La nostra opinió

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha fet públic el Butlletí de Notícies RED 12/2025, en el qual s’anuncia l’inici, a partir de l’1 de gener de 2026, del procediment de regularització anual de les bases i quotes dels treballadors enquadrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) corresponents a l’exercici 2024.

Aquest procediment s’aplica a totes les persones treballadores per compte propi que hagin estat en situació d’alta almenys un dia durant l’any 2024 i es basa en els rendiments nets comunicats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). El butlletí explica el desenvolupament del procés, els terminis, les opcions disponibles per mantenir determinades bases de cotització, els canals d’atenció habilitats i les implicacions sobre la tarifa plana.

1. Desenvolupament del procediment de regularització

El procés s’iniciarà al gener de 2026 mitjançant notificacions enviades a través del sistema NOTESS. La regularització s’estructura en tres etapes diferenciades:

Primera fase: Inclou els autònoms que, durant 2024, van cotitzar per una base superior a la que resultaria dels seus rendiments nets computables. En aquests casos, es permet mantenir la base cotitzada sempre que no superi la base vigent a 31 de desembre de 2022. L’opció de manteniment s’haurà d’exercir abans que finalitzi el mes següent al de la recepció del tràmit d’audiència (normalment fins al 28 de febrer de 2026 si la notificació es rep al gener).

Segona fase:  Prevista per a mitjans de febrer de 2026, afectarà els autònoms que es trobin en alguna de les situacions següents:

• Haver cotitzat per una base superior a la que correspon als seus rendiments.
• Haver cotitzat per una base inferior a la que correspon.
• No haver presentat la declaració de l’IRPF davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).
• Haver presentat la declaració sense declarar ingressos.

Tercera fase: Comprèn aquells supòsits en què la base provisional passa a tenir caràcter definitiu de manera automàtica, ja sigui perquè s’ajusta al tram de rendiments corresponent o perquè el període d’alta no és susceptible de regularització. 

2. Canals d’informació i suport

La TGSS posa a disposició diversos canals per atendre consultes relacionades amb la regularització:

• De forma telemàtica per part d’usuaris autoritzats del sistema RED a través del sistema CASIA,(Coordinació, Atenció i Suport Integral a l’Autoritzar RED) mitjançant un tràmit telemàtic específic de regularització del RETA.
• A l’Oficina Virutal de la Seguretat Social, que permet consultar la regularització i, si escau, sol·licitar el manteniment d’una base superior dins del termini establert.
• Atenció telefònica, a través dels números 908 706 767 i 901 203 040 (opció 9 després de seleccionar “Autoritzat RED”), amb identificació prèvia de l’autoritzat RED i de l’autònom afectat.

3. Serveis disponibles a l’Oficina Virtual

A l’Oficina Virtual s’habiliten els serveis següents:

• Regularització en curs: permet consultar les dades que originen la regularització i exercir, si escau, l’opció de mantenir una base superior (per als autònoms no notificats mitjançant tràmit d’audiència – models TA U 24 XXX).
• Regularitzacions finalitzades: permet accedir a processos de regularització d’exercicis anteriors ja tancats. Actualment, només està disponible la corresponent a l’any 2023.

L’opció de manteniment de la base es pot revocar dins del mateix termini i a través del mateix servei telemàtic.

4. Comunicacions informatives prèvies

Abans de l’enviament de les notificacions administratives formals, la TGSS remetrà correus electrònics informatius als autoritzats RED afectats, des de l’adreça
tcomunica.tgsssscc.sgacor@tgss.mkcld.seg-social.es, amb l’assumpte “Regularització anual treballadors autònoms”.

Aquests avisos tenen un caràcter merament informatiu i no substitueixen la notificació administrativa oficial.

5. Efectes sobre la tarifa plana

D’acord amb l’article 38 ter de la Llei General de la Seguretat Social:

• El primer període de tarifa plana (12 mesos) no està subjecte a regularització.
• Durant el segon període (altres 12 mesos), només es regularitzarà si els rendiments nets anuals superen el salari mínim interprofessional anual de l’exercici corresponent.

En aquest supòsit, es reclamaran les quotes no ingressades pels mesos en què es va aplicar la reducció, calculant la part proporcional dels rendiments imputables a aquests mesos.
Tot i que el benefici es perd respecte a 2024, es manté per a 2025, i la seva procedència es verificarà en l’exercici següent. Aquesta situació s’indicarà expressament a la resolució de regularització (models TA TPR 24 XXX).

6. Informació fiscal facilitada per l’Agència Espanyola d’Administració Tributària

L’AEAT ha publicat les caselles i claus fiscals que comunica a la TGSS per determinar la base definitiva de cotització, segons el tipus d’activitat desenvolupada:

• Activitats econòmiques, empresarials o professionals: caselles específiques del model 100 de l’IRPF.
• Activitat a través de societats o entitats:
  • Model 190, relatiu als rendiments del treball (incloent consellers i administradors).
  • Model 193, corresponent als rendiments del capital mobiliari.

En el cas de contribuents sotmesos a les hisendes forals del País Basc o de Navarra, les caselles aplicables s’adaptaran a la normativa foral corresponent.

El 24 de desembre es va publicar al BOE el Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, pel qual es prorroguen diverses mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat social i s’adapten mesures urgents en matèria tributària i de Seguretat Social.
Entre les principals novetats, el Reial decret llei incorpora una disposició transitòria quarta al Reglament de l’IVA, que estableix un termini extraordinari fins al 31 de gener de 2026 per a: la renúncia extraordinària a la llevança dels llibres registre mitjançant la Seu Electrònica de l’AEAT (SII), i la baixa extraordinària del règim de devolució mensual de l’IVA per a l’any 2026.
Una mesura rellevant per a les empreses i professionals acollits al SII que vulguin revisar la seva situació de cara al proper exercici.

La Disposició addicional quarta, publicada al BOE, estableix que, a efectes exclusius de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital, no es tindran en compte les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 fins al tancament de l’exercici que s’iniciï l’any 2026.

Aquesta mesura, adoptada en el context dels efectes econòmics de la COVID-19, permet excloure aquestes pèrdues del còmput del patrimoni net a efectes de dissolució.

Cal recordar que:

L’exclusió opera únicament a efectes de la causa de dissolució.

Si, un cop excloses les pèrdues de 2020 i 2021, en els exercicis 2022 a 2026 el patrimoni net queda per sota de la meitat del capital social, els administradors hauran d’adoptar les mesures previstes legalment (convocatòria de junta, ajust del capital o dissolució).

Una mesura que aporta seguretat jurídica i facilita la planificació societària de les empreses.

El 16 de desembre de 2025, el Parlament Europeu va aprovar la reforma Òmnibus I, el primer «paquet legislatiu òmnibus» de la Unió Europea, per tal de fixar el marc regulador de sostenibilitat de la Unió.

Es pretén reduir les càrregues administratives de les empreses i millorar-ne la competitivitat, sense renunciar als objectius del Pacte Verd Europeu (Green Deal).

El text final de la Directiva Òmnibus entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.

L’aprovació de la Directiva Òmnibus I implica que únicament estan obligades a proporcionar informació de sostenibilitat sota la CSRD aquelles empreses que, durant dos exercicis consecutius, tinguin una plantilla superior a 1.000 persones treballadores i una xifra de negoci net superior a 450 milions d’euros. Aquests límits s’apliquen tant a empreses que reporten individualment com a grups consolidats i suposen una disminució d’entre el 80 i el 90 % del nombre d’empreses que, amb els límits actuals, haurien de reportar per complir amb la normativa.

El text aprovat contempla també una revisió dels límits en un termini de cinc anys.

Les empreses que estan obligades hauran de reportar a partir de l’any 2028, amb les dades del 2027.

Els requisits seran molt menys exigents que la proposta inicial de la CSRD. En aquesta línia, l’EFRAG ha realitzat una proposta de simplificació de les normes que ha de ser aprovada en els propers mesos pel Consell de la Unió Europea.

Òmnibus I també limita la informació que les empreses subjectes a la CSRD poden sol·licitar a la seva cadena de valor: proveïdors, clients, etc.

Un altre aspecte és la revisió de la verificació de la informació. En aquest sentit, es manté l’obligació de verificació de la informació de sostenibilitat per part d’una entitat externa independent, per tal de garantir que no hi hagi errades significatives, però l’abast de la verificació serà limitat i es desenvoluparà d’acord amb el que prevegi un acte delegat que haurà de ser aprovat per la Comissió abans de l’1 de juliol de 2027.

Els estats membres tenen un termini de dotze mesos per tal de transposar Òmnibus I al seu ordenament jurídic.

Per tant, de moment, les empreses que estan obligades a publicar anualment els EINF han de continuar fent-ho.

No cal oblidar tampoc que la informació sobre sostenibilitat és voluntària per a totes aquelles empreses que no estan obligades a publicar anualment l’EINF.

En definitiva, haurem d’estar pendents de la publicació de la Directiva al Diari Oficial de la Unió Europea, que marcarà la data d’entrada en vigor de la mateixa.

El debat suscitat per l’eventual introducció del preu com a únic criteri d’adjudicació als contractes públics evidencia un desconeixement profund del model europeu vigent. Tant la normativa com la majoria de doctrines insisteixen que la contractació pública no s’ha d’orientar al cost immediat més baix, sinó al valor econòmic i social generat per la millor relació qualitat-preu. Convertir el preu en l’únic paràmetre de decisió no simplifica el sistema: l’empobreix, soscava l’eficiència i contradiu els principis de proporcionalitat, transparència i bona administració que sustenten la Llei de contractes del sector públic.

Article publicat  a la web del Obsertario de Contratación Pública  https://www.obcp.es/opiniones/el-precio-como-unico-criterio-de-adjudicacion-una-involucion-contraria-al-modelo-europeo

Tenir un pla d’igualtat degudament registrat no és només una obligació legal de les empreses de més de 50 treballadors des de l’any 2020, sinó també una necessitat absoluta, ja que no tenir-lo pot tenir conseqüències imprevistes i desproporcionades: multes per incompliment d’obligació legal (que poden arribar a més de 200.000 euros en casos greus), risc reputacional, limitacions en licitacions i concursos i pèrdua de subvencions i ajudes. Com a mostra de les conseqüències que pot tenir la manca d’un pla d’igualtat hi ha el contracte de ciberseguretat de l’Estat, que no s’ha pogut concedir ni a Telefònica ni a MasOrange per culpa que un dels seus socis no tenia pla d’igualtat registrat.

La necessitat absoluta del pla d’igualtat contrasta, tanmateix amb la dificultat que suposa per a moltes empreses emprendre un projecte d’aquest tipus, tal com està previst legalment. No ens podem enganyar i pensar que es tracta d’una simple formalitat. El pla d’igualtat, tal com preveu la legislació, requereix una negociació amb la representació legal dels treballadors que tingui l’empresa (generalment, el Comitè d’Empresa) o amb els sindicats més representatius, si l’empresa no té representants dels treballadors, i implica l’elaboració d’una anàlisi exhaustiva sobre la situació retributiva de l’empresa i la valoració dels llocs de treball, a més d’una diagnosi estructurada sobre diferents aspectes relatius a la igualtat. D’altra banda, el pla negociat ha de contenir mesures detallades amb calendari d’execució, destinació de recursos, persones assignades i previsió de valoració. Sovint es tracta d’un projecte que es pot allargar durant mesos i que, en dependre d’una negociació, pot plantejar problemes seriosos a l’hora de ser aprovat. A tot això hem d’afegir el fet que el registre examina amb molta atenció que s’hagin satisfet totes les formalitats previstes per la llei i, en cas que no sigui així, denega el registre, deixant l’empresa en situació d’incompliment. Per tant, és molt important que tot el projecte tingui en compte aquells aspectes formals més fonamentals.

La normativa vigent sobre plans d’igualtat, en definitiva, planteja un repte important per a totes les empreses, ja que suposa un esforç significatiu en temps, recursos i dedicació, però és un esforç que manifestament no pot deixar de fer-se, tenint en compte que l’incompliment té conseqüències encara més costoses.

La Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) ha resolt recentment un procediment sancionador (ref. EXP202402851) contra IDCQ Hospitales y Sanidad, S.L.U. (Hospital Universitari Quirónsalud Madrid) arran de la destrucció d’un CD que contenia imatges de ressonàncies magnètiques aportades per un pacient per ser comparades amb una prova diagnòstica realitzada al centre.

El cas ha generat especial interès perquè posa el focus en qüestions clau per al sector sanitari: el tractament de dades de salut, la gestió de suports físics lliurats pels pacients i l’abast de les obligacions de conservació vinculades a la història clínica.

Els fets es remunten el novembre de 2021, quan un pacient va acudir a l’Hospital Quirónsalud Madrid per fer-se una ressonància magnètica i va aportar un CD amb imatges de proves prèvies realitzades entre 2018 i 2020. Aquell mateix dia va signar un document en què s’indicava que els resultats i informes estarien disponibles durant un mes per a la seva retirada. Quan el pacient va intentar recuperar el CD quatre mesos després, el centre li va comunicar que ja havia estat eliminat per limitacions d’espai a l’arxiu. Davant d’això, va presentar reclamació primer davant del propi hospital i, posteriorment, davant l’AEPD.

En la seva defensa, IDCQ Quirónsalud va sostenir que les imatges contingudes al CD no havien estat generades pel seu centre, sinó per un altre hospital, i que havien estat aportades directament pel pacient. Segons el seu criteri, les obligacions legals de conservació de documentació clínica s’apliquen principalment a la informació creada pel propi centre sanitari i no necessàriament als materials externs lliurats pel pacient. Partint d’aquesta premissa, el centre va argumentar que, en absència d’una obligació específica de conservació, mantenir el CD hauria estat contrari als principis de minimització de dades i limitació de la finalitat del RGPD i que, per tant, no disposaven de base de legitimació suficient, en els termes de l’article 6, per conservar-lo més enllà del termini previst.

L’hospital també va remarcar que la informació que el metge va considerar rellevant sí que es va incorporar a la història clínica del pacient, en forma d’informe mèdic. La resta d’imatges no es van integrar perquè, segons el criteri clínic del facultatiu, no eren necessàries per garantir la continuïtat assistencial.

A més, IDCQ va defensar que disposava d’un procediment intern que regulava la recollida, custòdia i eventual destrucció de proves mèdiques aportades pels pacients. Aquest procediment establia un termini d’un mes perquè els suports físics fossin retirats i, passat aquest període, preveia la destrucció del material no recollit. Segons el centre, el pacient havia estat informat d’aquest termini i, un cop transcorregut, la destrucció del CD es va justificar com una mesura tècnica i organitzativa necessària i proporcionada en el marc del principi de privacitat des del disseny i per defecte.

La resolució de l’AEPD, però, va rebutjar aquests arguments. L’Agència va considerar que el tractament de dades controvertit (la supressió de les dades que contenia el CD) no tenia una base legitimadora suficient que l’emparés, ja que no existeix cap obligació legal que permeti aquesta destrucció abans del termini mínim de cinc anys previst per la normativa sanitària.

En aquest sentit, la AEPD va recordar que l’article 17.1 de la LBAP estableix que els centres sanitaris han de conservar la documentació clínica en condicions que garanteixin el seu correcte manteniment i seguretat, encara que no necessàriament en el suport original, durant el temps adequat a cada cas i, com a mínim, cinc anys des de l’alta de cada procés assistencial, sense especificar que aquesta obligació només faci referència a la documentació que ha estat elaborada pel centre, de manera que inclouria també aquella documentació clínica aportada directament pel pacient. La normativa catalana reforça aquesta idea, i afegeix que les mesures de seguretat previstes a aquest respecte hauran d’estar recollides en protocols interns aprovats per la direcció del centre.

Pel que fa als protocols interns al·legats per l’hospital, la resolució posa de manifest que aquests no estaven degudament implantats ni elaborats en el moment dels fets, sinó que es van aprovar amb posterioritat al procediment sancionador, motiu pel qual no es van tenir en compte com a circumstància atenuant. L’Agència va destacar, a més, la gravetat que un grup hospitalari de la dimensió de Quirónsalud no disposés, en aquell moment, de protocols clars sobre la custòdia i destrucció tant de la documentació clínica generada pel propi centre com dels suports aportats proactivament pels pacients, arribant a qualificar la pràctica de “negligència greu”.

La resolució va imposar sancions per infraccions dels articles 6, 9 i 25 del RGPD, qualificades com a molt greus, amb un import total d’1.200.000 euros.

Més enllà de la controvèrsia jurídica, el cas ofereix lliçons rellevants per als centres sanitaris. És essencial disposar de protocols clars sobre la gestió dels suports físics que aporten els pacients, establir criteris sòlids sobre els terminis de conservació i devolució, i comunicar-los de manera transparent.

Finalment, aquesta resolució posa de manifest que la gestió de dades de salut, fins i tot quan es tracta de suports físics aparentment “externs”, exigeix un enfocament especialment acurat des de la perspectiva del RGPD i obliga els centres sanitaris a revisar i reforçar les seves pràctiques internes.

Tot i que caldrà esperar a la seva aprovació, a continuació us resumim el més destacat del projecte de Reial Decret en matèria de registre de jornada del Ministeri de Treball i Economia social.

En primer terme s’estableix l’obligatorietat d’un registre diari per mitjans digitals, el qual compleixi tres requisits fonamentals: objectivitat, fiabilitat (impossibilitat de modificació i rastre de canvis autoritzats) i accessibilitat.

Tanmateix, es fixa el contingut mínim que es pretén que aquest contingui, consistent en:

• Identificació de la persona treballadora
• Règim de jornada (completa o parcial)
• Horaris concrets d’inici i finalització de la jornada
• Horaris d’inici i fi de pauses no computables com treball efectiu
• Indicació de si la jornada es realitza presencialment o a distància
• Identificació de les hores ordinàries, extraordinàries o complementàries, i la seva compensació o retribució
• Registre de temps d’espera o disposició
• Registre d’interrupcions vinculades a la desconnexió digital
• Indicació de mesures de conciliació o flexibilitat utilitzades
• Totalització diària i mensual
• Identificació de modificacions i les seves autoritzacions

Aquest registre de jornada haurà de permetre l’accés a les persones treballadores (que a més en rebran un resum juntament amb la nòmina), la representació legal de les persones treballadores i la Inspecció del Treball (immediat i en qualsevol moment). Així mateix, el registre haurà d’estar en un format llegible, tractable i compatible amb sistemes d’ús generalitzat.

Destaquem també que es preveu l’obligatorietat per cada empresa d’elaborar un Protocol d’organització i documentació del registre de jornada, prèvia informació i consulta a la representació legal de les persones treballadores (RLT), que inclogui el procediment de pràctica i modificació d’assentaments, la informació registrada i criteris de minimització de dades personals, el sistema d’avaluació periòdica del funcionament del registre amb participació de l’empresa i la RLT.

Finalment, es preveuen particularitats pel que fa a les subcontractacions (l’empresa contractista ha de garantir que les persones treballadores puguin registrar la jornada al centre de treball on presten serveis), posada a disposició de les persones treballadores per ETT (el compliment de l’obligació correspon a l’empresa usuària), així com s’estén l’obligatorietat de registre de jornada a les relacions laborals de caràcter especial i a les jornades especials de treball.

Tot i així, com s’indicava, cal esperar al text definitiu de la norma i veure com i quan s’acaba aprovant. En aquest sentit, hi ha discrepàncies internes dins del govern sobre els terminis i la remissió de la mesura. A més, els sindicats reclamen negociar el text final, mentre la CEOE ja es prepara per recórrer el decret davant del Tribunal Constitucional.

Article publicat al Butlletí informatiu del Bufet Vallbé (octubre 2025)

El volum d’operacions i l’import net de la xifra de negocis (INXN) són dues magnituds que s’utilitzen, habitualment, a nivell comptable i fiscal, però amb diferències conceptuals i de càlcul rellevants.

Volum d’operacions: s’utilitza principalment a l’àmbit de l’IVA per determinar llindars i règims especials. A títol d’exemple:

o Criteri de caixa. Poden aplicar el règim especial del criteri de caixa en IVA els subjectes passius de l’impost el volum d’operacions dels quals durant l’any natural anterior no superi 2.000.000€.

o Gran empresa. Aquesta magnitud també determinarà la condició de Gran Empresa (si és superior a 6.010.121,04€), a efectes d’obligacions fiscals.

Import net de la xifra de negocis (INXN): és una magnitud clau en la comptabilitat mercantil i fiscal, utilitzada per determinar la mida de l’empresa, les obligacions comptables i fiscals, i l’aplicació d’incentius fiscals.

Com es calcula el volum d’operacions?

Comprèn l’import total de tots els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats pel subjecte passiu durant l’any natural anterior, inclosos els exempts.

No s’inclouen al volum d’operacions, entre d’altres:

• els lliuraments ocasionals de béns immobles,
• els lliuraments de béns d’inversió,
• les operacions financeres, exemptes o no de l’IVA, i les operacions exemptes relatives a l’or d’inversió. Aquestes operacions no s’han d’incloure al volum d’operacions quan no siguin habituals de l’activitat empresarial o professional del subjecte passiu.

Recorda

En el càlcul del volum d’operacions no s’han d’incloure les quotes de l’IVA, ni el recàrrec d’equivalència, ni la compensació percebuda per agricultors, pescadors i ramaders que tributen en el Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

Quines conseqüències ha de superar la xifra de volum d’operacions?

Superar la quantitat de 6.010.121,04€ de volum d’operacions durant un any natural, implica passar tenir la consideració de Gran Empresa i té les conseqüències següents:

• Presentació del model 036 per comunicar a l’AEAT la condició de Gran Empresa.
• Presentació de liquidacions d’IVA amb una periodicitat mensual. Model 303.
• Presentació del model de retencions amb periodicitat mensual. Model 111.
• Queden obligats al SII (Subministrament Immediat d’Informació)-Endur-se llibres registres d’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT. Exonera de l’obligació de presentar model 347 (operacions amb terceres persones) i el model 390 (Declaració-resum anual de l’impost sobre el valor afegit).

Què és l’import net de la xifra de negocis i com es calcula?

L’import net de la xifra de negocis és una magnitud comptable i mercantil que representa els ingressos obtinguts per l’empresa en les activitats ordinàries.

A grans trets es calcula:

INCN= import de les vendes i prestacions de serveis + altres ingressos derivats de l’activitat ordinària – devolucions, ràpels, descomptes comercials i per pagament immediat concedits fora de factura.

Recorda

En el càlcul de l’INXN (import net de la xifra de negocis) s’exclouen:

• els productes consumits per la pròpia empresa,

• els treballs realitzats per a si mateixa,

• les subvencions (excepte les vinculades al preu de venda),

• l’IVA i altres impostos repercutibles.

Com influeix l’INXN a l’impost sobre societats?

L’import net de la xifra de negocis és determinant per aplicar incentius fiscals i règims especials.

• Incentius a Empreses de Dimensió reduïda (ERD): Es considera que una empresa és de dimensió reduïda quan l’INXN de l’any anterior hagi estat inferior a 10 milions d’euros.
• Aplicació de tipus de gravamen reduïts:

o ERD: apliquen tipus de gravamen del 24%

o Micropimes (INCN <1.000.000): Fins a 50.000 € tributen al 21% i la resta de BI al 22%.

• Tributació mínima a l’IS: S’aplica a contribuents l’INXN dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, entre d’altres.
• Obligació d’auditar comptes: les societats mercantils l’INXN de les quals va superar durant 2 exercicis continuats els 5.700.000 euros, si concorre amb un altre dels requisits establerts a la norma.
• Possibilitat de fer comptes abreujats: si l’INXN no supera vuit milions d’euros.
• Límits a la compensació de BIN: Depenen de l’INCN en els 12 mesos anteriors:
• Inferior a 20 milions d’euros: 70%
• Entre 20 i 60 milions d’euros: 50%
• Superior a 60 milions d’euros: 25%
• Límits a la deducció per evitar la doble imposició (DDI): empreses amb un INCN d’almenys 20 milions d’euros, el límit és del 50% sobre la quota íntegra positiva.

Article publicat a AEDAF – Actualitat fiscal 10-2025

El Tribunal Suprem ha confirmat que l’estandardització de contractes de teletreball no vulnera la llibertat sindical sempre que es respecti la voluntarietat i el tràmit d’audiència. En la seva sentència, la Sala Social va desestimar el recurs del sindicat ASC contra Ayesa Advanced Technologies, fixant doctrina sobre els límits entre negociació col·lectiva i acords individuals en el treball a distància.

El litigi té el seu origen en la demanda del sindicat, que sol·licitava la nul·litat de la implantació unilateral d’un règim de teletreball i de les clàusules contractuals subscrites amb els empleats des d’octubre de 2022. El sindicat argumentava que l’empresa havia incorregut en una “individualització en massa”, eludint la negociació col·lectiva en oferir un model d’adhesió idèntic a tota la plantilla. La sentència desestima íntegrament les pretensions sindicals basant-se en tres arguments jurídics fonamentals:

1. La primacia de la voluntarietat individual El Tribunal recorda que el treball a distància es regeix pel principi de voluntarietat (Art. 5 Llei 10/2021). L’acord ha de ser necessàriament individual, ja que respon a la voluntat de les parts, i “no pot ser suplert per pacte o conveni de caràcter col·lectiu“. El TS distingeix dos plans: la necessitat de l’acord individual, que és insubstituïble, i el contingut d’aquest acord, que ha de respectar la llei i el conveni, però el seu format estandarditzat no implica il·legalitat.
2. El model únic no viola la llibertat sindical El fet que l’empresa ofereixi un model de “contracte d’adhesió” no suposa una vulneració de la negociació col·lectiva. En aquest cas, el Tribunal va valorar que els acords individuals van ser anteriors a la negociació del conveni sectorial i que el sindicat demandant no va acreditar haver intentat negociar un conveni d’empresa que fos rebutjat per la companyia.
3. Desconnexió digital Un dels punts més rellevants és la validació de la política de desconnexió digital. El sindicat reclamava que aquesta política havia d’haver estat negociada. Tanmateix, el Suprem aclareix que l’article 88 de la LOPD i el conveni d’aplicació permeten a l’ocupador elaborar la política interna prèvia audiència dels representants dels treballadors. En constar que l’empresa va realitzar aquesta audiència i consultes abans d’implantar la mesura, es considera complerta l’exigència legal sense necessitat d’assolir un acord col·lectiu formal.

Conclusió:

Aquesta sentència reforça la seguretat jurídica de les empreses en la gestió del teletreball. Confirma que l’estandardització administrativa dels acords (l’ús de contractes d’adhesió) és lícita sempre que:

• Es respecti la voluntarietat i reversibilitat exigida per la llei.
• Es compleixi amb el tràmit d’audiència a la representació legal dels treballadors en matèries com la desconnexió digital.
• No es bloquegin iniciatives reals de negociació col·lectiva quan existeix legitimació, es a dir, no donar carta blanca per impedir o neutralitzar l’acció sindical quan existeixi una veritable iniciativa de negociació col·lectiva legítima.