La nostra opinió

El pròxim 1 de gener de 2026 entra en vigor l’obligació d’adaptar-se als nous sistemes informàtics de facturació VERI*FACTU, d’acord amb el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la normativa de desenvolupament, que estableix un marc normatiu avançat per a la digitalització i el control dels processos de facturació en l’àmbit empresarial.

El sistema Verifactu obliga empreses i professionals a utilitzar sistemes de facturació verificables que compleixin els requisits tècnics definits per Hisenda, i  afecta a totes les persones i entitats que utilitzin sistemes informàtics de facturació per al desenvolupament d’activitats econòmiques, ja siguin contribuents de l’impost sobre societats com contribuents de l’IRPF sempre que facin activitats econòmiques.

Tanmateix, la normativa preveu diversos supòsits d’exoneració i determinades entitats queden fora de la seva aplicació;  entre d’altres:

• Les persones jurídiques que apliquin el Subministrament Immediat d’Informació (SII),
• Les entitats exemptes previstes a l’article 9.1 de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre societats.
• Les entitats parcialment exemptes de l’article 9.2, 9.3 i 9.4 de la mateixa Llei, si be restaran subjectes a les obligacions de facturació previstes al Reial decret 1007/2023 per les operacions que generin rendes que estiguin subjectes i no exemptes de l’Impost sobre Societats.

L’entrada en vigor d’aquesta obligació serà el pròxim 1 de gener del 2026 per als contribuents de l’impost sobre societats; per a la resta d’empreses i autònoms, l’adaptació serà obligatòria abans de l’1 de juliol del 2026. Els desenvolupadors de programari, per la seva banda, han tingut l’obligació de posar a disposició sistemes adaptats des del 29 de juliol del 2025.

L’aplicació del VERI*FACTU està generant nombrosos dubtes entre empreses i professionals, per la qual cosa es recomana iniciar amb antelació els treballs d’adequació als nous requisits per evitar incidències i garantir-ne la plena operativitat. Per tal de resoldre dubtes i facilitar l’accés a la informació, l’Agència Tributària, ha habilitat l’accés a informació sobre els Sistemes Informàtics de Facturació (SIF) i VERI*FACTU a la seva seu electrònica:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/iva/sistemas-informaticos-facturacion-verifactu.html

A més, ja es troba disponible una aplicació gratuïta de facturació habilitada per l’Administració Tributària, adreçada especialment a autònoms, professionals i empreses amb un volum reduït de factures, que permet generar i enviar factures electròniques directament a l’Agència Tributària d’acord amb el reglament VERI*FACTU:

Accés a l’aplicació gratuïta de facturació de l’Agència Tributària

A partir de les dates esmentades, l’ús de sistemes de facturació no verificats pot comportar sancions de fins a 50.000€, i per això resulta recomanable assegurar-se que es compleix correctament amb la normativa d’aplicació i:

• Revisar i actualitzar el programari de facturació.
• Comprovar que els registres i les factures estan correctament encadenats.
• Assegurar que els codis QR de verificació estiguin correctament integrats.

Des de Faura-Casas t’assessorem i et donem suport durant tot el procés d’adaptació a VERI*FACTU, assegurant una transició segura i eficient, minimitzant riscos i sancions, i garantint una gestió òptima de la facturació electrònica.

Departament Fiscal

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 9521, de 16 d’octubre de 2025) ha publicat l’Acord GOV/234/2025, de 14 d’octubre, pel qual s’impulsen mesures urgents per a la restauració dels danys ocasionats per la DANA Alice a les Terres de l’Ebre. Aquest episodi de precipitacions torrencials, ocorregut els dies 12 i 13 d’octubre, ha afectat greument municipis del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, deixant un important impacte en infraestructures, conreus i activitats econòmiques.

L’Acord parteix de la constatació que el canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat d’episodis meteorològics extrems, i que les administracions públiques han de disposar d’instruments legals i financers que permetin una resposta ràpida i coordinada davant d’aquest tipus de situacions. En aquest context, el Govern estableix tres grans línies d’actuació: ajuts directes, finançament preferent i mesures de contractació pública d’emergència.

L’Acord preveu un paquet inicial de 10 milions d’euros, ampliable, destinat a ajuntaments i titulars d’activitats econòmiques que hagin patit danys significatius. Els ens locals de les Terres de l’Ebre podran actuar com a entitats col·laboradores de la Generalitat per gestionar aquests fons i tramitar les sol·licituds de subvenció, la qual cosa permetrà agilitzar els procediments i adaptar-los a la realitat territorial.

A més, es preveu que els departaments competents valorin la possibilitat d’impulsar noves línies d’ajuts en l’àmbit agrari o per a sectors especialment afectats, en coordinació amb l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).

L’Acord GOV/234/2025 també autoritza la creació d’una línia de préstecs de 50 milions d’euros per a empreses i entitats afectades per situacions d’emergència, gestionada conjuntament pel Departament d’Economia i Finances i l’Institut Català de Finances (ICF). D’aquesta dotació, el 75% correspon a l’ICF i el 25% al Departament. Els préstecs es podran retornar en un termini de fins a 10 anys, amb període de carència i tipus d’interès fix preferent, i s’adreçaran a finançar actuacions de recuperació acreditades i vinculades a danys efectius.

Un dels aspectes més rellevants des del punt de vista jurídic és que l’Acord reconeix que els contractes per a la reparació o reposició d’infraestructures afectades poden tramitar-se mitjançant el procediment d’emergència previst a l’article 120 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

Aquest mecanisme permet iniciar immediatament les actuacions necessàries per restablir serveis essencials o evitar danys majors, reduint terminis i simplificant tràmits, sempre que l’òrgan de contractació justifiqui adequadament la concurrència de la situació d’emergència. Es tracta, per tant, d’una aplicació pràctica d’aquesta figura excepcional, que posa en relleu la importància de la planificació i la transparència en la gestió de recursos públics fins i tot en contextos de crisi.

Finalment, l’Acord impulsa la creació d’un grup de treball interdepartamental, amb representants de diversos departaments i entitats públiques com l’ACA i Infraestructures.cat, encarregat d’avaluar els danys i coordinar les actuacions de reparació. També es preveu la dotació de recursos per millorar les infraestructures de protecció civil i el desenvolupament d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud, amb la finalitat de reforçar la capacitat de resposta dels municipis.

Amb aquest Acord, la Generalitat estableix un marc integral d’intervenció davant situacions d’emergència, que combina ajuts econòmics, finançament i contractació pública d’urgència sota criteris de legalitat i eficiència. Es tracta d’un pas endavant en la gestió resilient del territori, que evidencia com la normativa de contractació pública pot adaptar-se a les necessitats reals de la societat en contextos d’excepcionalitat.

Octubre és el mes Europeu de la Ciberseguretat i un cop més, s’ha dut a terme una campanya anual de sensibilització que ofereix orientacions pràctiques per tal que la ciutadania de la Unió Europea es mantingui segura en línia. La campanya ha estat liderada per la Comissió Europea i l’Agència de la Unió Europea per la Ciberseguretat (ENISA), amb suport de diverses organitzacions de tota Europa.

En aquesta ocasió s’ha centrat en les amenaces de phishing, que és el mètode més comú usat pels atacants per a violar la seguretat dels dispositius digitals. En efecte, les estadístiques indiquen que el 60% dels ciberatacs comencen amb el phishing, un intent de robar informació o sistemes d’accés a través de missatges enganyosos o llocs web fraudulents. Però què és el phishing? El phishing pot tenir diverses formes, des de correus electrònics malintencionats als usuaris amb la finalitat que regalin dades confidencials fins a llocs web falsos dissenyats per a capturar detalls d’inici de sessió. Els atacs de phishing i altres amenaces cibernètiques poden tenir conseqüències devastadores, interrompent la nostra infraestructura crítica i negocis, i deteriorant la nostra confiança en el món digital. Per això, aquesta campanya posa molt d’èmfasi en la construcció de coneixement de la ciutadania per a contrarestar aquests atacs, ajudant a fer que fracassin abans que puguin causar dany.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa sota el lema ‘Aixafa l’estafa’ una difusió en mitjans consistent en vuit càpsules amb consells pràctics de ciberseguretat, amb l’objectiu d’oferir eines perquè la població, en especial les persones grans, sàpiguen identificar i evitar les estafes digitals, cada vegada més sofisticades com l’estafa del fill amb problemes, els riscos d’invertir en criptomonedes, la detecció de notícies falses, en què consisteix l’estafa romàntica, quins permisos donem a les aplicacions o la detecció d’estafes en allotjament. Així, amb un format atrevit i en clau d’humor, les càpsules pretenen informar a tothom i fer que es pugui reconèixer i ‘aixafar’ les estafes abans de caure en elles. 

Per altra banda, el passat 16 d’octubre el president del Govern, Pedro Sánchez,  clausurà la dinovena edició del Encuentro Internacional de Seguridad de la Información del Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE) destacant que Espanya és “un dels països més compromesos amb la ciberseguretat del món”, amb “capacitats per sobre de la mitja europea”, fruit d’una “estratègia encertada que combina l’anticipació amb el foment de la cooperació entre el sector públic i el privat”.

Serveis Jurídics

L’Informe 21/2025, de 15 d’octubre de 2025, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC), ofereix una anàlisi precisa sobre una qüestió que fa anys divideix doctrina i pràctica: la compatibilitat dels pagaments menors amb la prohibició de fraccionament indegut prevista a l’article 99.2 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

L’esmentat text interpreta l’article 4 del Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, i ho fa arran de consultes formulades per diversos ajuntaments que buscaven aclarir si és lícit utilitzar contractes menors per atendre necessitats periòdiques o recurrents.

El Decret llei introdueix la categoria dels “pagaments menors”: contractes d’obres, serveis o subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs). La seva tramitació es redueix a l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent, sense necessitat d’informe jurídic ni memòria justificativa.

Ara bé, aquesta agilitat no eximeix de complir els principis generals de la LCSP ni el règim de publicitat activa. Així, a Catalunya, l’article 13 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga a publicar tots els contractes menors, fins i tot els inferiors a 5.000 euros, al perfil del contractant corresponent.

El nucli doctrinal de l’informe és clar: la reiteració d’una mateixa necessitat no converteix per si sola el contracte menor en irregular. La Junta distingeix entre recurrència legítima i fraccionament indegut segons tres criteris:

1. Unitat funcional de l’objecte: només hi ha fraccionament quan la divisió impedeix satisfer completament la necessitat o eludeix la publicitat.
2. Valor estimat agregat: dins d’una mateixa anualitat, el conjunt de contractes no pot superar el llindar del contracte menor (15.000 € per a serveis i subministraments; 40.000 € per a obres).
3. Criteri quinquennal: si, fins i tot agrupant cinc exercicis (durada màxima dels contractes de tracte successiu segons l’art. 29.4 LCSP), el valor total no supera el llindar, no s’ha de considerar fraccionament indegut.

Aquest plantejament permet donar resposta pràctica a situacions freqüents en petits ens locals, entre d’altres, sense incórrer en infracció administrativa.

Tot i aquesta flexibilitat, la JCCPC adverteix que complir les condicions del contracte menor no obliga a emprar-lo. L’òrgan de contractació ha de ponderar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, si la licitació pública (encara que simplificada) resulta més adequada, cal optar per aquesta via.

També recomana diversificar els operadors econòmics per evitar dependències i fomentar la competència efectiva.

El règim dels pagaments menors és aplicable tant als contractes administratius com als privats de l’Administració, i la seva tramitació no requereix l’informe de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

Encara que el criteri és vinculant només a Catalunya, la seva argumentació és plenament coherent amb la doctrina estatal (Informes JCCPE 14/2020 i 7/2023) i amb la interpretació de la OIReScon i el TACRC, que defensen una concepció funcional del contracte menor com a instrument d’eficiència i no d’elusió.

L’Informe 21/2025 estableix una doctrina equilibrada: la contractació menor pot donar resposta a necessitats recurrents sense vulnerar la LCSP, sempre que s’utilitzi amb prudència, transparència i justificació econòmica. No és el caràcter periòdic el que genera irregularitat, sinó l’abús.

La contractació menor no és una escletxa, sinó una eina. L’ús que en fem és el que en determina la legitimitat.

Informe 21-2025

En data 22 d’agost de 2025, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’edicte del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

El Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya i la documentació complementària es poden examinar a la pàgina web del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Fins al 15 de setembre de 2025, inclòs, es podien formular-hi les al·legacions i les observacions que es considerin oportunes.

El Pla comptable actual es va publicar l’any 2008 i des de llavors, només havia tingut una modificació pel Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al Pla de Comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis previstos destaquen:

• Augment dels llindars de l’actiu (passarà a ser 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passarà a ser 8 milions d’euros) que classifica la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda, fet que permetrà a moltes entitats presentar comptes anuals en format abreujat.
• La inclusió de l’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió petita i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers. Aquí destaca el canvi en la classificació de les categories d’actius i passius.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible hi haurà l’obligació d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on s’expliquen com s’han de valorar aquest tipus d’operacions.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també aquelles operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per les quals s’ha tramitat una autorització del protectorat o una declaració responsable, i l’estat de compliment.

D’acord amb el previst a la Disposició transitòria primera, d’aprovar-se el decret de modificació, la data de primera aplicació s’estableix que serà en els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2027.

El passat 12 de setembre de 2025 va entrar en aplicació el Reglament (UE) 2023/2854 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2023, sobre normes harmonitzades per a un accés just a les dades i la seva utilització, i pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2017/2394 i la Directiva (UE) 2020/1828. Aquest text, més comunament conegut com a “Data Act” o “Llei de Dades”, marca un abans i un després en la manera com es regulen les dades generades pels productes connectats o “Internet of things” (IoT),  i els serveis digitals a la Unió Europea. La norma és una de les peces centrals de l’estratègia europea de dades i es presenta com un instrument fonamental per assolir els objectius de la Dècada Digital i impulsar la transformació tecnològica de la Unió Europea.

La gran novetat del Data Act és que deixa enrere la idea de “propietat” de la dada per posar l’accent en el control d’accés. Fins ara, els fabricants i proveïdors eren els principals custodis de la informació que generaven els dispositius IoT. Els usuaris -tant consumidors com empreses- sovint es trobaven en situació de dependència, sense possibilitat real de recuperar o reutilitzar les seves pròpies dades. El nou reglament corregeix aquesta asimetria establint un conjunt de drets clars per als usuaris i d’obligacions concretes per als titulars de les dades, amb l’objectiu de construir un mercat més just, interoperable i competitiu.

Un dels pilars del Data Act és el dret d’accés (art. 4). Quan un usuari utilitza un producte connectat, com ara un vehicle intel·ligent, una màquina industrial o un televisor amb connexió a internet, genera un flux constant d’informació: dades de rendiment, de consum, d’entorn o d’interacció. Fins ara, aquest flux quedava en mans del fabricant. A partir d’ara, els usuaris tindran el dret a obtenir aquestes dades sense cap cost addicional, sense demora i en formats estructurats i llegibles per màquina. La norma estableix que aquestes condicions han de ser sempre justes, transparents i no discriminatòries, i alhora garanteix que es preservin secrets comercials, drets de propietat intel·lectual i dades personals.

El reglament també introdueix un element transformador: la possibilitat que els usuaris comparteixin les seves dades amb tercers de la seva elecció (art.5). Això significa que un agricultor podrà enviar directament la informació de rendiment de la seva maquinària a un proveïdor de serveis d’anàlisi independent, o que un consumidor podrà autoritzar un taller local a rebre les dades del seu vehicle connectat per fer reparacions més eficients. Aquesta obertura pretén fomentar una competència més sana i trencar monopolis encoberts, ampliant les opcions disponibles per a usuaris i empreses.

A més, la norma preveu supòsits especials, com el dret de les administracions públiques a accedir a dades del sector privat en situacions d’emergència (art. 15). En aquests casos, les dades s’hauran de facilitar sense cost, però el titular rebrà un reconeixement públic pel seu paper en la gestió de la crisi. Aquest mecanisme busca equilibrar l’interès general amb la necessitat de mantenir la confiança entre actors públics i privats.

No obstant, el desplegament pràctic del Data Act no serà senzill. Les empreses hauran de coordinar equips tècnics, legals i comercials per garantir el compliment de les obligacions. Caldrà revisar contractes, repensar processos interns i redissenyar productes perquè siguin compatibles amb el principi d’accessibilitat. Però aquesta mateixa complexitat amaga una oportunitat. Les organitzacions que s’hi adaptin amb rapidesa no només compliran amb la llei, sinó que podran posicionar-se al capdavant d’un mercat de dades més dinàmic, divers i obert.

En definitiva, el Data Act no atorga la propietat de les dades als usuaris, però sí que trenca els murs que impedien el seu accés i ús. És una norma que obre portes a noves formes de competència i col·laboració i que, ben aplicada, pot convertir-se en un motor de creixement i innovació per a tot l’ecosistema europeu. Les empreses i institucions que entenguin aquest canvi no com una càrrega, sinó com una oportunitat, tindran molt de guanyat en la cursa cap a la nova economia de la dada.

En tot cas, convé destacar que la nova regulació s’aplica tant a dades personals com a no personals i, per tant, es troba en interacció amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Quan es tractin dades de caràcter personal, el RGPD continua sent la norma de referència i preval sobre la Data Act com a legislació especial. Això implica, en altres paraules, que ambdues normes seran complementàries l’una de l’altra, i hauran d’actuar de manera coordinada.

El Tribunal Suprem ha fet una passa important a favor de la transparència. En una decisió històrica, la sentència núm. 1119/2025, d’11de setembre de 2025, ha donat la raó a la Fundació Ciudadana Civio, i ha establert que els ciutadans tenen dret a accedir al codi font dels programes informàtics que fa servir l’Administració per prendre decisions automàtiques.

El cas concret es basa en l’aplicació BOSCO, que el Ministeri de Transició Ecològica utilitza per decidir qui pot rebre el bo social, una ajuda per a la factura elèctrica. La Fundació Civio volia saber exactament com funcionava l’algorisme de l’aplicació per comprovar que no hi hagués errors o que es fes servir de manera justa.

Tant el Consell de Transparència com l’Audiència Nacional havien negat l’accés, argumentant que el codi font estava protegit per la propietat intel·lectual i que divulgar-lo podria comprometre la seguretat.

El Tribunal Suprem, però, ha rebatut aquests arguments:

• Naturalesa del dret d’accés a la informació pública: La sentència recalca que el dret d’accés a la informació pública no és només un principi orientador per a l’administració, sinó un dret constitucional subjectiu exercitable pels ciutadans. Aquest dret esdevé particularment rellevant amb l’ús de noves tecnologies, com els sistemes de presa de decisions automatitzades.
• Principi de transparència algorítmica: La sentència reconeix la importància de la “transparència algorítmica” per garantir la rendició de comptes i evitar l’opacitat en les decisions públiques.
• Ponderació de drets i límits: El Tribunal Suprem resol que la simple invocació de la propietat intel·lectual no és suficient per denegar l’accés, especialment quan el programa ha estat desenvolupat per una administració pública per a l’exercici de funcions públiques.
• Seguretat Pública vs. Transparència: Respecte a l’argument de la seguretat pública, el Tribunal Suprem considera que la mera afirmació que la revelació del codi font augmenta la vulnerabilitat del sistema no és un motiu suficient per denegar l’accés. S’assenyala que la transparència pot, de fet, contribuir a la millora del codi i a la seva seguretat, i que, en qualsevol cas, els riscos poden ser gestionats amb mesures com la prohibició de la difusió no autoritzada o la signatura de compromisos de confidencialitat.
• La Funció Pública de BOSCO: La sentència destaca la rellevància pública de l’aplicació BOSCO, ja que serveix per a l’exercici d’una funció pública amb una important projecció social: la protecció dels consumidors vulnerables i la lluita contra la pobresa energètica. El Tribunal Suprem subratlla que la Fundació Ciudadana Civio, com a entitat de vigilància social, té un interès legítim en verificar si l’algorisme de l’aplicació s’ajusta a la llei per evitar possibles errors o discriminacions.

Aquesta sentència anul·la les decisions anteriors i obliga el govern a donar el codi font de l’aplicació BOSCO a la fundació. Això obre la porta a un control més efectiu sobre l’ús de la tecnologia per part de les administracions i dels ciutadans especialment quan afecta els drets i les llibertats d’aquests.

Aquest article analitza en profunditat l’impacte jurídic i administratiu de l’Avantprojecte de Llei per al Bon Ús i la Governança de la Intel·ligència Artificial a Espanya, en connexió estreta amb el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024.

Llegir article: IMPACTO DEL ANTEPROYECTO DE LEY

El passat 29 de juliol fou publicada al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 7/2025, de 28 de juliol, per la qual es crea l’Agència Estatal de Salut Pública (AESAP) i es modifica la llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública. La llei va entrar en vigor el dia 30 de juliol. BOE

La necessitat d’ordenar i modernitzar l’estructura de salut pública a Espanya va quedar de manifest durant la pandèmia de la COVID-19, però ja era una qüestió pendent des de fa temps.

La llei estableix la creació de l’AESAP, una institució adscrita al Ministeri de Sanitat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió, amb l’objectiu de preparar, preveure, detectar i respondre ràpidament davant amenaces i riscos per a la salut pública de la població.

Es posa l’enfocament en “Una sola salut” com a eix fonamental, entenent que la salut humana, animal i mediambiental són interdependents, per tal de promoure el benestar global. El fi és reforçar les polítiques basades en evidència científica i equitat en salut, reduint desigualtats i millorant la preparació davant crisis sanitàries, com va ser la pandèmia de COVID-19.

Les funcions principals de l’Agència estan orientades a:

• Vigilància en Salut Publica. Vigilància, identificació i avaluació de l’estat de salut de la població, prevenció, promoció de la salut, comunicació de riscos i amenaces en matèria de salut publica en especial atenció  a les desigualtats socials en salut.
• En matèria de Sanitat Ambiental. Identificació i avaluació de riscos sanitaris ambientals (químics, biològics, físics), i formulació de recomanacions. Coordinació de la Red Estatal de Vigilància en Salut Pública, amb informes tècnics anuals sobre l’estat de salut i  benestar  de la població.
• En matèria de preparació i resposta davant emergències de salut publica. Elaboració de plans estatals de preparació i resposta davant  emergències sanitàries, gestió de reserves estratègiques sanitàries, en col·laboració amb  el Sistema de Seguridad Nacional.
• En matèria de salut publica internacional. Representació tècnica del Ministeri de Sanitat davant organismes internacionals en matèria de salut pública.
• En matèria d’informació i comunicació en salut. Comunicació responsable a la ciutadania, incloses estratègies per combatre la desinformació en salut.
• En matèria d’assessorament i avaluació  de les actuacions de salut publica. Assessorament tecnicocientífic en planificació d’intervencions sanitàries.
• En matèria d’investigació i capacitació professional en salut publica.  Impulsar la investigació en salut publica, la orientació de les seves prioritats i la participació en activitats d’investigació Orientar i participar en programes de formació i desenvolupament professional dels professionals de la salut publica i impulsar polítiques de captació i retenció del talent. Col·laborar en la innovació en salut publica.

Modificacions principals de la Llei 33/2011:

• S’afegeix a l’article 3 un nou apartat i), que correspon al principi “Una sola salut”.
• L’article 12.3 s’actualitza per exigir sistemes d’alerta precoç i resposta ràpida davant amenaces a la salut pública.
• Es redefineix l’article 47 per formalitzar la creació i funcions de l’AESAP: coordinació tècnica, vigilància, informes anuals i col·laboració amb xarxes estatals, autonòmiques i locals.
• S’afegeix una disposició addicional octava: obligació de subministrament de dades rellevants per l’atenció en salut pública per part de totes les administracions i entitats, públiques i privades.

Altres disposicions importants de la llei:

• S’introdueixen disposicions addicionals relacionades amb aplicacions i plataformes tecnològiques, amb taxes exigibles per serveis i activitats dutes a terme en matèria de plaguicides d’ús ambiental i en la indústria alimentària, així com en la distribució i ús de medicaments veterinaris. També es regula la col·laboració del sector farmacèutic en la preparació i resposta davant emergències sanitàries.
• Les disposicions finals inclouen ajustos legislatius per altres lleis vinculades, l’estatut de la nova Agència, el desenvolupament reglamentari i la vigència de la llei.

Conclusió:

La Llei, amb 8 articles, estableix una nova estructura sanitària central amb l’Agència Estatal de Salut Pública, amb el mandat de dirigir la vigilància epidemiològica, la resposta davant emergències sanitàries i promoure la salut amb un enfocament científic, integrat i equitatiu, sota el principi d’“Una sola salut”.

Ara, els deures corresponen al Ministeri, que disposa d’un termini de sis mesos, és a dir, fins al 29 de gener de 2026, per desenvolupar el Reglament. També està pendent l’assignació de la ciutat seu de l’AESAP, que ha de ser fora de la capital de l’Estat.

Caldrà, per tant, estar a l’aguait dels esdeveniments dels pròxims mesos.

La Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya anuncia la integració funcional entre la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) i el Registre Públic de Contractes (RPC) amb l’objectiu de millorar l’eficiència, la coherència de les dades i el compliment normatiu.

La contractació pública a Catalunya fa un pas important cap a la digitalització integral amb la posada en marxa de la integració entre la PSCP i el RPC. Aquesta actuació, prevista dins l’Estratègia Catalana de Millora de la Compra Pública 2022-2026, té com a finalitat reforçar la fiabilitat de les dades contractuals, reduir càrregues administratives i evitar la duplicació d’informació entre sistemes. La integració permetrà que determinades dades publicades a la PSCP siguin traslladades de manera automatitzada al RPC, donant compliment al principi de “només una vegada” i reforçant la traçabilitat dels expedients. Aquesta operació implica canvis tècnics en les plataformes i en els sistemes gestors d’expedients, així com l’activació progressiva d’un conjunt de camps i validacions que esdevindran obligatoris.

El desplegament es durà a terme en fases. En una primera etapa s’ha iniciat un pilotatge amb entitats seleccionades de l’àmbit de la Generalitat i del món local. A partir del segon semestre de 2025 es preveu l’activació gradual de la resta d’òrgans de contractació, amb contacte personalitzat, accés a formació i guies operatives. Finalment, el 2026 es posarà en marxa el nou RPC, moment en què es desactivaran els serveis web previs, i la PSCP esdevindrà l’únic canal habilitat per a l’enviament de dades al registre.

L’abast de la integració cobreix diverses fases del cicle contractual, incloent adjudicacions, formalitzacions, execució, modificacions, pròrrogues, extincions i publicacions agregades. Tot i això, determinades casuístiques (com els contractes multiadjudicats, els encàrrecs a mitjà propi, les compres precomercials o les modificacions subjectives) restaran fora del circuit automatitzat i hauran de continuar informant-se manualment al RPC fins a la posada en funcionament de la nova versió. Per facilitar el seguiment del procés, s’ha habilitat una consola per consultar l’estat dels enviaments i detectar possibles incidències, que seran notificades als perfils validadors designats.

Aquesta integració representa un avenç rellevant en la consolidació d’un model corporatiu de contractació electrònica interoperable, eficient i alineat amb els requeriments de la LCSP i les exigències de transparència i rendició de comptes. Per part dels òrgans de contractació, serà essencial preveure les adaptacions tecnològiques i organitzatives necessàries, revisar els procediments interns i garantir la capacitació dels equips tècnics per tal d’assegurar una implementació efectiva.