greus i mesures de ciberseguretat.

Una vegada que el Codi sigui referendat pels Estats membres i la Comissió, els proveïdors de models d’IA d’ús general que el firmin voluntàriament podran demostrar el compliment de les obligacions pertinents del RIA adherint-se al Codi. En fer-ho, els signataris del Codi es beneficiaran d’una menor càrrega administrativa i una major seguretat jurídica en comparació amb els proveïdors que demostrin el compliment d’altres maneres.

El Codi es complementarà amb directrius de la Comissió sobre la IA d’ús general que es publicaran abans de l’entrada en vigor de les obligacions en matèria d’IA d’ús general. Les directrius aclariran qui està dins i fora de l’àmbit d’aplicació de les normes d’IA d’ús general del RIA. 

L’avenç de la IA a la UE és imparable. Des de febrer de 2025 ja apliquen les prohibicions de pràctiques il·legals i l’alfabetització obligatòria en IA per a proveïdors. I ara, quins són els següents passos en el calendari?

• Tal i com s’ha exposat abans, a partir d’agost de 2025, els models d’IA d’ús general, inclosos els models fundacionals, els sistemes basats en API i els desenvolupaments de codi obert han de complir amb el nou marc regulador de la UE.
• L’agost de 2026 seran d’aplicació obligacions de sistemes d’alt risc en sectors com salut, recursos humans, educació i finances.

I amb aquest escenari, encara són moltes les organitzacions que: operen sense auditar els models d’IA, usen models entrenats amb dades opaques o no conformes, no tenen establertes estructures de governança per a la propietat, explicabilitat o seguiment del model, despleguen la IA sense supervisió legal ni responsabilitat formal, …

Davant d’això, cal recordar que el RIA no només regula l’ús, sinó que vincula el lideratge del risc mitjançant documentació, registre i mecanismes d’aplicació. Força similar als requeriments que deriven del RGPD però de forma més profunda, ja que aquest cop el sistema està prenent decisions.

Equip Serveis Jurídics

Microsoft Corporation ha anunciat oficialment que a partir del 14 d’octubre de 2025, totes les edicions del sistema operatiu Windows 10 (Home, Pro, Enterprise i Education) deixaran de rebre actualitzacions gratuïtes. Aquestes actualitzacions inclouen:

• Correccions  i actualitzacions de seguretat.
• Millores del rendiment.
• Suport tècnic general.

Què implica això?

Aquesta desactivació del suport comporta que els dispositius amb Windows 10 quedaran exposats a riscos de seguretat, ja que no es detectaran ni solucionaran vulnerabilitats noves. L’impacte pot traduir-se en:

• Menor seguretat davant de noves amenaces.
• Pèrdua o robatori de dades sensibles.
• Accés no autoritzat als equips.
• Disminució del rendiment i estabilitat.

La tecnologia avança… i cal estar al dia!

Per protegir els equips i mantenir una experiència digital segura, Microsoft recomana actualitzar a Windows 11. Abans de fer l’actualització, cal verificar si el dispositiu compleix amb els requisits tècnics mínims.

Com podeu saber si el vostre equip està preparat per al canvi?

• Accediu a Configuració > Windows Update.
• Comproveu la versió actual del sistema i les actualitzacions disponibles.
• Consulteu els requisits tècnics de Windows 11 al portal oficial.

Més informació: Trobareu detalls sobre la fi del suport a Windows 10, així com els requisits i instruccions per a l’actualització a Windows 11, visitant el lloc web oficial de Microsoft fent clic aquí.

Recomanació final: No deixeu per a l’últim moment la transició a Windows 11. Anticipar-se a aquests canvis us garantirà un entorn informàtic més eficient i segur.

Abans de marxar de vacances, recorda sol·licitar els dies de cortesia per evitar rebre notificacions electròniques de l’Agència Tributària durant aquest període.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) permet a les persones obligades a rebre notificacions electròniques a través de la Direcció Electrònica Habilitada (DEH) sol·licitar fins a 30 dies naturals a l’any en què no s’enviaran notificacions. Aquests dies són coneguts com a “vacances fiscals”.

Característiques principals:

• Es poden sol·licitar fins a 30 dies naturals (incloent-hi caps de setmana).
• La sol·licitud s’ha de fer amb un mínim de 7 dies d’antelació respecte a l’inici del període desitjat.
• El retard en la notificació durant aquests dies no es considera responsabilitat de l’Administració, sempre que es compleixin els requisits.

Com sol·licitar-los?

Cal accedir a la Seu Electrònica de l’AEAT, a l’apartat “Les meves notificacions” > “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en DEH”. És necessari identificar-se amb DNI electrònic, certificat digital o Cl@ve PIN.

Per a més informació, consulta el següent enllaç

Àrea Fiscal

La del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic incideix de nou en la importància d’una correcta configuració dels criteris d’adjudicació en els contractes de serveis inclosos a l’Annex IV LCSP. L’òrgan de contractació va considerar que la bossa anual d’hores per a serveis extraordinaris constituïa un criteri de qualitat, quan en realitat incideix directament en el preu global del contracte.

La Resolució núm. 282/2025, dictada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), estima un recurs especial interposat per ADN Sindical de Seguridad y Servicios de Cataluña contra els plecs de la licitació tramitada per l’Ajuntament de Constantí per al servei de vigilància i seguretat. Aquesta resolució es produeix en un context en què ja hi havia hagut una anul·lació prèvia dels plecs, precisament per incompliment de l’article 145.4 LCSP, relatiu a la ponderació mínima dels criteris de qualitat en els contractes de serveis especials.

L’element central del litigi rau en la configuració del criteri d’adjudicació consistent en l’oferta d’una bossa anual d’hores extraordinàries sense cost addicional per a l’administració. El tribunal, després d’analitzar detingudament l’objecte del contracte i la seva estructura econòmica, conclou que aquesta bossa d’hores no pot ser qualificada com a criteri de qualitat. La seva oferta impacta de manera directa en el cost global assumit pel licitador i, per tant, la seva naturalesa és inequívocament econòmica. La decisió subratlla la necessitat de valorar amb el màxim rigor qualsevol criteri que suposi una minoració del preu total efectiu del contracte, encara que es presenti formalment com a millora o aportació addicional.

Un aspecte rellevant de la resolució és que el Tribunal aprecia que, sumant els punts assignats al preu (49) i els assignats a la bossa d’hores (30), la ponderació dels criteris econòmics arribava al 79% del total, amb la conseqüent vulneració de l’exigència legal que la qualitat representi almenys el 51% de la puntuació en els serveis de l’Annex IV. La manca de justificació en la memòria tècnica del contracte i l’absència de qualsevol argument de fons per part de l’òrgan de contractació reforcen la tesi estimatòria del recurs.

Aquesta resolució aporta diversos punts crítics d’estudi als operadors de la contractació pública. En primer lloc, recorda l’obligació ineludible de justificar de manera detallada i raonada la naturalesa de cadascun dels criteris d’adjudicació, especialment quan aquests tenen un component econòmic difús. La jurisprudència administrativa i contenciosa-administrativa exigeix que l’òrgan de contractació expliciti per què un determinat criteri contribueix a valorar la qualitat de la prestació i no a reduir el preu.

En segon lloc, la decisió evidencia les conseqüències pràctiques d’una configuració incorrecta dels plecs: la necessitat de desistir de la licitació i tramitar un nou expedient, amb la pèrdua de temps i recursos associada. Aquest extrem, ja posat de manifest en la resolució precedent 125/2025, es veu agreujat per la reiterada passivitat de l’òrgan de contractació a l’hora de complir amb les seves obligacions de remissió documental i d’elaboració de l’informe preceptiu de defensa. El Tribunal aprofita l’ocasió per advertir que aquestes dilacions injustificades contravenen el principi de bona administració i minven l’efectivitat del recurs especial, incidint negativament en els drets dels operadors econòmics.

Finalment, la resolució tanca la porta a la pretensió de la recurrent d’imposar determinats criteris de qualitat alternatius (com ara la possessió de determinades certificacions ISO), recordant que la configuració dels criteris d’adjudicació és competència exclusiva de l’òrgan de contractació, si bé subjecta al respecte escrupolós dels requisits legals de motivació i proporcionalitat.

En conclusió, aquesta resolució reforça la doctrina segons la qual qualsevol element susceptible de minorar el cost final de la contractació, encara que sigui articulat com a bossa d’hores o millora, té naturalesa econòmica i ha de ser computat com a tal als efectes del càlcul de ponderacions de l’article 145.4 LCSP. L’adequada delimitació conceptual dels criteris d’adjudicació i la seva justificació detallada constitueixen garanties bàsiques per a la transparència i la legalitat del procediment de contractació.

Resolucio num 2822025

Definir la mida d’una empresa és important per molts motius. El primer que ens ve al cap és el més operatiu, és a dir, els aspectes relacionats amb el compliment legal i normatiu, com ara les obligacions fiscals, les obligacions laborals o els tràmits administratius. Tanmateix, la importància de la definició de la mida de les empreses va més enllà, ja que afecta també la seva estratègia i la seva capacitat per competir en el mercat, un mercat cada vegada més canviant i dinàmic.

La pertinença a una o altra categoria empresarial incideix directament en l’estratègia financera. En principi, les empreses grans tenen més accés a finançament, talent o tecnologia; ara bé, també es pot donar el cas que el canvi de categoria permeti a algunes empreses accedir a subvencions específiques per a micropimes o pimes, fet que els pot obrir noves oportunitats de negoci.

També és interessant per a les empreses, com comentàvem, que l’ajust dels límits suposa una reducció substancial de les obligacions comptables, fiscals i laborals — menys detalls i menys informació en els comptes anuals, entre d’altres. Això es tradueix en una simplificació de la gestió administrativa i fa que les empreses esdevinguin més àgils i menys burocràtiques.

En conclusió, la mida de l’empresa determina en gran mesura la seva estructura, la seva estratègia i la seva competitivitat. No existeix una “millor dimensió” d’empresa, ja que això dependrà del sector, dels objectius i de l’entorn, entre d’altres factors.

Recordar que Espanya encara no ha fet la transposició completa de la Directiva Delegada (UE) 2023/2775, que modifica els límits per definir la mida d’una empresa i que podrien quedar establerts de la manera següent:

• Microempreses: aquelles amb un balanç que no superi els 450.000 euros i un volum de negoci que no superi els 900.000 euros.
• Petites empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 5 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros.
• Mitjanes empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 25 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 50 milions d’euros.

A més, els estats membres poden establir límits superiors per a les petites empreses, sempre que no superin els 7,5 milions d’euros en balanç i els 15 milions d’euros en volum de negoci.

En resum, la situació actual és que Espanya encara està en procés de transposició de la directiva europea i, per tant, caldrà estar atents a les properes modificacions legals que implementin aquests nous límits.

La consulta pública de la Comissió Europea revela mancances en flexibilitat, accés al mercat i resiliència de les Directives vigents, i apunta a la necessitat d’una reforma que simplifiqui els procediments, reforci els objectius estratègics i adapti el sistema als nous reptes econòmics i socials.

Durant el mes de maig de 2025, la Comissió Europea va publicar l’informe de resultats de la consulta pública sobre l’avaluació de les Directives de Contractació Pública de 2014. Amb la participació de 733 respostes provinents d’agents públics, privats i de la societat civil, l’informe ofereix una visió crítica i reflexiva sobre els èxits i les mancances del marc actual. Com a jurista especialitzat en contractació pública, aquestes conclusions conviden a reflexionar sobre el present i el futur de la regulació en aquest àmbit clau per al funcionament del mercat interior europeu.

Un dels aspectes més destacats és la percepció generalitzada que les Directives no han assolit els objectius de flexibilitat i simplificació normativa: el 54 % dels participants considera que no s’han establert normes més simples, i el 49 % creu que el sistema continua sent poc flexible. Tot i això, es valora positivament la digitalització, especialment per part del sector privat, on el 57 % de les empreses afirma que la contractació electrònica (eProcurement) ha reduït la càrrega administrativa i ha agilitzat els procediments.

Pel que fa a la integritat i la transparència, la valoració és més favorable: un 62 % reconeix que les Directives han incrementat la transparència gràcies a l’estandardització de la publicitat dels procediments. No obstant això, només un 38 % percep que s’hagi reduït la corrupció, la qual cosa suggereix que encara hi ha marge per reforçar els controls i la supervisió.

L’accés al mercat, especialment per a les pimes, continua essent un repte. El 46 % dels enquestats no observa un augment de la competència com a conseqüència del marc actual.

Cal destacar també el component estratègic de la contractació pública, un dels grans eixos de les Directives del 2014. Tot i que els poders adjudicadors afirmen haver incorporat criteris ambientals, socials i d’innovació, els operadors privats discrepen: més del 50 % considera que les Directives no han fomentat activament aquestes pràctiques. Paral·lelament, prop d’un terç dels enquestats qüestiona la rellevància actual d’aquestes normes, fet que reflecteix una desconnexió entre el marc jurídic i les capacitats reals dels operadors econòmics per adaptar-s’hi.

Els reptes relacionats amb la resiliència, com ara la resposta a crisis sanitàries o de seguretat, posen de manifest les limitacions estructurals del model actual: el 49 % considera que les Directives no estan preparades per contribuir eficaçment a l’autonomia estratègica de la UE, i el 44 % dubta de la seva adequació per afrontar disrupcions en les cadenes de subministrament.

Aquestes conclusions reflecteixen una tensió entre els principis rectors de la contractació pública i la creixent pressió perquè aquesta compleixi objectius estratègics, socials i ambientals, fet que planteja la necessitat d’una revisió normativa que abordi una simplificació real i efectiva del règim jurídic (especialment en els procediments de menor valor i en l’aplicació de criteris qualitatius), l’enfortiment de les capacitats tècniques i digitals tant en les administracions com en els operadors econòmics i l’adequació del marc normatiu als contextos d’emergència, que permetin garantir l’interès general sense sacrificar la legalitat.

En definitiva, l’informe posa de manifest allò que el conjunt d’operadors econòmics detectem amb l’aplicació pràctica: que el model europeu de contractació pública necessita evolucionar cap a una major coherència entre mitjans i finalitats, evitant tant el formalisme excessiu com el voluntarisme retòric, i apostant per una contractació pública professional, estratègica i transversal.

El passat 7 d’abril fou publicat el BOICAC núm. 141, en el qual, entre d’altres, s’incorpora la present consulta de comptabilitat.

En concret, es qüestiona el tractament comptable de les despeses d’advocats, assessors i intermediaris que s’han dedicat amb exclusivitat a la negociació del conveni de creditors, així com on han de registrar-se els ingressos obtinguts amb la quitança.

La resposta de l’ICAC és que la comptabilització de l’efecte de l’aprovació del conveni de creditors es reflectirà en els Comptes Anuals de l’exercici en què s’aprovi judicialment, sempre que, de forma racional, sigui previsible el seu compliment i que l’empresa pugui continuar aplicant el principi d’empresa en funcionament.

En relació amb les despeses esmentades en la consulta, l’ICAC conclou que, en el cas que es consideri que aquestes despeses es poden considerar despeses de transacció atribuïbles al passiu, es poden donar dues circumstàncies:

• Si es tracta d’una modificació substancial de les condicions del deute, minoraran l’ingrés que s’hagi produït com a conseqüència de la quitança. Aquest resultat es presentarà en el resultat financer i, si l’import és significatiu, en una partida específica.
• Si no hi ha una modificació substancial del deute, les despeses esmentades es registraran com un ajust en el valor comptable del passiu.

En tot cas, una empresa amb un conveni de creditors aprovat en un procediment concursal i en execució a la data d’aprovació dels Comptes Anuals ha d’incloure a la memòria la informació sobre el concurs de creditors i el conveni.

El 21 de maig de 2025, la Comissió Europea va presentar el quart paquet de simplificació legislativa, conegut com a “Omnibus IV”, amb l’objectiu de reduir les càrregues administratives per a les empreses mitjanes de la Unió Europea. Aquestes mesures busquen fomentar la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació, especialment en un context de rivalitat econòmica amb els Estats Units i la Xina.

Què són les “small mid-caps”?

Les “small mid-caps” són empreses que tenen entre 250 i 750 empleats i un volum de negoci de fins a 150 milions d’euros o actius totals de fins a 129 milions d’euros. A la UE, hi ha aproximadament 38.000 empreses que compleixen aquests criteris. Aquestes empreses sovint es troben en una posició intermèdia: massa grans per beneficiar-se de les exempcions destinades a les pimes, però sense la capacitat administrativa de les grans corporacions.

Mesures clau del paquet Omnibus IV

1. Extensió de beneficis reguladors

Les “small mid-caps” podran accedir a avantatges que fins ara estaven reservats a les pimes, com ara:

• Simplificació en les obligacions de protecció de dades, permetent l’emmagatzematge únicament de dades personals de risc elevat.
• Reducció dels requisits de reportatge en àmbits com els mercats financers i la sostenibilitat.
• Possibilitat d’utilitzar prospectes simplificats per a emissions públiques de valors, amb un estalvi estimat de 20.000 euros per operació.

2. Digitalització i eliminació de tràmits redundants

S’impulsarà la digitalització de processos, com ara:

• Eliminació de la necessitat de proporcionar documents físics, com declaracions de conformitat o instruccions d’ús.
• Ús de codis QR per a la informació de productes, facilitant l’accés a dades per part dels consumidors i autoritats.

3. Harmonització normativa

Es durà a terme una anàlisi per identificar i corregir les incoherències en la transposició de normes europees entre els Estats membres, amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de béns i serveis dins del mercat únic.

Impacte econòmic esperat

La Comissió estima que aquestes mesures podrien suposar un estalvi anual de 400 milions d’euros per a les empreses mitjanes. A més, s’espera que la reducció de càrregues administratives impulsi la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació en sectors clau com la construcció, l’energia, les telecomunicacions i els serveis financers.

Properes passes

El paquet Omnibus IV haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. Es preveu que el procés legislatiu s’estengui durant els pròxims mesos, amb l’objectiu que les mesures entrin en vigor abans de finals de 2025.

Aquestes iniciatives formen part d’un esforç més ampli de la Comissió per reduir les càrregues administratives en un 25% per a totes les empreses i en un 35% per a les pimes abans de 2029.

Amb aquest paquet, la UE busca reforçar el seu teixit empresarial mitjà, reconeixent el seu paper fonamental en l’economia europea i la necessitat de proporcionar-los un entorn regulador més favorable per al seu creixement i expansió.