Economia catalana i Conclusions del Tercer Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya

Joan B. Casas, degà del col·legi d’Economistes i soci-fundador de Faura-Casas, va presidir la cloenda de la tercera edició del Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, el qual va suposar un èxit rotund, amb la intervenció de més de 400 experts de diferents branques en els diferents eixos del Congrés, per debatre i tractar el futur econòmic i social de Catalunya i els reptes que planteja la sortida de la crisi. Casas va exposar “Com economistes i analistes socials, tenim un repte que no podem eludir”.

Per part de la Dra. Teresa Garcia Milà, directora de Barcelona GSE i col·legiada de mèrit del CEC, va exposar que “Catalunya ha millorat en productivitat i en qualitat” i que “És el moment de millorar els salaris i millorar la competitivitat, Catalunya compta amb eines potents per poder fer-ho.” També va mencionar que cal protegir el model català i recuperar la inversió en recerca i desenvolupament, acabant el seu discurs amb la següent reflexió: “Només estant atents als canvis que se’ns plantegen, podrem avançar en eficiència i equitat”.

Aquesta sessió de cloenda del Congrés també va comptar amb la participació del Sr. Josep Pont, conseller delegat de Borges, qui va recordar que la societat ha patit moltes caigudes al llarg de la història i sempre ha sabut seguir endavant. Finalment va concloure: “De reptes n’hi ha hagut sempre” afegint “sense cap mena de dubte, tirarem endavant”.

Seguidament es van presentar les conclusions de 6 dels 12 Eixos, de les quals se’n poden extreure unes guies d’actuació i dels que en fem la següent síntesi:

EIX del Potencial de l’economia catalana, visió macroeconòmica

Sra. Natàlia Mas, directora general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya.

• S’ha de valorar en positiu la capacitat d’integració de la societat i de l’economia catalana.
• Com a punts clau es va destacar la importància de reforçar la internacionalització “com més exportes més innoves i com més innoves més exportes”, millorar la complexitat dels productes a exportar, generar més productivitat invertint en actius immaterials, com la formació contínua, fer una aposta per les tecnologies aplicades a la indústria, desenvolupar institucions públiques eficients, professionals i inclusives. Natàlia Mas va recalcar que “No ens podem permetre un mercat de treball que generi treballadors pobres”.
• L’educació és la base i recurs més crític per al desenvolupament econòmic i social.

EIX del Sistema empresarial català

Sr. Salvador Alemany, president d’Abertis.

• Una menor dimensió d’empresa va associada a una menor productivitat, però aquest vincle podria trencar-se amb l’especialització d’aquestes petites empreses, i va afegir que les empreses productives creixen més ràpid.
• Els factors que afecten a la dimensió i sobre la productivitat són: la internacionalització, la innovació, la formació i, a banda, l’actitud de voler créixer. Per aconseguir tots aquests objectius, és clau millorar la qualitat de la gestió empresarial, reforçar l’estratègia de les Pimes, de cara a les microempreses, proporcionar assessorament personalitzat, tecnologies digitals i col·laboració entre elles, cal un sistema viable de transmissió d’empreses, situar el model de responsabilitat social corporativa en el model de negoci i posar en marxa un sistema de cooperació entre els sectors públic i privat.

EIX de Capital humà

Sr. Francesc Solé-Perellada, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya.

• Es va fer ressò de la importància que pren el fracàs escolar. Van afegir que s’han trobat algunes solucions en aquest àmbit, però amb impediments donats pel marc cultural i el legal. Pel que fa a la formació Professional, es basa en una estructura que necessita una millora permanent i se sap que l’adaptació a la demanda de professions és massa lenta. Es va comentar també que per tenir una bona formació dual és necessari que hi hagi una gran porositat entre empreses, institucions, escola i administracions.
• La gestió que es fa de la docència no acaba de funcionar ni les accions per canviar mecàniques i plans d’estudi, i que s’hauria de donar llibertat i responsabilitat als agents del sistema educatiu.
• Finalment, es va exposar que per a reorganitzar el sistema s’hauria de reformar el marc legal, tot i que actualment existeixen discrepàncies sobre els punts a canviar.

EIX de Transformació digital

Sr. Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació d’UVic – UCC.

• Hi ha una dotzena de tecnologies crítiques (Bigdata, intel·ligència artificial, etc.) que es reforcen entre elles, i que aporten informació infinita a cost zero per a gairebé tothom, generant escenaris d’abundància.
• Malgrat això, aquest nou món d’abundància està portant a una forta desigualtat: una pujada de la productivitat i l’estancament de sous, fet que pot portar al concepte de “tecno-feudalisme”, deduint-ne que d’arribar a aquest punt caldria establir una renda bàsica universal.
• Es va concloure que, on hi ha més innovació i més domini tecnològic, més baix és l’atur i que “el talent va cap a les zones més innovadores on hi ha desenvolupament tecnològic”.

EIX del Sector públic

Sr. Joaquim Coello, assessor de Presidència de Siemens Gamesa.

• Es va posar de manifest que el nombre d’Administracions és excessiu i complex, i es va proposar organitzar-les entre la Generalitat i el món municipal, amb poques institucions locals i més simplificades.
• Coello va exposar que Catalunya necessita més capacitat fiscal, més poder tributari de la gestió d’impostos, i que per garantir la sostenibilitat i la solvència de les finances de la Generalitat, Catalunya necessita poder reformar l’estructura dels serveis públics i de la fiscalitat.
• També es va mencionar que es necessita una millora del finançament públic per a polítiques socials i per a una millora de l’ensenyament superior i, com a punt final, es necessita una millora dels salaris, sobretot de cara als joves. “Mileurista és sinònim de pobresa i de futur incert”.

EIX del Sector financer

Sra. Mª Àngels Vallvé, presidenta de GVC Gaesco

• Van exposar que el sector financer ha de jugar paper de sostenibilitat, amb determinats requisits tècnics i sobretot ètics, i van constatar la gran necessitat de què l’educació financera, que avui és una formació optativa, sigui matèria obligatòria.
• Pel que fa a la innovació en tecnologia i digitalització “suposen un canvi important en el màrqueting digital i la gestió de les inversions” donat que la revolució digital canvia la forma de treballar, d’invertir i de viure de les persones. L’aparició dels “rob advisers” pot ajudar a la gestió d’inversions que permeti un assessorament financer més popular i assequible.
• L’augment exponencial de dades requereix eines per a la seva gestió i anàlisi, com ho és la intel·ligència artificial. Vallvé assegura que “La riquesa d’avui dia no resideix en el patrimoni material sinó en la informació de dades”, i aquí la seguretat cibernètica juga un paper molt important.
• Com a contribució final, es va afegir que, perquè la Generalitat pugui tornar als mercats financers cal un nou acord de finançament i reduir la diferència entre el seu deute i els seus ingressos financers.

A continuació us adjuntem el vídeo de la sessió final del Congrés i la nota de premsa del Col·legi d’Economistes.

Entrevista a Joan B. Casas sobre economia catalana al diari Ara

Seguint línia de l’economia catalana, podeu consultar l’enllaç a l’Entrevista a Joan B. Casas, publicada al diari Ara el passat 13 de maig, en la qual es planteja una visió sobre el camí que pren el model social i econòmic actual.

Casas menciona també que “Hi ha economies que necessiten oxigen del sistema públic per respirar. Catalunya ha demostrat ser una economia poc assistida” però també la declara “resistent”, segons el document que varen confeccionar al Col·legi d’Economistes cinc col·legiats de mèrit: Andreu Mas-Colell, Salvador Alemany, Anton Gasol, Guillem López-Casasnovas, Joan Hortalà i el mateix Joan B. Casas, en relació al xoc que les eleccions del 21-D varen ocasionar a l’economia catalana.